Sòl de titularitat municipal

La Borda, covivenda pionera

Mitja dotzena de cooperatives, integrades en comissions de treball, col·laboren amb La Borda

La construcció de l'edifici de La Borda posa el focus en el confort i l'adaptabilitat de les vivendes

MAQUETA Gamboa i Mestres (dreta), amb la miniatura de La Borda.

MAQUETA Gamboa i Mestres (dreta), amb la miniatura de La Borda. / IDA JANSSON

3
Es llegeix en minuts
L. BENAVIDES

En un mercat immobiliari caracteritzat per l'especulació i uns preus abusius, un grup de veïns del barri de la Bordeta, a Sants-Montjuïc, han iniciat una nova via amb la importació d'un model de vivenda alternatiu, les cooperatives de vivenda en cessió d'ús, molt esteses en altres ciutats del món. En aquest tipus de promocions l'ús és personal però la propietat és col·lectiva. A la pràctica, aquest model facilita l'accés a una vivenda digna, amb preus assequibles, i fomenta nous models de convivència i interacció amb el veïnat gràcies a la seva organització interna i l'existència d'espais comuns.

Rosa Maria Mestres serà una de les inquilines d'aquest edifici pendent de construcció situat a Can Batlló, La Borda, un nom que al·ludeix a la construcció tradicional de pedra que dóna nom al barri on s'ubicarà. La Borda és la primera promoció cooperativa de vivendes amb cessió d'ús de tot Barcelona. «Coneixíem experiències de covivenda a l'Uruguai i Dinamarca, i vam decidir organitzar-nos per aconseguir una cosa semblant», explica Mestres, de 64 anys.

Les obres començaran aquesta tardor i podrien estar acabades el desembre del 2017. Aquest primer edifici de La Borda -perquè la intenció seria que es pogués replicar aquest model en altres barris- disposarà d'una trentena de pisos de diferents mides. Tots els seus habitants, unes 50 persones, entre adults i nens, compartiran espais comuns com una cuina amb menjador, una gran sala polivalent, un espai de treball, trasters i una bugaderia, entre d'altres. «Entre tots vam definir com volíem que fos l'edifici i quins serveis comunitaris podia oferir», subratlla Mestres. «Vull viure d'una manera diferent -explica Mestres-, i La Borda serà un espai intergeneracional i molt enriquidor».

CONSTITUCIÓ LEGAL

La cooperativa Habitatges La Borda SCCL va ser constituïda formalment i legalment el setembre del 2014 per un grup de persones vinculades a la recuperació de Can Batlló, un antic recinte fabril ara obert a la ciutadania. I el novembre del 2015 es va constituir un dret de superfície per part de l'Ajuntament, a favor de la cooperativa, en una parcel·la situada al carrer de la Constitució, un dels límits de Can Batlló.

Per tirar endavant el projecte de La Borda es van crear diferents comissions de treball amb la participació d'altres cooperatives. Així, per exemple, Col·lectiu Ronda aporta els seus serveis jurídics i LaCol s'encarrega de l'execució del projecte arquitectònic i el seu procés participatiu.

La mitja dotzena d'entitats involucrades en el projecte formen part de l'economia social i persegueixen la creació d'un verdader Mercat Social. «Aquest model alternatiu d'accés a la vivenda, molt més popular, pot servir per regular els preus a llarg termini. Per a això haurà d'augmentar la borsa de vivendes cooperatives », assenyala Cristina Gamboa, arquitecta de LaCol, una cooperativa d'arquitectes amb seu al carrer de Ciceró.

Un dels principals esculls ha sigut trobar el finançament dels 2,4 milions d'euros que costarà la promoció. «Les entitats financeres convencionals ens demanarien avals individuals. L'única entitat de crèdit que aposta pel nostre model, amb més del 60% del finançament mitjançant diferents formules, és la cooperativa de crèdit Coop57. Les aportacions de capital de la persones sòcies habitants i col·laboracions cobriran la resta», explica Gamboa, que anticipa una campanya per augmentar la base social i arribar als 1.000 col·laboradors (#Volemser1000), que aportant 100 euros formaran part del projecte i podran participar en l'assemblea anual.

En l'aspecte arquitectònic, La Borda destaca pel seu caràcter sostenible. «Que un pis sigui assequible no només depèn del cost de construcció, sinó també del cost de manteniment. Això requereix reduir la demanda i millorar l'eficiència», aclareix l'arquitecta. Així, per exemple, 24 dels 28 habitatges no necessitaran calefacció per la seva situació i un aïllament amb prestacions molt altes. A més a més, aquest edifici de sis plantes s'aixecarà amb una estructura de fusta contralaminada, que substitueix els sistemes de construcció convencionals.

Notícies relacionades

Aquestes promocions amb baix pressupost no tenen res a envejar a altres de més habituals. «Es posa el focus en la confortabilitat i adaptabilitat de les vivendes. Això succeeix per una raó molt senzilla: els promotors de la vivenda seran els seus futurs usuaris», subratlla l'arquitecta. 

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.