Ascensors que canvien la vida

La distància entre la cuina d’una casa i el forn de la cantonada pot ser un abisme, quan la casa s’ubica en un quart pis sense ascensor –o fins i tot un primer– i els seus habitants no tenen l’edat o la salut necessàries per pujar i baixar amb vigor aquesta muntanya d’escales. Es produeix fins i tot aïllament social, que amb els anys obliga a canviar de pis. Fins i tot sent jove, si arriba un nadó a casa. Per això l’ajuntament persegueix facilitar una instal·lació que «canvia la vida» del veí amb una nova remesa d’ajudes del 50% subvencionat i que apunta essencialment als gairebé 19.000 edificis d’almenys quatre plantes que segueixen sense tenir elevador. En uns 5.500 edificis en seria força senzilla la col·locació si les comunitats de propietaris així ho decideixen.

Només quan es pateix una avaria de l’ascensor es pren consciència de la seva necessitat per a la vida quotidiana en una ciutat tan densa com Barcelona, constaten al Gremi Empresarial d’Ascensors de Catalunya, autèntic radar sectorial perquè les seves 74 empreses associades col·loquen el 90% d’aquests aparells, a més a més de mantenir-los. Treballen de la mà de l’oficina de rehabilitació de l’àrea d’Urbanisme perquè el procés d’instal·lació és complex per partida triple: entre veïns consensuats, per les seves possibles complicacions tècniques i pels costos. Per facilitar que aquesta millora en l’accessibilitat de les vivendes es faci realitat, els agremiats assumeixen des de fa uns anys que el 50% l’aboni directament el consistori (a 90 dies, en general) sense que ho hagin d’avançar els veïns. 

 

PERMANÈNCIA

Fonts d’Urbanisme destaquen que un ascensor es converteix en un element «d’arrelament als barris». La gent gran pot estar més anys a casa seva i disfrutar d’autonomia (en una ciutat on gairebé 90.000 persones de més de 65 anys viuen soles), i els joves tenen continuïtat al formar una família, si la porta del seu pis no té una barrera fins a la porta del seu edifici. El programa, sense comparació en cap metròpolis espanyola, segueix sent una de les estrelles dels nous plans de rehabilitació de la ciutat. Es calcula que aquest any s’invertiran almenys 20 milions d’euros a rehabilitar, amb una xifra final que està pendent encara de la planificació pressupostària.

El 2015 se’n van beneficiar més de 140 comunitats de veïns, amb 1.900 vivendes. Per a tots aquests veïns hi va haver un abans i un després, ja que està demostrat que la integració a la zona on resideixen augmenta, i en conseqüència l’ús de botigues i serveis de l’entorn, especialment per als que tenen problemes de mobilitat. Amb els signes de recuperació econòmica, ara s’espera que el sector creixi, ja que moltes comunitats van paralitzar aquesta obra al veure minvat el seu poder adquisitiu en els últims anys. 

No hi ha dades exactes de l’actual volum d’edificis residencials amb ascensor. En l’últim cens, del 2011, rondaven els 29.500, d’un total de 69.830 finques d’aquest ús, encara que aquestes inclouen unifamiliars o de poques plantes. Segons dades del Consorci de la Vivenda, el 2008 gairebé un 45% dels edificis de més de quatre plantes (baixa més tres) no tenien ascensor. Amb les ajudes de l’Administració se’n van instal·lar els anys següents uns 1.300. Les xifres percentuals no es poden comparar ara perquè s’hi han sumat edificis de nova construcció amb ascensor, no registrats en aquell cens. Però a l’oficina de rehabilitació es calcula que dels entre 18.000 i 19.000 edificis alts sense elevador que poden acollir-se a les noves ajudes, la instal·lació seria viable de forma bastant fàcil en uns 5.500. A la resta, en edificis molt antics o en polígons de la perifèria, impliquen obres de més envergadura, com enderrocar part de les escales o guanyar espai a costa de les vivendes, i tot això incrementa costos. 

 

FINESTRETA ÚNICA 

Notícies relacionades

El pla de les Tres Xemeneies deixa fora la descontaminació de l’entorn

El Taller Masriera reviurà net d’afegits com a biblioteca i teatre

Les subvencions a Barcelona, gestionades pel consorci en una finestreta única, són universals, sense distinció de barris. No obstant, hi ha hagut accions específiques per a nuclis antics o zones deficitàries com el Congrés o el Carmel. La Guineueta, Montbau, la Pau, Ciutat Meridiana, Marina del Port, Bon Pastor... també han donat una empenta a aquestes instal·lacions durant els últims anys. El consistori destaca que les ajudes no estan limitades a l’accessibilitat total (que és impossible en moltes finques), sinó que beneficien fins i tot els titulars de pisos on l’elevador només es pot instal·lar a partir d’uns quants esglaons d’altura.

La tasca municipal –amb un programa específic des del 2008 i ajudes només interrompudes durant un any i mig entre el 2012 i el 2013, i retallades fins al juliol del 2014, que les va alentir– afronta tres fronts des de les oficines de Vivenda: assessorament legal gratuït i ajuda per arribar a consensos; assessoria tècnica per buscar solucions o en casos complexos integrar una comissió interdepartamental (llicències, urbanisme, vivenda, seguretat...) que analitza la viabilitat del projecte fins a trobar una solució, així com per redactar plans de millora urbana en cas d’instal·lacions exteriors a l’edifici; i ajuda econòmica, que arriba al 100% en casos concrets de rendes baixes.