L'icònic Groc de Miró tanca

Groc, la primera sastreria que Antonio Miró va obrir fa 47 anys a Barcelona, acaba d'abaixar la persiana per sempre a la seva cantonada de la rambla de Catalunya amb Provença, molt a prop d'on hi havia el desaparegut cine Alexandra i a una illa de Vinçon, la consagrada botiga de productes de disseny que va tancar a principis del mes de juny. Igual que elles, aquesta seu de Groc passa a mans d'una empresa multinacional. En el seu cas, una sabateria que ja ha iniciat les obres.

Miró, que en aquests moments és a l'estranger, va comentar a aquest diari fa dos mesos que estava lluitant amb totes les seves forces per convèncer els seus socis de no perdre la botiga i renegociar el contracte amb la propietat, però l'increment del lloguer era molt difícil d'assumir. De moment, manté els seus locals dels carrers de Muntaner i d'Enric Granados.

El mapa comercial de la ciutat torna a perdre un lloc carismàtic obert el 1967, el mateix any que el Drugstore s'instal·lava al passeig de Gràcia i que Gabriel García Márquez publicava Cien años de soledad i venia a viure amb la seva família a Barcelona. Eren els dies de glòria de la gauche divine, el grup d'arquitectes, escriptors, cineastes, editors, models i fotògrafs i intel·lectuals que nedaven contracorrent en els grisos anys de la dictadura franquista. A la sastreria de Miró, el seu pare, també modista, els rebia amb un porró ple de cava. Era la salutació d'una casa en què es reunien polítics de tots els colors i famosos, com Bigas Luna i, més tard, John Malkovich, Pedro Almodóvar i Carmen Maura.

VERD POMA / La primera remodelació de Groc la va assumir el 1982 l'arquitecte Oscar Tusquets. «Vaig voler  dotar d'una façana digna i d'uns aparadors petits però elegants aquesta sastreria de l'amic Toni enterrada en un semisoterrani, respectant sempre l'arquitectura preexistent», diu a la pàgina web on explica la seva obra. Una de les seves decisions va ser pintar de verd poma la fusta exterior i que Anna Bohigas s'encarregués de l'interiorisme. Els operaris que ahir es trobaven dins del local van assegurar que desconeixen si la sabateria mantindrà els aparadors que sobresurten cap a la concorreguda vorera.

Notícies relacionades

L’AMB licitarà per 800 milions la concessió d’aigua a vuit ciutats

El Tast a la Rambla avança al maig el seu festival gastronòmic

Ignasi Rodríguez va treballar 20 anys darrere del taulell de la botiga, on va entrar el 1984. «Era el punt de trobada d'intel·lectuals i de polítics. Sobretot, venia molta gent del món del cine, editors i arquitectes. Anaven al cine, tenien 20 minuts i passaven a saludar i a conversar», recorda Rodríguez, que insisteix que a Groc eren més que venedors. «Coneixíem tots els clients, els assessoràvem de cap a peus».

Les peces de roba estrella de Groc van brotar als anys 80. «Eren els polos i les americanes desestructurades, més esportives. Això d'anar arreglat però informal», assenyala. Miró, per a Rodríguez, sempre ha tingut una intuïció especial a l'hora de combinar colors. «És un mestre. I també, un perfeccionista. Confecciona amb teles i fils de gran qualitat. I només entrega un producte si n'està orgullós», conclou.