Colau cedeix 10 càrrecs més a l'oposició per acostar postures

El govern d'Ada Colau i els grups de l'oposició van acostar ahir posicions en la negociació sobre el cartipàs. Després de gairebé dues setmanes d'estira i arronsa, Barcelona en Comú (BC) va presentar una proposta per escrit a alguns dels partits en què permet que CiU, Ciutadans, ERC, PSC, PP i CUP tinguin més càrrecs de confiança dels que inicialment els havien proposat. La reducció d'aquests llocs eventuals (dels 163 del mandat anterior als 92 d'ara) s'explica per la llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració local.

Fonts del govern van defensar ahir que han sigut «molt generosos» a l'hora de cedir un elevat percentatge d'aquests càrrecs a l'oposició mentre que aquesta considera que els 30 llocs que inicialment els donaven a repartir entre sis grups (que sumen 30 regidors) eren insuficients per desenvolupar normalment la seva tasca de fiscalització de l'obra de govern.

El primer tinent d'alcalde d'Economia, Treball i Planificació Estratègica, Gerardo Pisarello, es va reunir ahir amb els portaveus de CiU, Joaquim Forn i Sònia Recasens i, segons van explicar ells mateixos, es va produir un acostament en les posicions i un «canvi d'actitud» del govern de Colau. Ara concediria 40 càrrecs a l'oposició (10 més que en la proposta original) i 52 al govern local (10 menys).

Notícies relacionades

Colau mantindrà a la Urbana un grup reduït d'antiavalots

Colau: "M'agradaria parlar amb Rajoy sobre els endarreriments en les inversions en infraestructures"

La trobada va durar mitja hora escassa. Després d'aquestes i altres converses, el govern va agrair al final de la jornada «l'esforç de l'oposició». El president del grup municipal del PSC, Jaume Collboni, havia alertat al matí que el consens era imprescindible.

CANVIS A LES COMISSIONS / A l'espera que durant el dia d'avui s'avanci de manera suficient per afavorir un acord que permeti celebrar el ple que ha d'aprovar el cartipàs el dia 14 de juliol, un altre dels assumptes a consensuar era la presidència dels districtes, que Barcelona en Comú no assumirà en cap dels 10; la millor distribució dels temes en les quatre comissions, una cosa en la qual ja es treballava o la presència de l'oposició en els consells d'administració de les empreses municipals.