Art sense restriccions

«'Los cronopios tienen conductas de poetas, de asociales. Pierden la cabeza cuando se enamoran; dejan de escribir en el papel, y comienzan a escribir poemas en todas partes'», deia Julio Cortázar en la seva obra Historias de cronopios y de famas quan es referia a certs membres de la societat, si més no, una mica peculiars.

«'Un cronopio es un dibujo fuera del margen, un poema sin rimas'», assegurava l'autor argentí, font d'inspiració del president del Club Cronopios, Ramon Buj, que va decidir anomenar així la seva associació cultural, creada el 2012 al carrer de Ferlandina, 16, perquè «els cronopios són els lliure pensadors i aquest és un lloc de trobada per a qui se sent un d'ells», explica Buj.

Debutar i créixer

El propòsit del club va més enllà de fomentar la cultura. Els seus membres han sigut testimonis d'un abans i un després palpable en les seves vides. «Aquest és un lloc on els artistes poden debutar i créixer. Moltes persones em diuen que els ha canviat la vida perquè ara poden expressar-se, han superat la por escènica i comparteixen l'art», explica Buj.

Aquest espai cultural ofereix múltiples tallers i esdeveniments cada dia de la setmana. Els dilluns és el torn del micro obert, on els assistents poden deixar via lliure a la seva creativitat i fer art com ho desitgin, ja sigui recitant una poesia, cantant una cançó o fent una reflexió filosòfica. Els dimecres té lloc la jam d'escriptura, és a dir, escriure en viu. I els diumenges, teatre còmic improvisat.

L'ànima de l'associació són els seus socis, que paguen una quota de tres euros a l'any i juguen un paper fonamental. Aquests poden proposar lliurement activitats i portar-les a terme una vegada han sigut supervisades per Yasmina Perea, de 21 anys, encarregada de la programació i tresorera. Perea parla així del club que s'ha convertit en la seva llar: «Quan vaig arribar a Cronopios em vaig sentir a casa. Aleshores, estava malament perquè acabava de tenir un accident i havia entrat en una rutina que em frustrava molt. Però, el club em dóna constant novetat sense sortir de la ciutat. És el que necessito per estar viva».

Tancament temporal

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

No obstant, l'existència del club es va veure amenaçada l'any passat quan va haver de tancar durant set mesos per ordre de l'ajuntament. «Hem renascut. No teníem llicència per fer aquest tipus d'activitats, però era difícil adquirir-la amb un projecte com aquest, sense ànim de lucre» assegura Buj, que lamenta el seguiment que es fa d'associacions com la seva. «Es persegueixen locals com aquest, on l'únic que fem és cultura -denuncia-. Però estem revitalitzant la ciutat i això s'ha de defensar, encara que les ajudes de l'Icub (Institut de Cultura de Barcelona) siguin mínimes».

Però les seves portes continuen obertes. Potser perquè és un club que no deixa indiferent. Així ho explica Louis Melgar, de 27 anys, que fa classes de doblatge: «Deien que seria un local més, però quan vaig passar per la porta, em va abduir. La gent s'hi sent partícip i s'hi crean moments onírics».