Sweet Flow està 'full HD'

El dj favorit dels 'swaggers' fa el salt a cantant amb la cançó 'Wi-fi activao'

cmontanyes32908191 barcelona 23 02 2016 barceloneando de ramon vendre160228165144

cmontanyes32908191 barcelona 23 02 2016 barceloneando de ramon vendre160228165144 / JOSEP GARCIA

3
Es llegeix en minuts

El nas no enganya: Miguel Martínez (Barcelona, 1989) va ser boxejador. «Encara que sembli mentida, esquivava moltíssim», diu. Ho certifica un vídeo penjat a Youtube. Pantalons de fantasia, Martínez ofereix un festival de ball, fintes i vacil·lades. Hey, proclama la seva lluita, la vida no té sentit sense estil i alegria. «Antonio, el meu entrenador, deia que jo era el campió sense corona. El públic s’ho passava bomba amb mi, però el cert és que em faltava mala hòstia per arribar lluny. Molta. Era un showman. Com ara».

    Durant cinc anys Martínez va ser boxejador aficionat. En la categoria superwélter. Primer sota la bandera del gimnàs Esport Rogent de Barcelona, propietat de Xavi Moya, i després del Club Boxa Utrera de la localitat sevillana. Va disputar «cinquanta i escaig» combats, en què va patir set derrotes. Dos van ser declarats nuls.

    El seu ídol era Pernell Whitaker, el púgil que va truncar la carrera de Poli Díaz el 27 de juliol de 1991. La vida del Potro de Vallecas es va precipitar per una baixada de noranta graus després de perdre aquella nit l’enfrontament pel títol mundial dels pesos lleugers a l’Scope Arena de Norfolk, Virgínia. Alaska ja no el veuria boxejar, entre altres motius perquè a penes boxejava.

    Sweet Pea era l’àlies de Whitaker i va ser la inspiració del nom artístic de Martínez com dj, Sweet Flow.

    Sweet Flow ve a Barcelona en tren des de la població del Maresme on viu i proposa quedar davant la botiga Apple del passeig de Gràcia amb plaça de Catalunya. De seguida que apareix, l’envolta un núvol de xavals que es volen fotografiar amb ell. I això que, mitjançant «dispersin-se» policials, el sobradament conegut comerç ja no és el punt de trobada dels swaggers de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Jo hi vaig ser

En el futur seran desenes de milers els que diran «jo hi vaig ser» quan s’esmenti el club Famee. Si ha passat alguna cosa mítica en matèria de cultura juvenil a Barcelona en els últims anys són aquestes sessions de dissabte tarda per a adolescents d’entre 14 i 18 anys, recentment cancel·lades (tot i que encara existeixen les del rival Intimi). Dandisme de centre comercial i reggaeton. Sweet Flow era el dj.

    Carlo Pardial va atrapar en la seva cúspide les quedades a l’Apple i les vetllades a Famee en cada un dels dos reportatges modèlics per la seva absència de prejudicis i de judicis. Tots dos es van fer virals. Pares es van escandalitzar al veure nois de quinze anys ballant el perreo i l’enginyós youtuber AuronPlay es va fregar les mans. Va ensumar sang i es va llançar a caçar la presa. De mala manera en va tenir prou amb els nois que sortien en els vídeos de Pardial i amb Sweet Flow. Sense estalviar prejudicis ni judicis. L’enfrontament estava servit en les xarxes socials i mentre va durar van triomfar abracadabrants expressions del dj com ara «wi-fi activao», «full HD», «queloqué» i «entrepà de tonyina» (seria massa llarg explicar on està la gràcia). Sweet Flow, a més, va fer gala d’una encomiable bonhomia durant tot el duel. 

Notícies relacionades

    I ara ha completat la seva venjança amb el single Wi-fi activao (full HD), on encadena totes les seves locucions insígnia a ritme de dembow (el cosí frenètic del reggaeton). El clip d’aquesta novelty song (o bromassa) autoreferencial editada per Sony suma més d’1.200.000 visites a Youtube. Qui sap què pot passar si la cançó cueja fins a l’estiu.

    Sweet Flow tenia experiència com a dj abans de recalar a Famee. Havia punxat de forma estable a les discoteques QK de Santa Susanna i Bora Bora de Sabadell, per exemple. Però va causar sensació en una discoteca light, un rotllo que li ha quedat petit. Ara és artista habitual de les festasses Perreo 69 organitzades per Pxxr Gvng («ells són més foscos i jo més happy: dues cares de la música urbana», diu), li surten bolos juntament amb Kevin Roldán i ben aviat publicarà nous temes. «La meva única pretensió és fer disfrutar la gent. És el que m’agrada». Com quan boxejava. 

Temes:

Música