És que no hi ha res

Família periquita: estem fotuts. No ens enganyem. Res ens agrada. Ni quan guanyem perquè ens sorgeix la ràbia per demanar que es torni a guanyar la setmana següent; i també ens apareix la ràbia per dir que això és un desgovern i que no entrem ni al play-off.

No guanyem a casa ni el cuer, sovint puntuar a domicili suposa un viacrucis de pronòstic reservat, un empat s’assaboreix com una victòria, sortim cagats al camp, els jugadors no confien ni en ells mateixos…

Quan acaben els partits, l’entrenador ha de filar molt prim en el seu discurs per dir que és una vergonya la falta de compromís d’alguns futbolistes, és a dir: els ha de criticar públicament amb suavitat perquè el dilluns següent els torna a tenir al davant a la Dani Jarque…

Segueixo: mentre hi ha futbolistes que clarament baixen del vaixell, d’altres no s’atreveixen a posar-hi la cama, perquè "a veure si em lesionaré per un mes i on jugaré la temporada que ve", altres jugadors estan desitjant que s’acabi la temporada perquè els seus representants els han jurat que el seu futur fora del club serà la terra promesa perquè de veritat de la bona que guanyaran més diners i viuran sense la "pressió" regnant del RCD Espanyol… Quins ous.

Ho sento

Fa quatre dies, el Leganés era l’exemple de tot, canviem de jornada i ara es dubta que acabi entrant al play-off, els futbolistes ja no saben a quin dels 15 sistemes juguen, ni creuen en els entrenadors que van tenint…

La Segona Divisió (o com carai es pronunciï avui dia amb l’impronunciable cognom i patrocinador que té) no és que estigui boja, perquè suma punts igual que l’enyorada Primera o qualsevol altra categoria. És que no hi ha res.

Ho sento. No m’agrada escriure en negatiu, però la història pesa molt i sovint a un se li esgoten les forces per tirar endavant. Disculpeu-me que enviï un whatsap abans d’acabar aquest article.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

"Escolta, Joselu: el que necessitis. ¿Com? ¿Que no necessites res?".

Doncs això: el que necessitis: res. I gràcies.