Un sant pagà per a la Boqueria

Protegeix-nos de la inseguretat alimentària, el fast food i l'obesitat. És part de la pregària de sant Stomak, sant no per la gràcia de Déu, sinó per la gràcia d'Antoni Miralda. I sant sota el mantell del qual es protegeix des de divendres passat la Boqueria. Ho fa sense renegar de la seva advocació a sant Josep, a qui deu el nom oficial, Mercat de Sant Josep, per aixecar-se en el que fins que va ser cremat, el 1835, va ser el convent dels Carmelites Descalços, o sigui, els josepets. A la seva situació davant del Portal de la Boqueria també li deu el sobrenom. Un àlies que té molt a veure, a més, amb mantenir la boca oberta, encara que no per menjar sinó per admirar. Ja que bocabadats es quedaven, segons diu la llegenda, els barcelonins davant les treballades portes amb arabescos que Berenguer IV es va emportar d'Almeria com a botí de guerra. Va ser col·locar-les al Portal de Santa Eulàlia i de seguida aquest va perdre el nom a favor del de Portal de la Boqueria. Que, dit sigui de passada, li va com l'anell al dit.

Sant Stomak no té la vocació de substituir sant Josep ni a ningú. Tampoc sant Pancraç i el seu julivert, figura i planta que, fins que la globalització va imposar el gat xinès de la sort, lluïen juntes a la majoria de parades del mercat per allò d'atraure la fortuna, és a dir, la clientela. La idea és «més pagana i poètica», afirma Miralda. «Es tracta -explica l'artista- que la Boqueria tingui un lloc de devoció. De devoció pel que fa a reflexió sobre el seu propi estómac, sobre l'estómac de tots i sobre el fet alimentari. Aquí és on hi ha el producte i aquí és on hi hauria d'haver el diàleg entre venedors i clients». Amb aquesta finalitat, Miralda ha creat un oratori a la parada 437 del mercat amb capelleta domiciliària dedicada a sant Stomak inclosa. Però aquesta, a diferència de les de tota la vida, no circula de casa a casa ni té ànim petitori. Apareix fixada a la paret i d'una mida king size per poder amagar rere les seves portetes les ofrenes dels feligresos. Res de donacions pecuniàries.

Els exvots es van entregar divendres, Dia Mundial de l'Alimentació. I n'hi va haver de tota mena, com el bicarbonat amb propietats digestives que, com a bona agnòstica, va oferir Marta Tatjer; o la multifuncional shungita, mineral amb jaciments únics a Carèlia que va arribar de la mà d'un nord-americà: James. Allà es quedaran juntament amb les llenties, el pebre vermell o els pèsols oferts fins que el sant els hagi «assumit, aspirat i metabolitzat», apunta Miralda. Tot molt simbòlic. Mentre això passa, a l'oratori -que també llueix un fragment del vídeo que l'artista ha presentat a l'Expo de Milà- s'anirà desenvolupant un work in progress. Els alumnes de la Massana treballaran sobre la Boqueria, la seva gent i els seus productes. O sigui, parada reconvertida en  santuari, sala d'exposició i taller d'artista.

No al 'fast food', sí al chuño

Notícies relacionades

Aparcaments i mobilitat

Camilo Ramos: "Hi ha una lluita pels últims pisos disponibles a la perifèria de BCN"

Tot sota el filtre de Food Cultura, el projecte que Miralda va gestar el 2000 després de la seva participació a l'Expo de Hannover i que és «un espai sense parets dedicat a la comunicació, la investigació i la història del menjar, els rituals, les experiències culturals i l'art», segons consta al seu manifest. I que no té «cap interès en el fast food -segons l'artista-. Ens interessen els processos i les implicacions polítiques, socials i de tota classe del fet alimentari». No en va, «el menjar és art», segons l'opinió de Miralda. ¿Un exemple a estudiar? La facilitat amb què ara a la Boqueria es troba el chuño, una patata deshidratada de l'altiplà peruà abans inexistent per aquestes terres.

A sant Stomak se li pot resar en hores de mercat, però per si se'n té una necessitat molt urgent, aquí teniu un altre tros d'oració: Fes-nos reflexionar davant les contradiccions entorn el menjar en la societat contemporània, l'Agro Cultura devorada pel consum, la naturalesa artificial i el dièsel de la desforestació. Amén.