L'empremta de la teva llarga espera

És una imatge tan comuna, tan instal·lada en l’imaginari de la gent, que quan a algú li diuen «prostituta esperant client» és molt probable que s’imagini una dona amb poca roba reclinada contra la paret, amb un peu a terra i l’altra cama doblegada en un suggestiu angle: de 30, 40 graus. És un clixé, en què el que menys importa és la roba: el que importa és l’inspirador triangle format per la cama en flexió i el tros de paret, probablement el paradigma de l’espera sexi, del qual s’ha fet ressò el cine, i no només per retratar prostitutes. Aquest triangle és poderós, i ho és en sentits que excedeixen el que és merament eròtic o sexual: resulta que és un posat capaç de deixar vestigis a la ciutat. Un posat amb valor arqueològic. Un posat capaç de crear memòria.

  

 

 

  «És clar, això és de les noies. Estan sempre rascant, rascant… Després canvien de posició i rasquen amb l’altre peu». Natalia Carminati treballa a l’estudi Art Resident, al número 37 del carrer d’en Robador. Coneix el lloc, els hàbits, on es posa cada noia, qui sol barallar-se amb qui, i quan diu que això «és de les noies» es refereix (apunta amb el dit) a les empremtes verticals, abundants, omnipresents a tots els edificis del carrer,el que han deixat decennis d’espera sexual, de ser allà durant hores mirant cap a l’esquerra, després cap a la dreta, sempre reclinades, sempre amb una cama en ve, primer una i després l’altra. Hi ha barcelonins nascuts al barri fa 80 anys que tenen records de les prostitutes apostades al carrer, esperant, i vuit o nou o 15 dècades de talons foradant forçosament deixen empremta. «No només són taques, són esquerdes. La paret va cedint».

    

Vol dir que s’haurà acabat tot i vindran els arqueòlegs del futur i trobaran això, unes estranyes, en certa manera uniformes, esquerdes verticals a la paret, en aquest carrer i en altres on alguna vegada hi va haver prostitutes esperant, i tard o d’hora lligaran caps i diran: «Ah». Una cosa que és sens dubte de la poció del que és extraordinari. Existia aquell hostal famós de la Rambla on l’esglaó d’entrada havia sigut foradat per l’espera, també de prostitutes, però En Robador és el súmmum. No serà tan fàcil en aquest futur remot trobar empremtes de la prostitució de carretera, perquè allà no hi ha on recolzar-se, l’espera és d’una altra mena, d’anar i venir, i la posició no és la mateixa: quan a algú li diuen «prostituta esperant a la carretera» no veu la flexió en qüestió, ni la paret, ni la postura sexi per antonomàsia: veu, diguem-ne, poca roba, això sí –sempre– i braços fent nanses. En Robador és el súmmum. Serà eloqüent aquest carrer quan ja no hi hagi  ningú. Parlaran les seves pedres perquè centenars de prostitutes hauran rascat sense voler la paret, una vegada i una altra, una vegada i una altra.

Mastegant espero

 

Notícies relacionades

Pelai ressorgeix amb més diversitat de botigues i només un 3,7% de locals buits

Cunyades de luxe en la gala més top

Parlarà el terra, també. ¿I aquestes taques?, es preguntarà algú. Tot En Robador és ple de petites taques negres i ho serà en el futur dels arqueòlegs perquè tenen el mateix aspecte de les esquerdes, de fer anys que hi són, de ser el producte d’una pacient espera. «És que es passen l’estona mastegant xiclet. Tiren el xiclet, el trepitgen tant com poden i de seguida se’n posen un altre a la boca». Aquí s’ha de parlar de milers també: milers de xiclets mastegats per milers de prostitutes durant milers d’hores esperant clients, milers de xiclets tirats a terra i milers de xiclets trepitjats, per quina raó, no se sap, fins a l’extenuació. «Jo he intentat treure’ls d’aquí –diu Carminati–,

amb una espàtula, amb un munt de productes, però res». Arqueològicament s’acabaran fossilitzant: quedaran fosos amb el paviment, negres, impossibles de remoure, disposats a perdurar tant com la fenedura d’un taló.