Servei net i polit

Hi va haver un temps en què Barcelona, ara concentrada en els seus badalls patriòtics, va ser una Babilònia portuària on es confonien, a les seves catacumbes, els negocis, les intrigues polítiques i el plaer. Una època daurada, entre l'ocàs del segle XIX i l'esclat de la primera guerra mundial, quan la burgesia nostradava acumular fortunes comerciant amb l'Europa bel·ligerant i les va dilapidar a consciència en bordells de categoria, com el de Madame Petit, La Criolla o el Chalet del Moro, així conegut perquè estava decorat en pla Les mil i una nits i les meuques es disfressaven d'odalisques. Avui segueix havent-hi puteria a dojo, però no tinguin cap dubte que el servei més net i tocat i posat de la capital l'ofereix Prostíbulo Poético.

¿Prostitutes i versos? Encara que puguin semblar antitètiques, poesia i prostitució ronden pel mateix territori: són dues de les professions més antigues del món i totes dues exploren la cosa prohibida, la intimitat i les ombres on s'embosca el desig. Els poetes, a més, solen passar-les putes.

Prostíbulo Poético és una casa de barrets nòmada, sense domicili fix, que es lloga per a festes particulars o bé ofereix espectacles periòdics: el 29 d'octubre, actuaran a la cocteleria Milano (ronda de la Universitat, 35). Com que no paren, convé donar un cop d'ull de tant en tant al seu portal (www.prostibulopoetico.com) per conèixer les aventures de les pupil·les de Madame Taxi, que així s'anomena la regenta del local (l'actriu i dramaturga Sonia Barba).

Avui en dia, el bordell versificador el componen 20 noies i 7 nois, cadascun amb el seu nom de guerre i la seva biografia al darrere, fragments de vida en què s'entremesclen desenganys, ports, nostàlgies, matinades estruncades, la pluja berlinesa i alguna illa. Com passa als bordells de veritat, es tracta d'un lloc de pas: quan arriba una meretriu, una altra se'n va vés a saber on. Criatures volanderes d'una troupe on figuren músics, acròbates, cantants i sobretot poetes.

El sedàs per formar part d'aquesta peculiar casa d'alcavoteria passa pel nivell de la veu poètica. Els seus confrares es fan anomenar putes i putos però, si una cosa despullen, és tan sols l'ànima en actuacions que recreen l'ambient cabareter de la belle époque. No hi ha en el xou més tracte venal que la propina cobrada per xiuxiuejar uns versos a l'orella del client, uns diners que inverteixen a mantenir el projecte.

Per a la fotografia, s'improvisa una soirée al migdia a l'Hotel Brummell (Nou de la Rambla, 174), un espai acollidor al Poble-sec que encara fa olor de nou. Assisteixen a la cita un noi (El Novio), Madame Taxi i set de les seves cocottes: Eco, The Composer, Roxy Jukebox, la Gata Escarlata, Mad, Marea i la senyoreta que es fa dir Berlín. Totes guarnides amb llenceria de Rosario Puñales i samarretes rockeres -Jimi Hendrix, Ramones, The Velvet Underground-, en una combinació que els dóna un toc sexi molt peculiar, a l'estil David Lynch.

Seminari de 'burlesque'

Madame Taxi/Sonia Barba explica que Prostíbulo Poético va arribar a Barcelona el 2009 de la mà de la performer i poeta Kiely Sweatt. «El propòsit era colar la poesia en l'agenda cultural de la ciutat i editar, una vegada a l'any, el nostre Libro rojo, amb els versos dels nostres membres». Quan la bostoniana Sweatt va tornar als EUA, Sonia Barba es va quedar amb les regnes del catau.

Notícies relacionades

Barcelona, París i Roma reclamen crear un fons europeu per a vivenda

El 50,7% dels barcelonins hauran canviat de casa entre el 2018 i el 2027

En realitat, l'etiqueta de cabaret es quedaria molt curta perquè Prostíbulo Poético és una màquina d'ordir projectes: per als dies 10 i 11 d'octubre han organitzat un seminari intensiu de burlesc a càrrec de la ballarina Louise de Ville; a partir de l'octubre, totes les nits de lluna plena hi haurà vis-a-vis de poesia a l'Hotel Brummell, i també preparen tallers de narrativa i poesia.

Al final de la sessió fotogràfica, Madame Taxi ens obsequia amb una fitxa de casino per a cada un, canviable per un servei amb les noies. Amb el fotògraf Joan Cortadellas no sé què passa, però una servidora pot confessar que la senyoreta Eco l'arrossega fins a una gandula de la piscina, on comença a recitar: «Lo bello necesita de lo siniestro / la pesadilla del sueño / así son los límites». La poesia mira de dinamitar-los.