«Les filles se'm van rebel·lar; a casa se'n parlava el mínim»

El 2010 encara era president de l'Associació d'Equatorians a Cornellà. Des de feia uns quants anys portava els seus tres fills i la cunyada -a qui va criar com una filla- a la revetlla de la platja de Castelldefels en cotxe, però aquella nit nefasta dues de les seves filles i la seva cunyada van agafar el tren i van creuar les vies. Avui, Richard Olivo parla com a pare i com a cònsol general d'Equador, càrrec al qual va accedir el 2012.

«Hi va morir la meva cunyada, la Rosa. La meva filla gran ja havia pujat a l'andana de la platja però va tornar enrere per ajudar la tia i el tren gairebé li arrenca la cama. L'hi havien d'amputar, però a Bellvitge van fer un miracle i l'hi van salvar».

Les dues germanes supervivents estan a la universitat, però els primers anys van ser difícils: «Les filles se'm van rebel·lar, no volien anar a classe; a casa només se'n parlava el mínim. Vaig demanar ajuda psicològica a través de l'Ajuntament de Cornellà, però només les atenien d'una en una i una vegada al mes. No n'hi havia prou i vaig haver de buscar un professional privat».

Notícies relacionades

Una soledat permanent

«Ens han jutjat com si fóssim éssers sense drets»

A poc a poc es van deixar anar i va sorgir el relat dels fets: aglomeració,  el pas elevat tancat, la falta de senyalització, de llum, de guàrdies... «Elles van veure que la gent creuava les vies i es van deixar portar -admet el cònsol-. Van cometre un error humà, però també hi va haver una part administrativa que va tenir la seva culpa. Ja se sabia el nombre de gent que anava a aquella platja i no es necessita ser savi per prendre mesures. Però les irregularitats van desaparèixer i la culpa va recaure només en les víctimes. I no li puc dir res més perquè ara sóc el cònsol».

Olivo diu confiar en la justícia i no creu que la nacionalitat dels morts -tots sud-americans (set d'origen equatorià) establerts a Catalunya i una romanesa- influeixi en el procés. També treu ferro als insults.