La casa perduda de Coderch

S'havien extraviat. Així de clar i d'increïble. Els plànols del gran projecte al qual l'arquitecte racionalista José Antonio Coderch i de Sentmenat (Barcelona, 1913-1984) havia dedicat els últims anys de la seva vida han pogut ser recuperats al magatzem d'un industrial de Madrid, gràcies a la investigació empresa fa un any i mig per Ginés Górriz i Elina Vila.

Són els comissaris de La herencia de Coderch, una exposició commemorativa arran del centenari del seu naixement, que demà s'inaugura a l'espai Minim, situat a l'edifici Monitor de la Via Augusta, 185, edificat el 1966 pel temperamental arquitecte, cèlebre per les envidriades Torres Trade, els blocs de pisos del carrer de Johan Sebastian Bach i de la Barceloneta, la casa Ugalde de Caldes d'Estrac (Maresme) i centres acadèmics com l'Institut Francès i l'ampliació de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura.

Créixer i decréixer

Coderch considerava el seu llegat arquitectònic aquests plànols que ell va decidir donar lliurement, però als quals per una sèrie d'infortunis es va perdre la pista. «L'herència [així anomenava Coderch el projecte] és el bloc habitacional ideal per la seva flexibilitat. Facilita que cada vivenda pugui canviar de manera no traumàtica les seves dimensions, créixer o decréixer d'un costat o d'un altre o per escales a dalt i a baix, segons les necessitats del seu habitants», explica Vila, enginyera especialista en restauració arquitectònica.

La raó per la qual els plànols es van extraviar és que Coderch els va traçar a la seva pròpia casa. No en va baixar mai ni un al seu estudi, d'on procedeix l'Arxiu Coderch, creat el 1994 a partir del fons de documentació gràfica, escrita, fotogràfica i bibliogràfica cedit en dipòsit per la seva família a la Universitat Politècnica de Catalunya.

L'abril de 1984, l'arquitecte, ja malalt, va posar tots els documents de La herencia en bosses d'escombraries i els va entregar a l'industrial i mecenes Juan Huarte, que vivia a Madrid, perquè, si ho considerava interessant, emprengués el projecte arquitectònic amb qui volgués i on volgués. «Els fills de Huarte els van guardar però no sabien d'on procedien fins que ens vam posar en contacte amb ells. Era un tresor extraviat. El vam poder trobar gràcies al fill de Jesús Sanz, l'aparellador que treballava amb Coderch», expliquenVila i Górriz. Huarte, després de la mort de Coderch, va encarregar a Francisco Javier Sáenz de Oiza el seu desenvolupament, però «per motius econòmics» no va arribar mai a edificar-se.

«Coderch em va explicar que dibuixava en soledat, estirat sobre el seu llit tapat sota un llençol», explica Carlos Ferrater, un dels arquitectes que apareixen a Recordando a Coderch, documental de Poldo Pomés produït per Górriz i Pati Núñez, que es projectarà els dimarts, a partir del 2 de desembre, a Minim.

El caràcter de Coderch, malhumorat, seductor, perfeccionista, obsessiu, superdotat, tremendament sincer, fumador compulsiu i bevedor de whisky a partir de mitja tarda, no va deixar indiferent a cap dels arquitectes que el van conèixer. Segons Ferrater, que va ser el seu alumne quan estudiava Arquitectura, «no era procliu a l'ensenyament reglat». Federico Correa confessa en el documental que es tractava d'una persona violenta, «de temperament turmentat». Rafael Moneo diu que la seva actitud era «elitista i aristocràtica».

Notícies relacionades

A Pedro Sánchez li va faltar la festa

Petanca i ping-pong ocupen el 80% d’instal·lacions esportives del carrer

Óscar Tusquets recorda que la fascinació per Coderch no era compartida per tota la professió. «Però per a la majoria és un gran referent», afirma. Per a ell, era un Quixot. «Picasso li va enviar un dibuix d'una de les seves làmpares i no va voler mai publicitar-lo», explica.

Enric Sòria, autor de l'assaig Conversaciones con Coderch, afirma que molts no volien ni veure'l després d'anar a la vetlla de Franco. «A Pujol no el tragava», afegeix. I Tusquets afegeix que parlava malament de tots els polítics. «El temps li ha donat la raó».