El nostre amic el tauró

La seqüència de notes mi-fa mi-fa mi-fa més famosa de la història del cine ha fet més mal que les mossegades de qualsevol esqual. Tremenda sintonia de suspens previ a l'atac de l'animal a la pel·lícula Tiburón que fa 40 anys que està encastada al nostre subconscient com a preludi de mort, horror, destrucció, mutilacions, xiscles...

Però resulta que els taurons no són tan dolents, sabem poc de les seves vides i apetits i, segons els que els coneixen bé, els hem criminalitzat a la lleugera. Per posar les coses al seu lloc, dilluns hi va haver al Museu Marítim un taller per a periodistes, organitzat per l'Associació Animal Latitude i el col·lectiu Submon: Entrevista amb un tauró del mar Mediterrani, amb la precisa intenció de treure'ns de la ignorància i transmetre correctament tant les coses que passen al nostre veïnat aquàtic com els éssers que l'habiten.

La cita va venir com l'anell al dit perquè dijous passat, pel que sembla, tots vam ficar la pota. A la platja de Canet va emergir un animal (mort) de més de dos metres, algú va dir que era una tintorera i l'espècie va córrer per webs, agències, emissores, diaris i televisions. Després ni tan sols era una tintorera (que tampoc n'hi hauria hagut per a tant enrenou), sinó una bocadolça. És fàcil fer-se un embolic, perquè només al Mediterrani n'hi ha unes 50 varietats. «Són com un ou i una castanya», desarma Àlex Bartolí, biòleg marí fascinat per aquests peixos que fa 500 milions d'anys que viuen al planeta. Uns quants són grans depredadors; altres, com els enormes taurons balena i el tauró pelegrí, imponents criatures de 10 metres o més, només mengen plàncton, i altres, com el velocíssim marraix, semblen «un torpede vivent». El novembre del 1992 va arribar un agonitzant tauró blanc (el de mi-fa mi-fa mi-fa) a Tossa de Mar, un exemplar de cinc metres. Deambulava a prop de la costa, fet que va posar nerviosa la Guàrdia Civil, i va morir poques hores després.

No hi ha dades de més albiraments del mitificat esqual al litoral català. De fet, no consta cap atac mortal de taurons a Catalunya des del segle XVIII, quan van començar els registres. L'estiu passat, un noi de 16 anys es va endur una bona mossegada i 30 punts de sutura en una mà. Xipollejava a sobre d'un matalàs, a Salou, i «probablement un talla-

 

hams, perquè ningú el va veure», va confondre els dits del noi amb uns peixos i el va mossegar. Va ser un cas de molt mala sort, segons els experts, perquè és un peix abundant i no es coneixen atacs a persones.

Per això a Bartolí el preocupa l'interès que mostra el fotògraf per unes amenaçadores mandíbules d'un carcarínid (un grup de taurons) que té a sobre de la taula per mostrar-les als periodistes congregats. Té por que es transmeti una imatge de ferocitat que seria injusta. Tant ell com els també biòlegs Manel Gazo i Mariluz Parga han vingut a sembrar els seus sabers, suggerir precaucions i desterrar idees gastades. «Són depredadors i fauna salvatge», aclareix Gazo. Si bé: «¿Oi que a ningú se li acudiria ficar-se amb un senglar que es trobés al bosc? Doncs amb els taurons, el mateix», postil·la el científic, que sí que és partidari de tancar la platja quan n'apareix un a la llunyania, «però no pel tauró, sinó pels cafres». Pel que es veu, hi ha molt banyista imprudent. També es dóna la figura del «testimoni desinformat». Algú que passa per allà i, sense tenir-ne ni idea, davant el primer micròfon que troba pontifica sobre l'animal que hi ha a la platja. «Un titular pot destrossar mesos de pedagogia», lamenta Bartolí.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Sortir (de l'aigua) i disfrutar

El Mediterrani, criatures i misteris. Exemples: ningú sap on s'amaguen a l'hivern les 3.500 balenes -criatures de més de 20 metres, atenció- que es calcula que hi ha en aquest mar. A vegades, en la seva ruta migratòria, passen davant Barcelona (n'hi ha vídeos). Les tortugues, tan conservadores que semblen: poden pondre ous de diferents mascles. Quan procreen, copulen tots amb tots, la femella emmagatzema el semen i el va dosificant. Els cetacis: no poden ser anestesiats. La seva respiració és voluntària, no reflecteix com la dels mamífers, i moririen ofegats. I taurons. «En cas de trobar-ne un a la platja -aconsella Gazo-, no posar-se histèric. Sortir de l'aigua i, en la mesura del possible, disfrutar del moment, perquè segurament no el veurem mai més».