Babel a Gràcia

Va ploure, i va tronar, però això no va impedir que els turistes i els barcelonins anessin massivament ahir a la primera jornada de les festes de Gràcia, atrets pel bullici i la desimboltura, pels bars i balls oberts fins a la matinada i per la singularitat dels seus carrers, que aquests dies semblen sortits de les pàgines d'un conte. El barri i les seves celebracions estivals ja apareixen en lletres subratllades a les guies turístiques de Barcelona i el boca orella recomanant passar unes hores pels seus alegres carrerons i places circula a tota velocitat entre els visitants que s'allotgen en albergs, pensions i hotels pròxims.

El carrer Verdi del Mig semblava ahir una torre de Babel decorada amb flors de cirerer i glicines morades que s'avançaven al bosc de bambú. Se sentien totes les llengües. Les que més, anglès, japonès, italià, català. castellà i francès. Els Whats­Apps arribaven a mig món plens de selfies en l'acolorit accés d'aquest carrer que tants premis guarda a les seves vitrines. Hi havia cua per poder travessar aquesta petita i treballada reproducció dels jardins de Kawachi Fuji de Kitakyushu, ciutat de l'illa de Kyushu. «Deu ser l'única festa d'Espanya en què no maltracten animals», ironitza Tadashi Watanabe, jubilat japonès, al guia que l'acompanyava, que li respon que Barcelona és d'un altre planeta. «És una ciutat preciosa, plena de contrastos. Gràcia és un poble enmig d'una urbs», diu.

Amb paraigua

Joséphine Vien, d'Avinyó, s'allotja a casa d'uns amics que viuen al carrer Verdi. És la seva primera vegada a les festes i l'ha sorprès descobrir una torre Eiffel a la Travessia de Sant Antoni. «L'he mirat amb més tran-quil·litat al matí. Ara a la tarda hi ha moltíssima gent. El concurs de carrers decorats és una tradició preciosa», diu amb un paraigua a la mà.

Miquel Gómez, des del bar La Terreta que regenta, explica que abans treballava de maquetista. Per això es va animar a construir aquesta reproducció a escala de la icona de París. «Vaig començar al gener. És de cartró però està envernissada per fora per protegir-la de l'aigua. Està dissenyada per resistir la pluja. De moment aquesta setmana ha sobreviscut a dos xàfecs», assenyala. El truc és que està suspesa. «No toca de peus a terra. Està agafada a 42 cordills que pengen d'un cable d'acer i la part més fràgil està coberta amb una lona. Espero que resisteixi totes les festes».

Les parelles s'aturen a fer-se selfies amb els seus mòbils davant la torre del carrer dedicat a la capital francesa. Persones parades, impedint el pas i amb els mòbils alçats, és la imatge que es repeteix a totes les cantonades. Les més concorregudes són les del carrer Joan Blanques de Baix, on tres generacions de veïns l'han convertit en un parc d'atraccions amb nòria i autos de xoc. Jordi Coll i la seva dona han vingut del barri de Sant Andreu a passar la tarda. «Es mereix el primer premi. Té molta gràcia», opinen tots dos. Una senyora els escolta i els recomana que vagin a veure els Picapedra a la Placeta Sant Miquel. Tot un viatge als dies d'infància.

A pocs metres, Pedro Páez i Carlos Iniesta, de l'àrea de neteja i gestió de residus de Barcelona Medi Ambient, buiden les papereres dels carrers de Gràcia. «Aquests dies passem tres vegades cada dia. El més habitual és que llencin llaunes i papers, però ens hem trobat de tot: torradores, un bitllet de 10 euros, una tortuga gegant, rates mortes i un munt de bosses d'escombraries. Hi ha gent que no sap per a què serveixen els contenidors», lamenten.

Notícies relacionades

Medalla d’Or a Clos, Hereu, Trias i Colau pel seu llegat com a alcaldes

TMB licita l’assegurança del Tramvia Blau per 30.000 euros

Amb els anys, les festes han incrementat el nombre de paradetes. Les places i els carrers més amples són plens de venedors, de parades d'artesania, de menjar i d'associacions que aprofiten l'ocasió per difondre les seves activitats. Xavier Villar serveix botifarra amb ceba i croquetes de carn d'olla a la taverna portàtil que instal·la aquests dies al carrer de Bailèn. No hi falta un tendal impermeable. «En aquestes festes sempre plou, però la gent té ganes de gresca  i aguanten», diu.

Francesc Sánchez és funcionari de Bombers de Barcelona. Per experiència sap que les festes de Gràcia tenen dues cares. «De dia és tranquil·la i familiar, però de nit es pot convertir en territori comanxe. Hi ha molt consum d'alcohol i de drogues, i això porta a comportaments incívics», assegura.