Porro World Congress

Només em vaig sentir Norberto Notorius en una actuació de Grateful Dead per la meva ignorància sobre el món cannàbic. No cantava com canta sempre l'inútil estupa de les historietes dels Freak Brothers perquè el personal era variat en aspecte i edat. I no se'm va escatimar informació sinó tot al contrari, perquè Spannabis és una fira comercial com el Mobile World Congress o Construmat i en conseqüència un periodista és una possibilitat de promocionar un producte.

Gairebé 35.000 persones van visitar el cap de setmana passat la dotzena edició de Spannabis, a Cornellà. D'aquestes, gairebé 2.000 van ser professionals, és a dir, propietaris o gestors de bancs de llavors, grow shops, clubs cannàbics i altres negocis marihuaners. Estrangers molts d'aquests professionals. Per exemple, l'emprenedor nord-americà que en previsió que ben aviat es legalitzin a Florida el consum de cànnabis i la seva rebotiga va venir a buscar llavors de les varietats que vol oferir. Portava una llista del que necessitava i en unes hores de divendres, el dia més de business, va tancar els tractes. Parlem de la que potser és la cita fumeta més important del planeta. Aquí s'estrenen les novetats del sector. Un munt.

«Fa dos anys pensava que el cànnabis es regularia a Espanya en dues dècades per arguments terapèutics i de llibertat individual -diu Raúl del Pino, responsable de comunicació de Spannabis-. Ara penso que es regularà molt abans per lògica capitalista: és una activitat econòmica important». Prepareu-vos per a informes del lobby de la maria de l'estil de L'impacte dels clubs cannàbics en l'economia de Barcelona o Quants estrangers deixarien d'anar al Sonar i al Primavera Sound si no poguessin adquirir herba alegrement a la ciutat.

L'olor de desenes de porros es barreja amb la de productes porcins a la planxa i fregits diversos a la zona a l'aire lliure de Spannabis. Vist des de fora això deu fumejar com un poblat sioux.

Formatge vell i dièsel

La primera cosa que fa falta per cultivar marihuana, tu sabràs a quina escala, és tenir llavors de marihuana. Feminitzades, és clar. Es venen als bancs de llavors i hi ha grans famílies (kush, haze, cheese -perquè fa olor de formatge vell-, dièsel -perquè fa l'olor de les emissions d'un motor ídem-, pineapple, etcètera) que indiquen per on aniran les coses, és a dir, la col·locada. A partir d'aquestes varietats establertes els genetistes dels bancs de llavors fan les mil i una i bategen les seves creacions amb més o menys sentit de l'espectacle. Amnesia Haze, Vainilla Kush i així. «La potència es dóna per descomptada. Ens sobra potència -diu Toni Alzamora, genetista mallorquí de la firma holandesa Barney's Farm-. Jo busco millorar l'aroma i el sabor».

Alzamora està ara embrancat com un alquimista herbaci a estabilitzar una nova planta que té com a base un landrace originari d'Alaska (sí, de la freda Alaska: «On hi ha homes hi ha cànem», diu). Dóna uns cabdells morats, gairebé negres, que Alzamora ensenya en un tàper orgullós però no del tot. «D'aquí set mesos en parlarem», diu.

Triades les llavors, Spannabis ofereix solucions sofisticades per a tota mena de cultius. ¿Dins de casa? Habitacles de materials que ja voldria la NASA, il·luminacions fantacientífiques, estructures hidropòniques de les quals et diuen que sortirà una nova forma de vida i t'ho creus, sistemes d'extracció i intraacció d'aire, controls de temperatura i llum, neutralitzadors de l'olor de maria (com el Kryptonite).

Notícies relacionades

Una carrera solidària per a famílies i gossos

El cotxe que multa vehicles en carrils bus comença a sancionar avui

Pel que fa a parafernàlia de consum, triomfen els vaporitzadors, que posen del revés sense combustió i per tant són apreciats pel creixent grup de consumidors no fumadors. Un, estrella del camuflatge, és com un Ventolín.

A la sortida de la fira, una dona reparteix targetes d'una empresa especialitzada a recórrer multes per consum de drogues.