Un Dia de la Marmota a la catalana

¿Què tenen en comú Karra Elejalde, Pedro Rodríguez, La Bien Querida i Jordi Hurtado?

Fa més d'un segle i mig, la reina dels tristos destins (o la reina nimfòmana, o la reina castissa, que la seva vida va donar joc), és a dir, Isabel II, va concedir a Molins de Rei una gran fira agrícola i ramadera. Una gran fira és avui, aleshores potser no ho era tant, tenint en compte que el poble tot just comptava amb un parell de milers d'habitants i la maquinària agrícola de l'època devia consistir en aixadella, arada i una bèstia de tir (això, qui la tenia). Ara el municipi supera els 25.000 veïns i és un formiguer monstruós un cap de setmana a l'any gràcies a la Fira de la Candelera: «Quan la Candelera plora, el fred és fora; quan la Candelera riu, el fred és viu». Un Dia de la Marmota nostrat. No va ploure, així que, per la rasca en vigor, sembla de fiar.

Des d'aquell llunyà 1852 de la primera fira deu haver nevat bastant i hi ha hagut molts reis i malvats. Per Molins hi va passar fins i tot Jordi Pujol en funcions de pregoner, el 2007, quan encara era honorable encara que ja no president. Amb el seu verb torrencial, i posada al màxim la maquinària d'empollon major de la història de Catalunya, Pujol va regalar l'orella dels molinencs, va alabar el seu orgull i la seva astúcia, l'evolució del cultiu de la poma vermella a la golden passant per la verda, i fins i tot es va posar a explicar-los que una vegada es va perdre una inauguració perquè va cedir el seu helicòpter per al rescat d'un ferit en una pista d'esquí pirinenca. Va haver d'anar en cotxe fins a Molins, va explicar, i quan hi va arribar ja s'havien acabat la festa i tots els canapès. Hi va haver rialles, eren altres temps. «El millor de ser cèlebre és que si els avorreixes amb un discurs pensen que és culpa seva», deia Henry Kissinger, gran conspirador del segle XX i sempre tan viu (encara actualment, amb 91 anys).

Uns crits a Mas

La Candelera, no hi ha cap dubte, és una sirena per als polítics, que hi acostumen a assistir cada any. I si albiren eleccions aleshores ja el lloc els resulta irresistible. Aquest dissabte hi va fer una passejada Artur Mas, va pronunciar a l'ajuntament un breu discurs directe al cas omís de Mariano Rajoy i després unes desenes de membres de la PAH li van agrir el vermut amb uns improperis, mentre caminava entre parades de llimoners i flors. Ara el cas omís el feia ell, esquivant els riscos del contacte directe amb el votant, que de vegades no està per a fires. Va amainar la gresca i se'n van anar tots tan tranquils.

Però la Candelera (això també ho va dir Pujol en aquell pregó) és del poble i, amb permís de pagesos i ramaders, pocs humans encarnen més el poble que els paletes. El símbol del llom doblegat i el coll vermell. Disfruten de la seva estona de glòria amb el concurs de Paletes. S'exigeix tècnica i bon gust; com Masterchef, però amb totxo i morter en lloc d'oli i ceba. Van guanyar Ramon Oliveras i Josep Ribas, de Vilobí d'Onyar, i es van embutxacar els 1.000 euros de recompensa per construir millor que ningú una rèplica de la xemeneia de Cal Tarragó, un edifici modernista que hi ha a la vila. El premi mai es queda a casa, perquè, com reflecteix amb to autocrític l'informatiu digital Viu Molins, ja fa uns quants anys que els paletes autòctons no s'animen a participar-hi. I un altre lament, a la grega: no hi ha dones paletes.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Així transcorre el cap de setmana de la Candelera. 300.000 visitants, carrers plens de gom a gom, molt mirar, que car que és tot i esquitxades d'humor; algunes, expressament (aquella parada d'articles per als cabells anomenada Jhon Gueras) i altres potser d'involuntàries (el vell carro fúnebre exposat al carrer amb un cartell que avisa que és perillós pujar-hi).

I la marmota a la catalana, en fi, augura més fred. Karra Elejalde (sí, el d'Ocho apellidos vascos), Pedro (el del Barça), La Bien Querida (cantautora pop) i Jordi Hurtado (l'etern), modest però gens negligible star system molinenc: abriguin-se.