Barcelona, un segle després

L’estadística és una ciència que aplicada a una ciutat esdevé una freda anàlisi de l’activitat urbana, una fotografia fixa sense gaire context. Però si es comparen les dades, si es gira la mirada enrere, es converteix en un sorprenent exercici costumista. Barcelona era el 1914 un lloc en construcció, castigat per malalties que avui sonen a edat mitjana, pres per les bicistas, amb més casaments i naixements però també amb més morts, revolucionada a la nit malgrat que el Noucentisme dictava serenitat. Era, de fet, una urbs incompleta, perquè Sarrià i uns retalls de Sant Adrià i de l’Hospitalet no serien absorbits fins als anys 20 i 30.

Bussejar en l’anuari estadístic de fa 100 anys, que volta les mil pàgines, és una delícia literària. Pel format i també pel fons. La ciutat, amb 587.411 habitants, comptava, com avui, amb 10 districtes, però els noms no tenien res a veure amb l’organització actual. El repartiment per sexes s’ha mantingut gairebé sense variació. Hi havia un 47,32% de mascles i un 52,62% de femelles. Ara, amb 1.602.386 veïns, el percentatge s’ha decantat sis centèsimes a favor de les dones.

Crida l’atenció comprovar que el sentiment metropolità era més poderós fa un segle que no ara. Les Glòries eren el centre de tot. En aquella època es parlava d’instal·lar a la gran plaça, avui en obres, un nou ajuntament. Curiós, perquè el govern de Xavier Trias va encarregar un estudi per construir un nou Parlament al mateix lloc. Ni una cosa ni l’altra es van portar a terme. Però sí que es van anar obrint altres focus, com el de la plaça d’Espanya, gràcies a l’Exposició Universal del 1929, que es va començar a organitzar el 1914. Montjuïc era llavors un terreny marginal, incòmode.

La ciutat contemplava la primera gran guerra des de la graderia. Va treure profit de la neutralitat, amb augments a la indústria per poder proveir els bàndols. «La capital catalana es va transformar en un immens tauler d’escacs plens d’estratègies i de suborns perquè molts diaris de l’època es convertissin en altaveus de la propaganda de cada costat», explica el periodista i escriptor David Ravelles, impulsor, l’any passat, de la ruta ¡I la gran guerra va transformar Barcelona!. Les classes populars van fer emergir una cultura, un nou ritme urbà que va fer que la ciutat basculés del provincianisme al cosmopolitisme. Teatres nous, cabarets. També els primers meublés.

LACTÀNCIA / Els barcelonins tenien més fills el 1914. L’any passat van néixer a la capital catalana 13.396 nens, mentre que fa cent anys, amb dos terços menys de població, en van veure la llum 15.131, el 7% dels quals van néixer morts. Un any abans, el 1913, va obrir a Barcelona la Lactància Municipal, encarregada de cuidar les mares i de distribuir llet no materna als nounats. En els 10 anys següents, la proliferació de llocs com aquest van ajudar a una notable millora de la sanitat maternoinfantil.

L’enlairament del món obrer vinculat a la fusta i el tèxtil i la construcció van convertir Barcelona en un imant per a la Catalunya interior, però també per a gent vinguda d’altres regions. Molts d’ells es van convertir en barraquistes. A la ciutat hi havia aquell any 1.218 barraques, on vivien 4.950 persones. Aquest tipus de construcció avui és residual.

En l’aspecte laboral i econòmic, la ciutat arrossegava una dècada de pujada de preus que no va venir acompanyada d’augments salarials. El cost de la vida havia pujat un 25% i la Setmana Tràgica de 1909 havia deixat un pòsit de revolta social latent. El 1913 hi va haver 72 vagues (sobretot en el tèxtil i en el metall), en què van participar 51.555 treballadors.Van ser el doble de protestes que l’any anterior i la xifra més elevada de la història de la ciutat. Un segle després, en dades de tota la província, es van registrar 133 aturades laborals, en què es van implicar 101.884 persones. La lluita obrera es manté.

BESTIAR SACRIFICAT / Al carrer s’hi imposaven els tramvies i les bicicletes. Els vehicles de motor eren una franca minoria. L’anuari antic explica que diàriament entraven a la ciutat 30.000 forasters que tornaven a la tarda al seu domicili «a les poblacions veïnes». Ara en són més de 300.000, els metropolitans que cada dia accedeixen a la capital catalana per motius laborals, i 67.000, els que vénen a estudiar.

Notícies relacionades

Enamorades de Barcelona

Una penya gastro amb dos premiats

L’anuari de 1914 regala algunes perles de difícil comparativa amb els temps actuals. El document aporta informació sobre el bestiar sacrificat als escorxadors de Barcelona. S’emporten la palma els moltons (362.969). En total, van ser 843.422 caps de bestiar. També al mar es treballava a preu fet. Hi pescaven 16 vaixells, que van treure de l’aigua 1.650 tones netes de peix. Alguns noms d’aquests barcos de vapor són per sucar-hi pa: Scomber, Lord Roberts, Fantasma,  Avispa o Misericordia.

En l’aspecte polític, el Partit Radical i la Lliga Regionalista estaven empatats a regidors. Avui, Ada Colau  en treu un a Xavier Trias. Barcelona ha canviat, però potser no tant.