La cúpula de la Guàrdia Urbana dimitirà davant l'arribada de Colau

El cap polític de la policia local comunica a Trias que deixa el consistori sense esperar el seu substitut

L'equip de la futura alcaldessa demana tranquil·litat al cos i assegura que s'hi dialogarà

Colau passa davant dos agents de la Guàrdia Urbana a l’ajuntament, ahir.

Colau passa davant dos agents de la Guàrdia Urbana a l’ajuntament, ahir. / JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
MAYKA NAVARRO
BARCELONA

«P er a ells, no hi ha un policia decent. No importa l'uniforme. Ens vam fer policies per repartir hòsties. Tots som uns torturadors».

La frase, pronunciada dimecres a la tarda per un comandament de la Guàrdia Urbana de Barcelona, sintetitza el sentiment majoritari del col·lectiu de la policia municipal davant el desembarcament al consistori de l'equip de la futura alcaldessa, Ada Colau. «Hi ha una gran inquietud perquè creiem, d'acord amb el que ha dit durant la campanya, que tant Colau com el seu equip desconeixen què és i com funciona realment la Guàrdia Urbana», explica un altre responsable. Sigui com sigui, la mateixa nit electoral, quan es van conèixer els resultats electorals a la ciutat, alguns alts responsables de la Guàrdia Urbana van decidir fer les maletes i marxar.

Un d'ells és el gerent de Presidència, Governació, Seguretat i Mobilitat del consistori, Joan Delort, el cap polític del cos, que abans ho havia sigut dels Mossos amb el tripartit. Xavier Trias el va fitxar per millorar la coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos pel seu coneixement de la seguretat pública. Delort ja ha comunicat la seva decisió al regidor de Seguretat, Joaquim Forn, de qui va ser mà dreta; a Xavier Trias, i a l'intendent en cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez. «Organitzo el traspàs i me'n vaig», es va limitar a confirmar Delort a preguntes d'EL PERIÓDICO.

Darrere seu marxarà Evelio Vázquez. Durant la campanya, l'intendent va manifestar al seu entorn que s'havia compromès amb l'alcalde pels quatre anys del mandat que ara expira i que per raons estrictament personals deixarà el càrrec per poder estar amb la seva família. En qualsevol cas, Vázquez va explicar a aquest diari que ell era lleial a l'alcalde Xavier Trias i serà «igualment lleial al pròxim alcalde, sigui qui sigui qui ostenti la vara de comandament». Ahir ningú de l'equip de Colau s'havia posat encara en contacte amb el cap de la Guàrdia Urbana. «Nosaltres continuem treballant. Amb la mateixa professionalitat de cada dia».

I no s'han posat en contacte amb l'intendent perquè, segons assegura Jaume Asens, número quatre de la llista de Colau i que «ajudarà» durant les primeres setmanes a mantenir entrevistes amb la Guàrdia Urbana, encara «no hi ha hagut temps». En qualsevol cas, Asens vol donar un missatge «tranquil·litzador».

PARLAR AMB SINDICATS / «Entenem els recels d'alguns guàrdies urbans. De veritat que els entenem. Però han d'estar tranquils. Nosaltres no pretenem desmuntar unitats, desarmar els guàrdies ni fer res que no sigui prèviament discutit amb l'actual cúpula de la policia municipal i tots els sindicats», va assegurar Asens a aquest diari.

¿Què passarà amb la Unitat de Suport Policial i les quatre unitats nocturnes operatives? «Vull deixar clar que no hi ha res decidit. Res», va respondre Asens. «Però entenem que aquestes unitats estan sobredimensionades. No diem que hagin de desaparèixer, però creiem que els gairebé 500 agents que les conformen ara no són necessaris».

Notícies relacionades

Aquestes unitats, a les quals l'equip de Colau defineix genèricament com a antiavalots, s'ocupen de la seguretat dels equipaments municipals i la de la mateixa Guàrdia Urbana, i també fan funcions de policia administrativa: venda ambulant, llauners... Tenen material antiavalots, es traslladen en furgoneta i a ells pertanyien tots els guàrdies urbans assenyalats al documental titulat Ciutat morta, que qüestiona el relat oficial dels fets en què un guàrdia urbà va quedar en cadira de rodes i diversos joves condemnats, entre els quals hi havia Patricia Heras, que es va suïcidar. Arran d'aquell documental es va obrir una bretxa complicada de suturar entre el col·lectiu de la Guàrdia Urbana i els diferents moviments polítics i socials afins a la candidatura de Barcelona en Comú. La mateixa Colau va donar per bo el relat narrat a Ciutat morta i Asens va ser advocat d'un dels principals condemnats per aquells fets, Rodrigo Lanza.

«Aterrem al govern de Barcelona amb la millor de les nostres intencions. Sabem perfectament que a la Guàrdia Urbana hi ha homes i dones que es deixen la pell al servei de la ciutat. Però hi ha protocols que volem revisar perquè els greus errors del passat no es repeteixin mai», va assegurar Asens.