Terrasses a la carta

Després de la implantació de l’ordenança general de terrasses l’any passat, Barcelona pitja l’accelerador per regular els 32 espais considerats singulars i que tindran les seves pròpies lleis del joc. Després d’ordenar la rambla de Catalunya (pionera) i el carrer de Blai, els arriba el torn a tres de l’Eixample: el passeig de Sant Joan, les avingudes de Gaudí i de Mistral, el nou pla del quals ha sigut aprovat inicialment. Cada una tindrà particularitats, i només compartiran horari, fins a la 1.00 els caps de setmana.

No hi haurà dos casos iguals, de manera que l'Institut Municipal del Paisatge Urbà ha hagut d'analitzar amb fitxes l'oferta actual i les característiques de cada vial abans de buscar la millor distribució de terrasses, intentant arribar a acords amb els districtes, l'opinió veïnal i el Gremi de Restauració de Barcelona.

AVINGUDA DE GAUDÍ: El repartiment de taules s'haurà de sortejar

El cas de l’avinguda de Gaudí és complex perquè la demanda de terrasses per part dels operadors és més alta que l’oferta. Després d’alliberar els xamfrans, per seguretat i per donar una millor panoràmica de la zona (molt transitada per la seva proximitat a la Sagrada Família i Sant Pau), i les zones de pas de vianants, s’han creat 16 espais per a terrasses. En total hi pot haver 228 taules, que són exactament les que hi ha ara, tot i que algunes hauran de repartir-se per sorteig.

Cada un dels 16 grups de taules correspondrà als locals d’aquest mateix tram, amb un mínim de quatre i un màxim de 12 per negoci, sempre al costat mar. Si el tram té pocs bars els tocaran més taules que si hi conviuen més operadors i s’han de repartir, sempre en múltiples de quatre, explica el gerent de l’Institut, Xavier Olivella. El propòsit final és que el volum de taules i cadires quedi distribuït uniformement, sense zones saturades, i sense tenir en compte la dimensió interior dels establiments.

Com a la resta de zones, tindran dos anys de temps per adaptar-se, primer pel que fa a mobiliari, i després pel que fa a accessibilitat i serveis sanitaris a l’interior. Les terrasses d’aquest eix no podran tenir jardineres ni mampares, només una pissarra i moble auxiliar (sense barra) i para-sols ancorats a terra, però plegables de nit, en tons uniformes almenys per trams. La distància d’unes a altres serà d’1,5 metres i es recomanen taules de 0,8x0,8 metres. El tram amb més taules (60, davant les 56 de la resta) serà el d’Indústria a l’avinguda de Sant Antoni Maria Claret.

AVINGUDA DE MISTRAL: Creixement futur de fins a 59 taules més

Un cas molt diferent és el de l’avinguda de Mistral, on la demanda de llicències de terrassa és de moment molt inferior a la capacitat màxima que l’ajuntament ha establert per a la zona. En l’actualitat hi conviuen 73 taules amb les seves corresponents cadires, davant les 132 que, com a màxim, podran distribuir-se entre els set espais delimitats.

L’avinguda de Mistral es distingeix perquè trenca la quadrícula de l’Eixample del carrer de Llançà al de Viladomat, però amb un traçat variable. Tenint en compte el seu urbanisme, les terrasses no es podran distribuir homogèniament per tota la zona i s’agruparan a les parts més amples (a la vorera central), amb la limitació màxima de 12 taules i en aquest cas just davant dels negocis. Cap dels actuals operadors haurà de renunciar a espai.

Després de deixar lliures al pas els frontals a l’entrada d’edificis i «donar prioritat a les persones que passegen», els criteris per a les futures terrasses són més generosos que en altres llocs perquè l’espai és ampli i el volum de negoci moderat. Per això cada mòdul (on s’ha de situar una taula i quatre cadires) pot ser aquí de 2x2 metres, més amplis que en altres casos. Però un cop més s’exigeix evitar les barreres visuals amb mampares, jardineres (només petites en trams que donin a carrils de circulació) i altres mobles.

Les particularitats del traçat fan que alguns bars només comptin amb tres taules, una cosa que es mantindrà. Però a poc a poc s’hauran d’adequar també els para-sols ancorats però plegables i de colors uniformes (si són cridaners hauran de ser autoritzats per l’ajuntament, partidari dels neutres). Apostar per una terrassa gran, no obstant, implica adequar en el futur la dotació de serveis a l’interior, proporcional als usuaris. I si es vol donar identitat a la terrassa, descartats tants elements ornamentals, Paisatge Urbà recomana incorporar el color o logo corporatiu als coixins de les cadires.

PASSEIG DE SANT JOAN: Podrà tenir gairebé el doble de l'oferta actual

El passeig de Sant Joan té una diferència substancial respecte a la resta de casos, i és que la seva reforma recent ja ha tingut en compte la creació de zones destinades a les terrasses. Així, des de les façanes hi ha sis metres de vorera i després 11 més de vegetació, descans i mobiliari que inclouen un paviment específic per a l’àrea de terrasses.

Encara que alguns veïns es queixen d’excés d’oferta, en el còmput general es considera que tot el passeig pot doblar pràcticament les taules, i com a tal s’autoritza a passar de les 212 actuals a 436. Una vegada més, tenint en compte una divisió per trams per evitar saturar qualsevol zona. El més complex en aquest eix és que no tothom podrà tenir terrassa davant el seu local, ja que en principi se n’elimina la ubicació als xamfrans. Només es permetria excepcionalment si el negoci es troba al xamfrà i en el tram central que li correspondria ja no hi queda espai, o bé n’hi queda a més de 20 metres de distància. Es prohibeix, a més a més, que les taules estiguin enganxades a la façana, per garantir la mobilitat de les persones amb discapacitat visual, també a la plaça de Tetuan, detalla Olivella.

Notícies relacionades

AMBici estrena tarifes de baix cost i tornarà 20 euros als usuaris

Rodalies llança els nous abonaments de Regional i de Mitjana Distància

El límit màxim de 12 taules per operador obligarà alguns a fer una retallada de places (tot i que no de l’espai que ja ocupen). Però la xifra final de cada un dependrà en aquest cas de l’aforament del local. Al llarg del passeig (que agafa dos districtes, sobretot Eixample, i Gràcia) es fixen 27 espais, les terrasses de qual no es distribueixen de la mateixa manera a causa del mobiliari urbà o per necessitats de pas, i que suposaran l’ocupació del 4,32% de la via pública.

Al passeig només es permetran jardineres posteriors en espais que quedin alineats amb la calçada i els para-sols plegables (de colors harmonitzats) no es podran ancorar en el paviment com a norma general (tret dels espais addicionals que s’hagin d’ubicar en xamfrà). Com les altres dues ordenacions, es troba en exposició pública i podria patir algun ajust en funció de les al·legacions.