Una història de veïns

La Casa Golferichs com a metàfora de la incidència del moviment veïnal en la història (recent) de la ciutat. Així ho veu Lluís Rabell, president de la FAVB i de l'associació de veïns de l'Esquerra de l'Eixample, barri on s'aixeca el majestuós centre cívic que aquests dies celebra el seu 25è aniversari. La recuperació de la Casa Golferichs, explica Rabell -una de les persones més autoritzades per parlar de l'assumpte-, marca un punt d'inflexió en la lluita veïnal a Barcelona. «Per una banda va suposar una gran victòria, es va aconseguir aturar l'enderrocament i convertir l'espai en un equipament per al barri; però encara estem reivindicant la plena utilització de la finca com a centre cívic. En un primer moment es va cedir temporalment una part de l'edifici a la Fundació Carles Pi i Sunyer, i el que havia de ser temporal s'ha convertit en definitiu; es va indemnitzar, i bé, Núñez i Navarro per poder recuperar l'edifici i, 25 anys més tard, seguim reivindicant la gestió ciutadana d'aquest centre cívic», puntualitza Rabell, traient èpica a la gesta. D'aquí la metàfora. «Per una banda, el moviment veïnal va deixar la seva empremta i va salvar i obrir al barri l'edifici, però a la vegada és evident la correlació de forces amb els poders fàctics de la ciutat», resumeix el president de la federació veïnal.

Un quart de segle després d'aquest, malgrat les ombres, destacat episodi del moviment veïnal a la ciutat hi ha sorprenents punts de coincidència amb batalles actuals. L'Ajuntament de Barcelona té ara com ara una negociació oberta amb el mateix constructor per salvar de la piqueta una altra construcció, en aquest cas una masia emblemàtica, la Torre Garcini, a Horta-Guinardó. En el cas actual, la història va començar quan el magnat immobiliari va comprar la masia -llargament reivindicada pels veïns- per edificar al seu solar. El municipi va firmar una permuta amb la immobiliària en la qual cedia uns terrenys públics al costat del parc de l'Oreneta, a Sarrià, a canvi de la masia d'Horta, però la mobilització també veïnal contra la cessió d'uns terrenys públics a Núñez perquè hi construeixi vivendes de luxe va fer que el municipi es fes enrere en el pacte a finals de l'any passat, cosa que no va agradar al constructor, que va respondre amenaçant de tirar a terra Torre Garcini: hi va col·locar una pancarta d'una empresa d'enderrocs a la façana i, un divendres ja de nit, va entrar una piqueta, cosa que va posar en peu de guerra tot el barri. L'assumpte segueix obert.

DEL CENTRE A LA PERIFÈRIA

Entre les dues negociacions entre ajuntament i constructora, 25 anys en els quals el moviment veïnal, com qualsevol altre, ha viscut alts i baixos i ha mutat en el que és avui: un fenomen més transversal i heterogeni, que va per barris. Zones com Ciutat Meridiana s'han centrat en els últims anys a defensar el dret a la vivenda i els serveis socials -amb un gran èxit, fent-se un forat al mapa, als noticiaris i a l'agenda municipal- o treballant en campanyes com No és pobresa, és injustícia, dins de la plataforma 'Nou Barris Cabrejada diu prou'. En canvi, en alguns barris del centre els veïns mobilitzats estan concentrats sobretot a com empescar-se-les per sobreviure al turisme: el cas de la Barceloneta, amb la seva croada contra els pisos turístics il·legals, va aconseguir un enorme ressò l'estiu passat.

El turisme està en el punt de mira també de les noves formes d'organització veïnal sorgides després del 15-M, és a dir, en els últims tres anys. És el cas de la Plataforma Aturem el Pla Paral·lel, Gràcia cap on vas? o Fem Rambla, al Poblenou. En general, reuneixen activistes més joves que els que queden en actiu a les associacions de veïns tradicionals sorgides als anys 70. Malgrat que aquestes segueixen tenint un gran pes: la FAVB té 101 associacions adscrites, amb 35.000 associats.

Notícies relacionades

Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

L’Ajuntament exigeixa Airbnb esborrar anuncis il·legals en 48 hores

«El futur del moviment és buscar les sinergies. Teixir xarxes. Les associacions clàssiques tenen experiència i memòria, i les plataformes noves, gent jove i una nova òptica», reflexiona Rabell, que subratlla que en molts barris es treballa colze a colze. Com fa la seva pròpia associació, a l'Esquerra de l'Eixample, amb el col·lectiu Recreant Cruïlles, que gestiona una part del solar de Germanetes.

VICTÒRIES I DERROTES

El llibre 1970-2010, 40 anys d'acció veïnal, editat per la FAVB per commemorar les seves quatre dècades, recull 100 victòries veïnals a Barcelona districte a districte, des del cobriment de la ronda del Mig i la Gran Via fins a la transformació de la planta asfàltica de la Trinitat Nova en l'Ateneu Popular de Nou Barris. En aquest període també hi ha hagut derrotes més o menys agres, com la de la plataforma pel soterrament de les vies del tren a Sants -allà ha quedat la mastodòntica caixa, això sí, finalment a punt de convertir-se en parc elevat- o la campanya ciutadana contra l'Hotel W, que ja s'ha fet un lloc en l'skyline de la ciutat.