«Diagonal Mar és encara molt desconegut per la gent»

Jordi Grau va néixer a Barcelona el 1971. Però el seu accent porta el seu arrelament a la plana de Lleida, concretament a la població de Guissona. «Ni hi he nascut, ni hi he tingut la residència, però em sento de Guissona. Els meus pares són fills d'allà, com els meus quatre avis i la meva dona. I a Guissona hi he passat moltíssims dies de la meva vida», argumenta el periodista esportiu de Televisió de Catalunya que cobreix els partits del Barça.

La seva dedicació és precisament la que fa que pugui disfrutar del barri on viu, també els caps de setmana. «Si no treballo el dissabte, treballo el diumenge, depèn del dia que jugui el Barça», explica, que es va instal·lar amb la seva família a Diagonal Mar el primer dia del 2008. Abans, Jordi Grau havia viscut als districtes de l'Eixample i d'Horta-Guinardó, i també a Cerdanyola.

Al barri de Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou hi va arribar des de l'Eixample buscant aire. «Ens envolten espais oberts i naturalesa, hi ha poc soroll i estem a només 10 minuts del centre de Barcelona quan volem bullici. I aquest és encara un barri molt desconegut per la gent», diu Grau, que també agraeix la magnífica comunicació que té amb TV-3. «En 20 minuts sóc a la feina, per la Ronda Litoral, fins a Cornellà».

BARRI MULTICULTURAL

Viure a Diagonal Mar és sinònim de llum i brisa marina. Els moderns edificis que més sobresurten a l'skyline de la costa barcelonina els deixen entrar a través dels seus abundants finestrals. «Costa trobar-hi paret per penjar un quadro», precisa Jordi Grau, pensant en casa seva.

skyline «Costa trobar-hi paret per penjar un quadro»,Molts dels seus veïns van deixar els països d'origen per instal·lar-se a viure a Diagonal Mar i  disfrutar del mar i dels carrers amplis que, segons confirma Grau, són un plató habitual de rodatge d'anuncis. «Al replà de casa, hi ha un brasiler, un parell d'anglesos i un portuguès. I els meus fills juguen amb nanos que parlen altres idiomes, a més a més del català. Però amb una pilota entre els peus, no hi ha llengües que diferenciïn», diu el periodista esportiu. I esportista.

Grau treu partit al seu entorn amb els seus patins en línia i la bicicleta. També practica el pàdel, quan no puja o baixa muntanyes de la vall de Boí, «El meu fetitxe a Catalunya», precisa sobre la vall ribagorçana. És el seu refugi i el lloc on esquia i fa senderisme.

Els peus al mar, el cap a la muntanya i el cor al pla lleidatà tracen la diagonal que Grau més condueix sobre Catalunya. Encara que a la seva Diagonal Mar, sobre la seva bicicleta, segueix altres itineraris. Un d'ells el porta fins a l'Hotel W, vorejant el mar. «Són sis quilòmetres  que, sense córrer, es fan en 15 o 20 minuts», detalla. «Altres vegades vaig fins a Badalona. Fins a Mataró no ho he fet, però sembla que està tot marcat», explica. «I quan em llevo a les set del matí per acompanyar els nens al futbol, i veig la sortida del sol, penso que ha valgut la pena matinar».

Notícies relacionades

Richard Gere es passeja per Gràcia

La Feria de Abril sedueix els llatins

Com un «privilegi» sent Grau la seva vida al barri. «Hi ha bones escoles i el club de futbol Vila Olímpica, que ara celebra els deu anys -els mateixos del barri-és un exemple d'ètica esportiva. Quan t'hi inscrius, és com si firmessis un compromís de comportament i conducta amb els rivals», destaca.

El periodista esportiu de TV-3 també aprecia molt tenir a prop la gent i els comerços del Besòs de tota la vida. És el contrast i el contrapunt de la modernitat de Diagonal Mar que acull, entre els veïns, esportistes de l'Espanyol. «S'entrenen a Sant Adrià i els resulta molt còmode viure aquí», argumenta Grau.