L'hora de Pere IV

Són 3,1 quilòmetres, un terç de la llarguíssima Gran Via. És el carrer de Pere IV, l'antiga carretera de Mata-ró, que amb el seu traçat en diagonal sobre la trama de Cerdà ha sigut durant gran part dels últims dos segles l'espina dorsal del Poblenou, bressol de la revolució industrial a Catalu-nya. Però aquesta puixança va quedar enrere amb la deslocalització massiva que va transformar el barri les últimes dècades. Avui és una via molt desigual, en alguns trams, trencada o fins i tot desolada, i especialment oblidada, encara que plena d'edificis protegits d'aquell passat notable i amb solars buits. El seu renaixement es va gestar el 2012 fins que CiU va acabar un projecte executiu d'una primera fase per reurbanitzar de Roc Boronat a Bilbao. Dues vegades l'obra es va pactar i es va incloure en va al pressupost. Després d'un temps de dubtes, i també de desconeixement, segons s'assegura, l'equip d'Ada Colau reprèn el pla per licitar-lo i iniciar-lo finalment el març del 2016.

El compromís del regidor del districte de Sant Martí, Josep Maria Montaner, és aprovar en el pròxim ple, amb els suports necessaris d'altres grups, aquesta actuació que pacificarà el trànsit i donarà prioritat al vianant. En paral·lel, Barcelona en Comú (BC) redactarà l'avantprojecte de la resta de l'eix cívic per executar-lo per fases en el futur.

PRIORITAT AL TRAM DE BESÒS / No era aquesta, no obstant, la intenció de la formació que governa ara l'ajuntament, com es va reconèixer al consell de districte celebrat la setmana passada. BC va prometre en el seu programa electoral que la reforma de Pere IV començaria per l'extrem del Besòs, fins a la rambla de Prim, que és el sector més degradat i desestructurat. No obstant, l'existència «en un calaix» del projecte executiu acabat, així com la disponibilitat dels 8,3 milions que costaran els treballs, ha canviat els plans «per responsabilitat».

L'últim anunci de CiU abans de les municipals, i després de pactar amb el PSC l'inici d'aquesta reurbanització, va ser que l'obra podria començar a l'octubre, després de l'estiu. Aquest és el termini que tenia clar el president de l'Associació de Veïns del Poblenou, Salvador Clarós. «Tot estava tancat després d'un procés participatiu que va durar un any. El retard és excessiu i no es pot esperar més», ha explicat. Efectivament, els treballs començaran, segons s'anuncia, però sis mesos després d'aquell termini.

A tenor de les dades de l'actual projecte executiu, en els 600 metres que van de Roc Boronat a Bilbao la secció de Pere IV amb voreres estretes i quatre o cinc carrils de circulació deixarà pas a una vorera costat mar de 9,4 metres, inclòs un carril bici segregat al costat de la calçada, dos carrils de trànsit només en sentit Besòs, un serà per a serveis, de 5,6 metres, i una vorera costat muntanya de 4 metres més. Als dos costats, dues fileres d'arbres.

La complexitat d'ordenar i modernitzar les xarxes de serveis que discorren pel subsòl del carrer allargarà les obres 18 mesos. Per això, aquest primer tram no es preveu acabar-lo fins a l'octubre del 2017. Serà llavors quan s'abordarà el del Besòs i, successivament, en altres dues o tres fases més, la resta d'aquest sector fins a la Diagonal i també el de l'inici de la via a l'altre extrem, a partir del carrer de Zamora.

Per al final quedarà el que el secretari tècnic del districte, Marc Andreu, va qualificar de guinda de la creació de l'eix cívic: l'obertura del parc del Centre del Poblenou, obra polèmica, conflictiva i d'una conservació molt difícil de l'arquitecte estrella Jean Nouvel, estrenada el 2008. S'abordarà llavors la desaparició dels inefables murs que tanquen aquesta zona verda barroca, fragmentada i elitista situada a l'encreuament de Pere IV amb la Diagonal. Aquestes parets, a més de fer impermeable el lloc als veïns, trenquen la continuïtat del carrer.

La prioritat els pròxims anys serà, no obstant, anar desenvolupant de forma conjunta a les obres un pla per integrar la via al barri i impulsar la rehabilitació i l'ús d'edificis, especialment molts baixos en desús des de fa temps. El ple del districte va aprovar, en aquest sentit, i amb el vot de BC, una proposició de la CUP per impulsar un pla de desenvolupament social, econòmic i cultural.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

PATRIMONI / Al mateix carrer i al seu entorn hi ha 42 edificis industrials i de vivendes catalogats i protegits. A l'infogràfic superior se'n destaquen una desena. Aquest patrimoni arquitectònic és un dels principals valors sobre els quals es pot recolzar el renaixement de la via. N'hi ha de privats i de públics, de restaurats i en servei, en desús, d'abandonats i en obres.

Cinc destaquen entre els de titularitat pública: el de la cooperativa Pau i Justícia, cedit per ubicar-hi a finals del 2016 la sala Beckett de teatre; la fàbrica Oliva Artés, subseu ja en funcionament del Museu d'Història de Barcelona; el centre de creació artística Hangar, el Casal de Joves del Poblenou i, en un futur, un campus de la Universitat de Barcelona a l'enorme recinte de la fàbrica de Can Ricart; el centre de producció artística La Escocesa; i la reconstrucció de la fàbrica de Ca l'Alier a càrrec de les multinacionals Cisco i Schneider Electric per obrir-hi centres d'investigació.