Agents desarmats

L'equip de Barcelona en Comú aposta per crear una divisió de guàrdies de protecció, sense armes, per a situacions de baix risc

Una parella de guàrdies urbans patrulla a peu pel centre.

Una parella de guàrdies urbans patrulla a peu pel centre. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
M. N.
BARCELONA

Durant la campanya electoral, Ada Colau va reiterar en totes les seves intervencions que s'hauria de reconsiderar l'actual estructura de la Guàrdia Urbana per transformar-la en un cos policial molt més pròxim a la ciutadania. És el que ella i el seu equip van definir com un nou model de «proximitat» que, afegeix Jaume Asens, ha de ser «menys agressiu i més amable».

Molts analistes en seguretat respondrien que la policia no hi és per ser simpàtica, sinó per ser eficaç en els moments en què se la necessita. En qualsevol cas, Asens recorda l'experiència que hi ha en alguns municipis del Vallès Oriental i Occidental d'un cos intermedi d'agents de protecció civil, desarmats, que assumeixen tasques de vigilància en actes sense riscos.

«Tot està per estudiar i analitzar. Però ens agrada molt aquesta idea de guàrdies, sense armes de foc, que puguin ser presents en actes, per exemple culturals. ¿És necessari que hi hagi guàrdies urbans amb pistola a les portes d'un concert?», es pregunta Asens, en conversa amb aquest diari.

Asens compta aquests dies amb l'opinió i el criteri de qui va ser fiscal anticorrupció José María Mena. «A la Barcelona d'avui, amb els Mossos d'Esquadra desplegats a tot el territori, són molt clares les competències de cada cos. I hi ha determinades funcions que està assumint la policia municipal de Barcelona que se solapen amb els Mossos d'Esquadra. I no acabem d'entendre per què».

Policies de Londres

Asens reivindica la figura dels policies metropolitans de Londres, desarmats, però que disposen de pistoles elèctriques i de minicàmeres per gravar totes les actuacions. «Ni Colau ni ningú del seu equip s'ha posicionat sobre les pistoles elèctriques. Però sí sobre aquell guàrdia urbà que patrulla a peu pels districtes i que coneix el teixit associatiu i cultural de l'àrea en què treballa. Aquest és el model que reivindiquem per a la Guàrdia Urbana», insisteix Asens.

No acaben de comprendre les funcions de la Unitat d'Investigació, ni de la d'Informació i Documentació de la Guàrdia Urbana, adscrites a la Divisió de Seguretat i Investigació. «Entenem que aquestes són competències dels Mossos a Barcelona. Però tot és qüestió d'asseure'ns a parlar amb els comandaments i que ens expliquin què s'està fent actualment».

L'altra gran pregunta obligada és qui serà el nou regidor de seguretat i mobilitat de l'equip de Colau. «No hi ha res decidit. Ni per a aquesta cartera ni per a cap altra», assegura Asens.

Notícies relacionades

En qualsevol cas, fonts de la plataforma Barcelona en Comú no descarten que en un futur govern municipal en coalició amb els socialistes, ERC o les CUP, sigui algun dels socis qui assumeixi aquesta regidoria tan sensible. És exactament el mateix que van fer els socialistes amb Joan Saura al Govern de la Generalitat. Iniciativa per Catalunya va entrar al tripartit amb el compromís d'assumir la cartera d'Interior. «És tan senzill com tornar-los als socialistes aquella jugada que gairebé li costa la salut a Saura», afegeixen fonts de la candidatura de Colau.

Mentrestant, l'equip de la futura alcaldessa vol iniciar les converses amb els comandaments de la Guàrdia Urbana i amb els seus sindicats. I reunir-se amb els responsables dels Mossos d'Esquadra per conèixer el mapa que ells tenen de la seguretat pública a Barcelona. Una ciutat d'1,5 milions de persones en què malgrat els 27 milions de visitants que es calcula que hi passen durant l'any, no té un problema de seguretat.