Les punyalades i els cops augmenten més del 50% en els feminicidis en 8 anys: "Hi ha més ira i ràbia"

I també s'han incrementat els cops, d'una mitjana de 12,7 en el primer període analitzat fins a 20,1 en l'última etapa, cosa que representa un creixement del 58%. Això suposa que des del 2005 fins a l'actualitat han disminuït un 15% els feminicidis —i fins i tot un 36% des del 2008, l'any en què es va registrar un rècord de 76 víctimes mortals—, però ara es cometen "amb molta més ràbia, ira i càrrega emocional", segons explica Lorente.

L'anàlisi pren més significat enmig del greu repunt de violència masclista. Enguany han mort 14 dones i tres nens (per violència vicària), cosa que suposa el pitjor inici d'any des de la pandèmia. En els dos últims anys, 2024 i 2025, a aquestes altures de l'any havien estat assassinades set dones, és a dir, la meitat, i cap nen l'any passat i dos el 2024, tot i que va ser l'exercici amb més assassinats vicaris des que hi ha estadístiques. Aquest any ha mort, de moment, un menor més.

Tres assassinats vicaris

L'últim menor assassinat en el marc de la violència masclista és una nena de 3 anys presumptament penjada pel seu pare el passat 20 de març a Alacant. Abans que ella, va morir una nena de 12 anys a Xilxes, Castelló, juntament amb la seva mare, el 18 de febrer, i un nen de 10 anys va ser assassinat a matxetades a Tenerife, amb prou feines dos dies després. Pel que fa a la violència de gènere, l'última víctima és una dona de 49 anys assassinada a trets a Saragossa el passat 21 de març.

Les causes del greu repunt són diverses i poden tenir l'origen en diverses situacions. Però, segons Lorente, forense i exdelegat del Govern contra la violència masclista, una de les raons de l'auge de la violència masclista és el clima social actual, on existeix un fort corrent en contra del feminisme que minimitza la violència de gènere. Aquest negacionisme és el que "està alimentant la ira i la ràbia dels violents" i provoca, segons l'especialista, que aquells homes que planegen fer mal a la seva parella o exparella, "es reforcin" i, en els casos més extrems, cometin l'assassinat amb més acarnissament, com demostra l'anàlisi de les sentències sobre el nombre de punyalades i de cops.

Al mateix temps, les víctimes, en aquest clima alimentat pels negacionistes, desconfien de les institucions, perquè "pensen que no seran cregudes". De fet, encara que el percentatge de denúncies prèvies ha crescut aquest any, el 64% no ha comunicat la seva situació de sotmetiment i maltractament al sistema policial o judicial.

Fallades del sistema

Notícies relacionades

Dos suposats traficants de Figueres passen dos mesos a la presó fins que el laboratori conclou que duien paracetamol

Marina García, 17 anys, medalla a l'Olimpíada Matemàtica: "Tenia una professora que ens ensenyava a fer problemes molt xulos de lògica i em vaig començar a enganxar de debò"

Tanmateix, cal dir que el 35,7% sí que ha denunciat i les administracions no les han sabut protegir; una fallada del sistema que s'està analitzant amb lupa en cadascun dels comitès de crisi que reuneixen les autoritats amb competències cada mes que se superen els cinc feminicidis. L'últim va analitzar els sis assassinats del febrer, inclòs el triple crim masclista de Burgos, en què el presumpte autor va acabar amb la vida de la seva exparella, la mare d'aquesta i d'una veïna a través d'un incendi.

L'arrestat tenia antecedents per segrestar una dona i retenir i abusar d'una nena, però estava en llibertat i sense cap mena de seguiment especial. Davant d'això, el Ministeri d'Igualtat ha demanat més control sobre els agressors reincidents i també ha reclamat impedir que se'ls imposin penes alternatives a la presó.