Lesseps, la metàfora barcelonina

Al'audiència pública que l'alcalde Xavier Trias va organitzar ahir per debatre sobre Barcelona i el turisme (encara que, molt prudent ell, va preferir no assistir-hi) es podia anar a favor o en contra. Sembla que la ciutat està dividida sobre aquesta qüestió com si de cuixa o pit es tractés. Si hagués sabut que hi aniria Joan Gaspart, que era entre els assistents, li hauria demanat d'acompanyar-lo, encara que només fos perquè segur que portava una ràdio a la butxaca per seguir minut a minut l'enfrontament del Barça contra el Manchester City. Però, què hi farem, ja se sap que els humans som animals de costums, així que la decisió va ser quedar amb una de les plataformes veïnals de protesta més en forma, la dels ja escassos residents del Gòtic, que a animosos no els guanya ningú. Setmanes enrere se'n van anar a la Boqueria a destorbar amb els seus carrets de la compra els turistes. Així està la situació a Barcelona. El món al revés.

La cita és al costat de la parada de metro de Liceu. Són les sis. Massa tard, com aviat descobriran tots ells. Ja al suburbà, camí de l'auditori de la biblioteca Jaume Fuster de la plaça de Lesseps, s'uneixen al grup els veïns de la Barceloneta. Són una vintena, però fan el xivarri de 100.

Està dit. Les sis era mala hora. A l'arribar a Lesseps hi ha una llarguíssima cua per accedir a una sala que té una capacitat màxima que supera de poc les 250 persones. Total, que de seguida queda clar que això de l'audiència pública serà una perfecta metàfora del que, segons les veus crítiques, li passa a Barcelona amb el turisme, que ha superat la seva capacitat de càrrega, que aquí ningú s'ha pres la molèstia de fer allò tan graciós alhora que emocionant que porten a terme els enginyers de camins per comprovar si el seu pont està ben construït, omplir-lo de camions i a veure què passa.

La vorera nord de la plaça de Lesseps està més o menys com Miquel Àngel va representar el seu Judici final, uns quants centenars de persones a veure què passa amb el seu cas. Hi ha pancartes, no cal dir-ho, i també un grupet de teatre, molt amateur, gens excepcional, però donen un aire de Babilònia a la cosa que no està malament.

Els més puntuals

Hi ha una cosa, no obstant, estranya. Costa d'entrada apreciar-la. El primer terç de la cua, el que segur que entrarà, desconcerta. Són tots nois joves. Porten unes cartolines verdes que no aclareixen gaire qui són. «Amfitrions i veïns». Això diu el text. Si de sobte improvisessin una flaixmob fins i tot semblaria normal. Però no. Són el lobby dels que han fet del lloguer dels seus propis pisos la versió moderna del viure de renda. Creuen que a l'audiència pública s'hi juguen els seus calés. Són allà des de les cinc de la tarda. Per situar les coses, els propietaris de pisos turístics són l'arrel del problema dels veïns que es queixen perquè no poden dormir, però també són el rival comercial del lobby hoteler. Un bon pandemònium és el que hi ha allà muntat. La capacitat de l'auditori de la biblioteca queda en evidència, és més o menys la dels bots del Titanic. Hi ha més opinions que cadires, i les 50 primeres les ocupen els que han anat a l'audiència pública com Anastasia en la seva relació amb Grey, a demanar-ne més, encara que faci mal.

Notícies relacionades

Ciutat Vella registra aquest any una disminució dels delictes del 15%

La Urbana no utilitzarà pistoles elèctriques amb els menors de 14 anys

Si el dia i l'hora ja semblaven inadequats (¡carai!, un partit de la Champions) la selecció de la sala sembla un descomunal error de càlcul que, lamentablement, paguen els conductors que a aquelles hores tornen a casa. Un grup de veïns de Gràcia tallen el trànsit i es munta un embús colossal.

És Lesseps, ja ho saben. De totes les places que Barcelona li podia dedicar al pare del canal de Suez, colossal obra d'enginyeria, va i n'hi dedica una de tan dissortada com aquesta, extenuantment inacabada des que es va iniciar la seva última reforma, cap a l'any de la picor. Més o menys com el debat de l'audiència pública d'ahir. Extenuant. Inacabat.