PATRIMONI HISTÒRIC

Barcelona es proposa fer reverdir 22 trams del mil·lenari Rec Comtal

L'estudi contempla noves zones lúdiques, de descans i d'interpretació de les restes arqueològiques al voltant de l'aqüeducte que proveïa la ciutat

  / ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

 
cmontanyes33357382 sociedad rec comtal al carrer dos de maig160330191011

/

4
Es llegeix en minuts
CRISTINA SAVALL / BARCELONA

Els tècnics d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat i els del Servei d’Arqueologia de l’Ajuntament de Barcelona treballen des de fa mesos en un pla estratègic del Rec Comtal que preveu intervencions urbanístiques i de renaturalització mitjançant la plantació d’arbres i de vegetació pròpia de la ribera, com les que ja s’han portat a terme a Nou Barris i les que es podrien materialitzar darrere de la plaça d’Orfila i al carrer de la Ciutat d’Elx, al barri de Sant Andreu. El projecte es basa en un estudi, elaborat per l’arquitecte Carles Enrich, que proposa un recorregut metropolità amb noves zones lúdiques, de descans i d’interpretació de les restes arqueològiques al voltant de l’aqüeducte. La idea és potenciar el caràcter natural i agrícola dels espais adjacents en què es pot recuperar l’aigua d’una de les infraestructures hidràuliques més notables de la ciutat de Barcelona, amb 1.000 anys d’història.

 L’objectiu és posar en valor 22 localitzacions de l’aqüeducte per generar paisatges urbans discontinus per un recorregut que comprèn Sant Martí, Ciutat Vella, l’Eixample, Sant Andreu i Nou Barris. «Aquest estudi estratègic pot ser un document administratiu si compta amb l’aprovació política», precisa Marc Aureli Santos, arquitecte de Barcelona Gestió Urbanística.

AFLOREN 40 METRES

Aquesta entitat municipal té el suport d’Aigües de Barcelona per impulsar el projecte que ha obtingut una gran dimensió després del descobriment recent d’un nou tram de 40 metres del Rec Comtal al carrer del Dos de Maig. Aquestes restes arqueològiques han incrementat l’interès a l’ajuntament per traçar el full de ruta per recuperar el Rec.

La troballa va tenir lloc a principis del mes de març amb motiu de les obres de remodelació de la plaça de les Glòries. «Per la documentació conservada era coneguda l’existència d’aquesta estructura hidràulica a la zona. Per això hi vam intervenir», assegura l’arqueòloga Carme Miró, responsable del Pla Bàrcino, que encapçala un comitè en què també participen Santos i Montserrat Domínguez, arquitecta del departament de Projectes Urbans. Ells lideren una taula de treball dedicada al Rec en què participen diferents tècnics especialistes del consistori en districtes, patrimoni, ecologia urbana, memòria i cultura.

PER UNANIMITAT

Arran del descobriment del tram del carrer del Dos de Maig, CiU va proposar el 23 de març passat, a la comissió d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, un pla director per protegir i rehabilitar el Rec Comtal des de Vallbona fins al districte de Ciutat Vella, que va ser aprovat per unanimitat. «L’objectiu és recuperar l’aigua corrent on sigui possible en un futur eix interurbà naturalitzat; així com intervencions arqueològiques en els punts més significatius i de més interès històric», va argumentar el regidor Jordi Martí, que va emplaçar el govern a garantir la protecció i la recuperació arqueològica del traçat d’«una joia de la ciutat». La seva proposta està en plena sintonia amb el treball emprès pel comitè de tècnics.

«Però el pla d’Enrich encara ha de ser presentat i aprovat. A més a més, dependrà de les prioritats de cada districte», assenyala Santos, que té clar que al barri de Sant Andreu, una zona vinculada a un antic molí, i a la plaça de les Glòries, on queda molt per descobrir, el projecte de recuperar el Rec seguirà endavant pel seu importantíssim interès històric. Una altra prioritat és marcar un mapa de futures excavacions. «Hem de fer un catàleg sobre el Rec», apunta l’arquitecte.

UN DESCAMPAT

Sant Andreu acollirà el parc del Rec Comtal al recinte arqueològic situat al carrer de Fernando Pessoa, que encara és un descampat tancat. «Aquest jaciment té la singularitat de reunir restes de l’aqüeducte romà de Bàrcino i també del Rec, com un pont, trossos de la calçada i les ruïnes de l’antic molí», destaca Enric March, autor del blog Rec Comtal, paisatges culturals, on proposa una guia per seguir el traçat actual de l’aqüeducte, a peu, des del seu origen a Montcada i Reixac fins a la seva desembocadura a la platja de la Barceloneta, recopilant una informació que està molt dispersa.

«Les obres de la plaça de les Glòries, les portades a terme a Sant Andreu quan es va ensorrar la fàbrica Inoxcrom, les de l’AVE a la Sagrera i les de l’estació de l’Arc de Triomf estan destapant vestigis arqueològics que hem de preservar», defensa March,

Notícies relacionades

que a finals d’aquest any publicarà a Viena Edicions un llibre dedicat a la història del Rec amb l’objectiu d’ajudar a conscienciar la ciutadania de la importància de recuperar el màxim tros de traçat possible per «omplir-lo d’aigua».

Miró considera que el Rec Comtal té valor patrimonial i arqueològic. «Fa tres anys, Agbar va donar una subvenció perquè des de l’ajuntament iniciéssim una investigació científica en el recorregut del Rec. D’aquí va sorgir el pla estratègic d’ecologia urbana, que indica com hem d’actuar i com hem de documentar totes les troballes. «El que interessa més és la fase primitiva del Rec Comtal, i en aquest sentit els descobriments del carrer del Dos de Maig, una vegada sapiguem el resultat de les proves del carboni 14, aportaran una valuosa informació», considera l’arqueòloga.