26 maig 2020

Anar al contingut

Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN

El sector impulsa una campanya d'apadrinament de vetlladors que creen part del paisatge barceloní

Escriptors, actors, metges, periodistes... reivindiquen la vivència de la ciutat a la calor de les seves taules i cadires

PATRICIA CASTÁN / BARCELONA

Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN
Cares populars es mobilitzen contra la retallada de terrasses a BCN

/

El ritual diari de Carme Puig Antich agraeix una estona distesa a la terrassa de la Bodega Joan (Rosselló, 164), de tota la vida, on fer el cafè amb ambient. «Ens hi trobem gent del barri, gairebé cada dia, per petar la xerrada», explica. Però al descobrir que aquesta terrassa es quedarà amb tan sols sis cadires, a l’estar afectada per la norma de distàncies als elements urbans que estableix l’ordenança municipal, va pensar que s’havia de fer alguna cosa. Així ho va manifestar al Gremi de Restauració, que tenia altres veus amb fam de front comú.

D’aquesta manera va néixer, fa tan sols uns dies, una campanya d’apadrinament de terrasses per part de cares populars. Pretenen defensar, sobretot, un «estil de vida» mediterrani, de cara a les retallades que s’han anat executant o ordenant en els últims mesos.

La mobilització ha sumat en tot just una setmana més d’una trentena de suports il·lustres. I en els pròxims dies s’hi incorporaran molts altres fitxatges solidaris amb l’assumpte. La gran majoria elegeix el seu terreny, gairebé sempre una terrassa amenaçada de tancament o de retallada de taules, o ben ubicada en zones singulars pendents de regulació on s’intueixen reajustaments, o fins i tot en algun vetllador que sí que compleix amb la polèmica normativa de distàncies, però que vol recolzar la causa general.

En els més de 2.200 negocis afectats per les mesures establertes des del gener passat, òbviament hi deu haver casos flagrants de molèsties o sobreocupació, on la intervenció municipal ha de primar la convivència i el dret a passejar. Però el sector es queixa que la regulació és arbitrària i deixa fora de joc instal·lacions arrelades al paisatge urbà, que són part fonamental d’un negoci o estan integrades en la vida de barri i no en el circuit turístic, argumenta Roger Pallarols, director general del gremi.

Evitant l’ofensiva de caràcter polític, opten per una defensa blanca d’aquesta senya d’identitat barcelonina. L’actor Joan Pera s’aferra a la seva cadira a La Principal (Sepúlveda, 186). «On millor em trobo és a les terrasses, aquí em trobareu fent un cafè abans de la funció. ¡No em tanqueu en un local!», clama. Però aquest punt de trobada d’actors del Goya i vermuters de pro té comptats els dies a la fresca perquè l’estretor del carrer suposa eliminar-la. Han recorregut, encara sense resposta. També espera el cop de destral la Bodega Sepúlveda, referent de la cullera. Sobre el seu vetllador plana la proximitat d’una parada de bus. Mentre esperen també una solució administrativa, el director de cine Ventura Pons, adepte, es pregunta: «¿Per què anem en contra d’un comportament tan mediterrani com sortir i seure al carrer?».

ESPAI VEÏNAL / Afronta també el tancament la Vermuteria Lou, a Escorial 3, condemnada a una sola taula. L’enyorarà Amparo Moreno: «Les terrasses són vida. Quan vaig al mercat forma part de la meva rutina prendre alguna cosa i fer vida de barri», esgrimeix. I Glòria Serra, padrina de la del Café Salambó, també amb ordre de retirada, apunta que Barcelona pot disfrutar de les terrasses tot l’any, que el passat i futur no s’entenen sense aquestes àncores, com la que defensa, «espai veïnal i de mesura humana». Mateixa conjuntura a El Bandarra, del carrer de Torrijos, on l’aplicació del règim implica eliminar tota l’oferta actual. L’humorista Toni Albà suggereix un bon aïllament de les vivendes d’una ciutat tan viva com la capital catalana, i apel·la que «fer vida de carrer és una tradició històrica». Amb l’aigua al coll estan al carrer de Rec (en estudi després de diversos tancaments), on Nacho Vidal recorda que «els barcelonins també seiem en terrasses».

VIDA DE CARRER / En altres casos la tisora afecta la meitat de taules. Com a la cafeteria Alonso del Paral·lel, 2, on Toni Rovira i Joan Estrada defensen el luxe de fer vida al carrer. El Màgic Andreu abandera aquests moments de sol i xerrada en una altra terrassa clàssica en el mateix cas, la del Commendatore, i l’escriptora Pilar Eyre ho fa al Bar Mandri, on es va inspirar llargues hores per a la seva última novel·la.

La iniciativa alinea moltes altres cares del món de l’espectacle, com Pep Sala (Ajoblanco), Mercè Sampietro (La Vermuteria de Sant Andreu), Ricard Reguant (El Tio Che), Martina Klein (La Fermata de Provença), Cristina Dilla i David Selvas (La Cañota), Sergi Belbel (Bar Vall), Juan Carlos Ortega (The Crown Marine), Josep Maria Pou (Zian), Peret Reyes (Caballa Canalla), Teresa Gimpera (Central Café), Moncho (Pirineus); els doctors Bonaventura Clotet (Tickets), Javier Planas (L’Eggs) i Iván Mañero (Bodega 1900); els dissenyadors Mariscal (Café del Born), Philip Stanton (La Fermata de Sarrià) i Estrella Salietti (Chéri); els periodistes i escriptors Maruja Torres (Bardot), Xavier Grasset (Farga Beethoven), Ruth Jiménez (3 Nusos), Oriol Nolis (On Café); el president de la Pimec, Josep Maria González (Bar Santander)...