Furtius i càndids

L'ordenança de circulació de vianants i vehicles és un galimaties, com ho són totes les normatives municipals, siguin de Barcelona o d'un petit poble de la Vall d'Aran. En el cas dels ciclistes, però, l'incompliment d'aquesta 'llei' té una doble explicació. Hi ha la que salta a la vista, les bicis que menystenen fins i tot el sentit comú. I hi ha la que subjau, aquells que no tenen carnet de conduir, que no saben les normes viàries i que en moltes ocasions trenquen l'ordre sense voler. 

És un fet que la bici s'ha convertit en el blanc de les crítiques sobre l'ús de la via pública. Malgrat que suposen un percentatge baixíssim de l'accidentalitat (el 2015 no va morir ni un sol ciclista i només 12 van resultar ferits greus). La seva mala fama es pot resumir en quatre aspectes.  

1. VORERES

L'ordenança gairebé obliga els ciclistes a circular amb una cinta mètrica, ja que prohibeix pedalar a menys d'un metre de les façanes, com si algú fos capaç de calcular aquesta distància sense caure en l'intent. També veta l'ús de voreres de menys de cinc metres i tres metres d'espai lliure. Si els ciclistes es prenen el text al peu de la lletra, la ciutat es pot convertir en una gimcana, ja que ara hi ha un arbre que escurça l'amplada del passeig, ara aflora una terrassa que estreny el passadís, ara hi ha una moto aparcada. La bici, per complir el document, hauria d'anar baixant i pujant constantment. En aquest espai compartit és on la imatge del ciclista més ha patit. Però es tracta d'una convivència permesa per l'autoritat, no buscada per la bici, que si fa servir la vorera és tant per comoditat com per seguretat. Això, no obstant, una vegada superada la moratòria de 18 mesos, i sempre que no hi hagi un nou ajornament, es resoldrà amb l'expulsió de les bicis de tots els corredors reservats al vianant. 

2. SEMÀFORS

La qüestió del semàfor és el veritable taló d'Aquil·les del col·lectiu amb pedals. Resulta desesperant aturar-se davant del vermell i comprovar com les bicis van passant una darrere l'altra. I no són dues o tres, no. Si veuen que es pot passar, la majoria tiren endavant. Aquest diari es va personar el juliol passat en set cruïlles de l'Eixample per comprovar el nivell d'incivisme davant el senyal, i el resultat va ser alarmant: el 72% no feia cas del senyal lluminós. Carles Benito, portaveu del Bicicleta Club de Catalunya, admet que són molts els ciclistes que passen en vermell, si bé adverteix una certa millora. "Cada vegada es produeix més l'efecte que si un o dos paren, els altres s'aturen per no quedar en evidència". Albert Garcia, d'Amics de la Bici, lamenta que no se segueixi el model d'altres països europeus en què la bici mai té un vermell, sinó un cediu el pas. Això s'ha començat a fer en algunes cruïlles, però sempre per girar cap a la dreta, sempre enganxades a la vorera, en cap cas per seguir recte. 

3. AURICULARS

Notícies relacionades

Barcelona ja té aprovat el pressupost del 2024

Mantenir Consell de Cent costa deu vegades més que Diputació

El veto de l'ús dels auriculars és un gran desconegut per als ciclistes. Alguns no saben que aquest artefacte està prohibit. Molts altres sí que són conscients que no haurien de dur-ne. Són els que solen amagar el cable dins de la roba. Els inconscients s'atreveixen fins i tot amb els encoixinats, aquells tan voluminosos de punxadiscos. L'ús d'aquests aparells comporta una sanció de 200 euros. Fa alguns dies, usuaris de la bici es queixaven a internet de la presència d'agents de la Urbana posant multes a ciclistes per aquest motiu davant de la Casa Batlló. Es mostraven indignats, però la norma no enganya. 

4. LLUMS, TIMBRE, CASC 

L'ordenança també obliga els ciclistes a fer servir llums a la nit. Blanca al davant, vermella al darrere. Totes les màquines del Bicing en porten, però són moltes les màquines de particulars que circulen a les fosques. També han de portar timbre. L'ús del casc no és obligatori, però sí molt recomanable. Tampoc és obligatori assegurança ni matrícula, però cada vegada són més els que reclamen poder identificar els ciclistes.