De distingida a canalla

La plaça Reial, amb la seva font, fanals modernistes, porxos i palmeres, és de les més carismàtiques de Barcelona. En un assolellat pis amb set finestrals hi ha la seu de la Fundació Setba. En aquest espai senyorial, que des de fa tres anys acull exposicions dedicades a la història de la plaça, va viure José Pérez Ocaña, personatge clau de l'underground barceloní en la dècada del 1970, el temps més convuls i canalla d'aquella zona, i anys després el cantautor Lluís Llach.

Cristina Sampere, directora de projectes culturals de Setba, afirma que la iniciativa va començar «amb gran èxit de públic» el 2012. La primera exposició va ser La memòria de la plaça i va comptar amb la participació de diversos artistes, entre ells Nazario, conegut veí de la plaça. «Des d'aleshores destinem els beneficis a registrar en vídeo els records que guarda la gent gran sobre la vida quotidiana en aquest espai», explica.

Amb aquest material de vida, Morrosko Vila Sanjuán està realitzant un segon documental que al gener es projectarà al Maldà. «No volem perdre la memòria oral. Vam conèixer Joana Rocasalbas, una senyora que feia 50 anys que vivia a la plaça. Explicava que Ocaña es passejava vestit de princesa, que era molt bona persona, que els nens jugaven a pilota sota les palmeres i que en la seva joventut l'aperitiu de moda els diumenges en bars com el Texas eren els calamars a la romana».

Dalí sobre un rinoceront

La segona mostra va retre homenatge a El Taxidermista, botiga fundada el 1926 per Lluís Soler, que va posar el rètol de Museu Pedagògic de les Ciències Naturals. Allà es dissecava des d'una cabra fins a una cria de rinoceront, famosa per la foto publicada el 1960 per la revista Destino on es veia Salvador Dalí sobre el seu llom.

David Revelles, periodista especialitzat en guies de viatges i rutes culturals, en parla en els itineraris que acompanyen l'exposició el 12 de desembre i el 16 i 24 de gener. «La plaça segueix sent un univers desconegut, ple d'anècdotes, històries i curiositats fascinants», considera Revelles, que recorda que Dalí va arribar a encarregar 200.000 formigues a El Taxidermista. «Altres clients i visitants insignes van ser Joan Miró o Josep Maria de Sagarra». La llegenda diu que Ava Gardner va portar-hi el 1950 a dissecar el cap de toro que li va brindar Mario Cabré, després d'intimar en el rodatge de Pandora y el holandés errante.

De La Vanguardia al Sidecar és l'exposició actual, que recorda l'edifici en què hi va haver els primers tallers del diari barceloní. A l'espai que avui ocupa la sala de concerts del títol hi havia el Texas, que, segons recorda el Xavier Theros, que demà imparteix una conferència a Setba sobre aquest tema, era el lloc de trobada dels mariners de la Sexta Flota. «El llogaven per a les seves festes i el propietari va haver de fixar els tamborets a terra per evitar baralles».

Notícies relacionades

Tres categories de protecció des del 2016

FGC tallarà el servei de trens 13 dies entre Gràcia i Sarrià a l’agost

Roberto Tierz va obrir el Sidecar el 1982, que juntament amb la discoteca Karma i el club de jazz Jamboree encara són els punts neuràlgics de la nit de la plaça Reial. La mateixa en què el 1861 es va inaugurar el primer restaurant de luxe de la ciutat: Gran Restaurant de France, encara que es coneixia com a Can Justin, poc després dels magatzems El Águila, que el 1857 es van instal·lar temporalment a la plaça.

La plaça Reial ocupa el solar de l'antic convent dels caputxins. La va dissenyar l'arquitecte i urbanista Francesc Daniel Molina el 1848. Al centre llueix la font de ferro de les tres Gràcies i dos fanals que són obra de joventut de Gaudí, primer encàrrec al reconegut arquitecte per part de l'Ajuntament de Barcelona. A prop sobreviu l'Herbolari del Rei, que ja proveïa de remeis la reina Isabel II. Curiosament, la plaça està agermanada des del 1977 amb la plaça Garibaldi, de Mèxic DF, que és famosa pels mariachis.