El conflicte de Gràcia i la gestió de la Guàrdia Urbana marquen el ple municipal de Barcelona

En la que ha sigut una de les pitjors setmanes d'Ada Colau setmanes d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, el ple municipal d'aquest divendres ha començat amb una menció al conflicte que es viu a Gràcia des del desallotjament, dilluns, de l'anomenat ‘banc expropiat’. L'alcaldessa, a qui CiU havia demanat que iniciés la sessió amb una declaració de suport als Mossos, ha explicat que “excepcionalment” s'havia decidit que tots els grups es posicionessin abans de seguir amb la sessió.

Colau no ha donat satisfacció als convergents. Ha reiterat el missatge que va llançar dijous, combinant el rebuig a la violència amb la petició als agents de la policia catalana que actuïn amb “proporcionalitat”: “Com a màxima representant d'aquest ajuntament, vull expressar un rebuig total a tota forma de violència. Barcelona és una ciutat de pau i diàleg i n'està orgullosa”. Colau ha mostrat un suport “explícit” als cossos policials i als veïns de Gràcia.

Xavier Trias, a qui el conflicte ha tocat de ple Xavier Triasa l'obrir la fiscalia una investigació per possible malversació de fons pel lloguer que va pagar al propietari del local ocupat per evitar conflicte, ha ofert el seu suport a l'alcaldessa i als cossos policials però li ha retret el seu doble missatge: “Quan vostè parla de proporcionalitat, posa en dubte el que fan algunes forces de seguretat, i crec que això no s'ha de fer”.

Per Ciutadans, Carina Mejías ha mostrat la seva més enèrgica defensa de la tasca policial, mentre que el republicà Alfred Bosch es manté en el to crític que ha adoptat des del pacte entre Barcelona en Comú i el PSC per compartir govern. “El govern municipal ha actuat amb lleugeresa. La impressió és que la culpa sempre és dels altres; de Trias, dels activistes. Vostè és la màxima autoritat en seguretat. Assumeixi aquesta responsabilitat a costa de la impopularitat”.

El popular Alberto Fernández Díaz ha advertit a Colau que no pot ser equidistant entre els cossos policials i els violents. I sobre els okupes, li ha dit: “Vostè va ser un d'ells. Per això li demano que ocupi el càrrec sense k”. El nou soci de govern, el socialista Jaume Collboni, ha mostrat un suport sense condicions a la Guàrdia Urbana i els Mossos. Per la CUP, Mara Rovira ha instat el consistori a condemnar “la impunitat policial”.

GUÀRDIA URBANA, AQUARTERADA

El ple ha debatut més tard el pla director de la Guàrdia Urbana, presentat dilluns passat per Colau, mentre, casualitats de la vida, els Mossos desallotjaven l'anomenat ‘banc expropiat’ a Gràcia, i poc després que la cúpula de la policia local li exigís que aclarís si el tinent d'alcalde Jaume Asens  Jaume Asensva pressionar l'advocada del cos policial a no demanar presó preventiva per al manter que va agredir un agent.

CiU i el PP l'han acusat de no dialogar, i de forçar un pla del govern, no de ciutat.

El debat s'ha recuperat més tard arran d'una proposició de Ciutadans que demanava el nomenament d'un regidor de Seguretat, que assumeixi l'àrea que ara correspon a Colau, i que també exigia la destitució del comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens. El regidor de Ciutadans Paco Sierra ha acusat Colau de tolerar la violència: “Mentre vostè permet que se saquegin comerços, la Guàrdia Urbana està aquarterada. Aquest dissabte vindran okupes de tot Europa”. El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, l'ha qualificat d'“irresponsable”.

Encara que la idea que l'alcaldessa nomeni un regidor de Seguretat ha sigut defensada per la majoria, al marge dels dos grups de l'equip de govern i de la CUP, que ha centrat la seva intervenció en la defensa dels manters, Ciutadans s'ha quedat sola en la demanda que Recasens sigui destituït.

Però una altra proposició, aquesta del PP, ha tornat a treure el tema, aquesta vegada instant l'alcaldessa a nomenar un regidor de Seguretat. L'ha defensat Fernández Díaz, que ha acusat Colau de no exercir aquesta competència, més enllà de les rodes de premsa. “Vostè va fer política contra la Guàrdia Urbana per guanyar vots”. També ha justificat la proposta perquè algú es pugui centrar en el dia a dia de les polítiques de seguretat. CiU i Ciutadans s'han mostrat a favor, igual que ERC, fet que resulta significatiu de l'aparent gel creat entre els republicans i Barcelona en Comú.

LAMENT D'ERC

El republicà Jordi Coronas ha elogiat Recasens però ha recalcat que no pot ser responsable polític per no ser un càrrec electe. Coronas ha lamentat que encara que la proposta hagi sigut aprovada per la majoria no serà posada en pràctica per l'equip de govern -no és vinculant-.

El PP i CiU han protestat per la presència de cartells a favor de la llibertat del manter que va agredir un agent als seients de la CUP. Entre els anticapitalistes, el regidor Josep Garganté lluïa una samarreta amb una figura de Micky Mouse amb la cara de Colau, les paraules Ada Colau Alcaldessa de Barcelona i a sobre les sigles ACAB, que es corresponen amb la menció a la líder de Barcelona en Comú però també a un lema antipolicial en anglès: All Cops Are Bastards (tots els policies són uns cabrons).

Notícies relacionades

Tres bars amb terrassa a les Glòries

Enric Urreta: "Ara estan buides entre el 20% i el 22% de les oficines del 22@"

També CiU ha demanat, mitjançant un prec que ha defensat Trias, la creació d'una regidoria de Prevenció i Seguretat. Colau ha rebutjat la proposta, ha dit que assumeix la seguretat com una responsabilitat prioritària i que hauria pogut evitar-ho però ha preferit donar-li el màxim rang a l'àrea: “Funciona i no veig motiu per canviar-lo”.

CENTRES CANNÀBICS

El ple ha aprovat definitivament el pla especial urbanístic per regular les associacions cannàbiques, que, com va avançar aquest diari, va amnistiar els centres que ja existeixen i que es troben a menys de 150 metres d'equipaments freqüentats per menors: escoles, biblioteques, centres esportius. Aplicar aquesta prevenció, que CiU va preveure en l'últim mandat, suposaria el tancament de 112 dels 123 centres existents. La regulació ha sigut aprovada amb el vot contrari de CiU i el PP, l'abstenció de Ciutadans i el suport de la resta de grups.