Can Vies centra la defensa a denunciar «arrestos arbitraris»

La sala de vistes 114 de la Ciutat de la Justícia -és un suposar, però deu passar el mateix a la resta d'estances- està presidida per un retrat de sa majestat. Sa majestat el rei Joan Carles I, el mateix que va abdicar a primers de juny, ja fa gairebé set mesos. Sota el posat seriós i una mica lateral del pare de Felip VI, un jutge va instruir ahir tres casos amb un mateix paisatge: el desallotjament de Can Vies i les nits de disturbis que van seguir al dilluns 26 de maig en què els Mossos d'Esquadra van executar l'ordre d'un jutge que posava el fre de mà a 17 anys d'ocupació. La defensa, coneixedora de la figura legal que dota de més pes el testimoni de la policia quan la seva paraula es confronta a la de qualsevol altre, va al·legar l'«absència de proves objectives» per part dels agents, i va fonamentar el seu al·legat en el fet que «les detencions van ser arbitràries». La fiscalia va recolzar les seves peticions de pena en els testimonis «inequívocs» dels policies.

Mentre el matrimoni Pujol-Ferrusola declarava sobre els seus comptes a Andorra al pis de sobre, dos nois de 19 i 22 anys miraven de convèncer el magistrat que el seu rol en els altercats de Sants no va passar de recolzar el centre social en les manifestacions convocades. I res més. Un tercer acusat no es va presentar al judici i se'n va dictar la preceptiva recerca i captura perquè pugui respondre dels delictes que se li imputen. Els dos que sí que s'hi van personar van declarar la seva innocència estenent dubtes sobre la versió policial, sòlida en els arguments, però escassa en les proves. Encara que en aquell camp de batalla nocturn no devia sobrar temps per entretenir-se amb la lupa.

SOPAR I XIBECA /Quim Nolla, de 19 anys, es va asseure al banc dels acusats amb una hora i mitja de retard. La fiscalia demana per a ell sis anys i sis mesos de presó pels delictes de desordre públic i atemptat contra l'autoritat. El noi defensa que sortia de casa d'unes amigues i que es dirigia al seu pis quan diversos mossos el van perseguir al carrer de Galileu. La versió policial, no obstant, afegeix un peatge a aquest trajecte, perquè segons dos agents que el 28 de maig a la nit treballaven de paisà, hauria llançat una ampolla «del tipus Xibeca» a un cordó policial de la Guàrdia Urbana a la cantonada dels carrers de Sant Jordi i de Sants. El vidre va impactar a l'escut d'un policia i es va fer miques a terra. Els mossos van detallar que el van arrestar 15 minuts després uns carrers més enllà per evitar el tumult que pogués suscitar l'exhibició de la seva placa, però «sens dubte» que era la mateixa persona.

A la defensa li va cridar poderosament l'atenció que els agents no mostressin «proves objectives» que puguin anar més enllà de la presumpció de veracitat de la qual disposen tots els agents de la llei davant un jutge. No es va intervenir la suposada bufanda amb què es va tapar la cara. Es desconeix el nom del policia local que va rebre l'impacte. I no es va reparar en el fet que els vidres podien emmagatzemar empremtes del sospitós. «Precisament perquè la detenció es realitza lluny del lloc dels fets, s'ha de ser molt curós amb les diligències; i per això fan falta proves perifèriques», va dir l'advocat. El fiscal, per la seva part, va considerar «acreditat que va estar al lloc dels fets i que va intervenir de manera patent en els altercats», ja que els agents així ho van confirmar, i sense fissures, en les seves respostes.

Notícies relacionades

BCN i 14 ciutats més demanen a la UE 300.000 milions per a pisos

Ciutat Vella comptarà amb 30 milions per combatre la desigualtat

PORTA A PORTA / Andrés García Barrio, lletrat de l'altre acusat, va denunciar a l'entrada dels jutjats les «detencions arbitràries i les càrregues brutals de la policia que van alertar tots els veïns de Sants aquells dies», i va lamentar la «interpretació extensiva del dret penal per part de la fiscalia», en referència al gruix de les penes sol·licitades als detinguts durant aquelles nits de carreres i foc. La vista en què el seu client, Arturo Liesa, de 22 anys, s'enfrontava a dos anys i nou mesos de presó per resistència a l'autoritat i desordre públic, encara que aquest últim càrrec es va retirar, va ser una mica més moguda pel to divergent dels testimonis. I aquí es mereix una menció la tasca dels pares del noi, Delvina i Manuel, que van estar picant timbres durant deu dies fins que van trobar una senyora que va posar en dubte el relat fotogràfic de tres mossos.

Va ser l'últim testimoni: Maria Rosa Rius, veïna del carrer de Begur i sense relació amb l'acusat. Va verificar la versió de Liesa, de com va patinar mentre uns agents li anaven al darrere i de com no va poder en cap cas resistir-se. Els mossos, en canvi, van al·legar que va donar «cops de puny i cops» sobre el pit d'un dels policies. La dona els va desmentir, encara que el seu testimoni va ser menys precís quan se li va demanar entrar en detalls. L'advocat, si el seu client resulta absolt, posarà una querella als tres mossos per fals testimoni. Els dos casos estan vistos per a sentència.