L''Homo wi-fi'

'É bellooooo' estar sempre connectada i parlar amb els amics quan viatges. Jo sempre estic mirant el mòbil. L’any passat a Miami, també», proclama al passeig de Gràcia Alessia. L’afirmació no surt d’una mossa de quinze anys endollada sinó d’una dona de quaranta que acaba d’arribar a Barcelona des de Venècia, on resideix, per passar uns dies de vacances. Missatges per Whatsapp, correus, fotos i GPS formaran part de la seva rutina els pròxims dies. I per descomptat, l’hotel que han escollit ella i la seva amiga Laura té wi-fi. I la seva tarifa de dades inclou viatges a l’estranger.

No són les úniques. La imatge del turista ha substituït la càmera de fotos i el mapa de paper pel mòbil i el pal de selfie . Smartphones per fer-ho tot: fotos, missatges, apps , GPS, consultes sobre locals, xarxes socials... Ningú surt de casa, i encara menys viatja, sense el mòbil ni la tauleta. En un intens recorregut pel centre de Barcelona, només una jove turista coreana, Natali, va explicar que no accedia a internet perquè és bo «no connectar-se per vacances», mentre la seva amiga anava teclejant amb fruïció el mòbil, tot i que explicava que sense estar connectada a internet. Anotava les seves impressions des de la cua de la Casa Batlló sense aixecar la vista cap a l’edifici.

Si fa 15 anys, el wardriving, que és com es coneixia el rastreig de xarxes sense fil quan eren escasses, era una activitat de hackers , que no dubtaven a marcar amb codis escrits en guix ( warchalk ) les parets de les zones amb connexió, ara això es fa amb el mòbil a la mà i caminant, i molts restaurants ni anuncien que tenen wi-fi per a clients. La connexió sense fil alterna amb la mòbil 3G o 4G. Tot depèn de la generositat de l’operador mòbil.

«Si hi ha wi-fi, millor, però si no, faig servir la meva tarifa de dades. El meu operador, T-Mobile, em dóna minuts i missatges gratis a tot Europa», explica el nord-americà John durant un passeig en bicicleta pel Gòtic, seguint un guia que dóna les instruccions via bluetooth al mòbil de cada un dels seu clients. L’holandès Rob, en canvi, carrega els seus missatges a la tarifa de l’empresa, fins i tot estant de vacances. «Jo no pago, paguen ells», diu somrient mentre recorre la Vila Olímpica amb el mòbil a la mà.

Els operadors d’altres països, com els espanyols, no solen incloure altres destins en les seves tarifes planes, i els intents de la Comissió Europea per reduir el preu de la factura a l’estranger no han sigut suficients. Domenico i Serena, turistes italians, estalvien dades fent servir només el GPS del mòbil. «El fem servir el mínim, només per saber on som». I la resta deldia, busquen connexió a bars i hotels. 

XARXA MUNICIPAL

Barcelona Wi-fi, el servei municipal de connexió sense fil, que acaba de fer sis anys, ha batut el rècord aquest juliol. Es tracta d’una connexió limitada, de baixa velocitat per no competir amb els operadors, però que compta amb més de 600 punts d’accés a tota la ciutat assenyalats amb un cartell blau. Només s’ha de donar un número de mòbil i registrar una contrasenya. Si es vol més ample de banda, la mateixa empresa ofereix un servei premium , no tan ben assenyalat com el primer, que s’ha d’anar buscant. «És cert que no n’hem fet publicitat, però està funcionant força bé entre els usuaris», admet Joaquín Galí, conseller delegat del grup Eurona, que és qui proporciona el servei municipal i principal proveïdor a Espanya d’internet sense fil a hotels i aeroports.

«Fins fa poc els hotels tenien poc marge de guany per habitació per oferir internet de qualitat. Ara sembla que es comença a reactivar però no tant com a fora d’Espanya, on el creixement de les wi-fi està sent espectacular. Un hotel de tres estrelles sol oferir una wi-fi justeta, de poca qualitat i de vegades insegura. Si és de més categoria, hi ha una internet de més qualitat que es paga», assenyala Galí.

No obstant molts clients es resisteixen a pagar per aquest servei i reclamen que la connexió sigui gratuïta i fiable. «Els hotels tenen un problema. Fa uns quants anys, el client connectava un ordinador i mirava el correu. Ara els arriba una família amb quatre membres, tots amb mòbil i no només volen missatges. Volen veure vídeos, jugar amb la consola... I cada un amb el seu aparell. Això suposa un ample de banda que és car de mantenir», comenta Toni Mascaró, consultor de turisme. «¿Què fan? O ho cobren a part o ho fan servir com a eina de màrqueting i donen internet gratis a canvi de fer un ‘M’agrada’ a la pàgina de Facebook. Que el client no s’emporti una mala experiència», afirma.

Notícies relacionades

Alerta per inseguretat

BCN invertirà 32 milions per triplicar la potència fotovoltaica

Room Mate, una de les cadenes hoteleres pioneres a oferir wi-fi gratis als seus clients, ha començat a donar-ne també en mobilitat gràcies a un dispositiu mòbil que permet connectar fins a cinc aparells. «Per a nosaltres és una inversió, no una despesa, perquè ens fidelitza els clients», assegura una portaveu. També els apartaments turístics han fet de la wi-fi un dels seus reclams. «El 90% dels nostres associats ofereixen connexió gratuïta, sobretot pel Mobile World Congress», afirmen la patronal Apartur.

Els restaurants també viuen aquest furor per la connexió. «Vam posar una wi-fi al restaurant i ara n’hem posat a la terrassa, i estem pensant si posar endolls, perquè cada cop més gent ens demana poder carregar el mòbil. Ja ni pregunten si hi ha wi-fi, es connecten. És un servei que dónes», explica Carlos Villar, director del restaurant Navarra. «I no és cert que es passin tot el matí amb un cafè. Això només és el 5%».