La vida als Canons

Malgrat el tradicional nul interès de l'Administració, el rastre dels barris de barraques que es volen reivindicar amb les plaques que començaran a instal·lar-se dimarts que ve a la platja del Somorrostro no ha desaparegut completament. Al geogràficament privilegiat Turó de la Rovira -l'únic lloc de la ciutat que ofereix una vista panoràmica de 360 graus de Barcelona-, queden restes del que va ser el barri dels Canons, una de les barriades de barraques del Carmel, l'últim gran nucli de barraques de la ciutat, desaparegut el 1990, amb els Jocs Olímpics trepitjant els talons a les excavadores. Aquest rastre, en forma de bonics mosaics i figueres, serà una de les joies d'una nova seu del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) que obrirà «entre finals d'aquest hivern i principis de la primavera», segons el director de la institució, Joan Roca, al Turó de la Rovira.

El museu pretén saldar l'assignatura pendent de la ciutat amb els milers de persones que van viure en aquells barris i que van ajudar a construir la ciutat. Roca destaca que la seu del MUHBA no és un bolet enmig del Turó, sinó que forma part d'un projecte integral, de dignificació de la balconada de la ciutat, que inclou també la urbanització i la millora dels accessos al Turó. «A més a més de visites guiades, s'oferirà també una aplicació per a mòbils que explicarà als visitants què és tot el que es veu des del cim», prossegueix Roca, que explica orgullós que l'exposició permanent que es podrà veure al museu, dins de les bateries antiaèries, explicarà la Barcelona al límit (amb aquest nom l'han batejat).

«En aquest espai s'entén tot el segle XX, no només de Barcelona. La bateria antiaèria i el seu gran poder dissuasori durant la guerra civil i la duresa de la postguerra, amb el naixement de les barraques», relata Roca, que destaca que els Canons va ser un barri «molt ben organitzat». El director del centre incideix en el fet que els barraquistes eren treballadors que acabaven d'arribar a la ciutat que no van tenir cap més remei que viure en barraques perquè Barcelona no disposava de vivendes, i subratlla el seu compromís en la dignificació de l'espai i la seva lluita per aconseguir disposar dels serveis bàsics. «Van arribar a tenir fins i tot una escola d'adults, que es va obrir dins del que van ser les bateries», explica l'historiador.

Les primeres actuacions

Notícies relacionades

45 anys esperant el pont del Baricentro

La nit que Basté va robar una corbata

Amb la inauguració a la primavera de l'espai museístic a l'interior de les bateries i del recorregut arqueològic es culminarà una actuació iniciada fa uns quants anys. L'excavació arqueològica i la restauració de les estructures constructives conservades al Turó de la Rovira ja van permetre el 2011 recuperar un espai patrimonial únic a la ciutat, que ara, a més de veure's, podrà entendre's gràcies a la museïtzació. L'any 2012 aquesta actuació va ser guardonada ex aequo amb el Premi Europeu de l'Espai Públic Urbà atorgat als arquitectes Imma Jansana i Jordi Romero.

L'espai ha viscut en aquests tres anys, des de l'inici de la seva recuperació, un important augment de visites. El redescobriment de l'espai -tant per part d'autòctons com, sobretot, de turistes- s'ha beneficiat també del tancament del parc Güell. Molts turistes han canviat el massificat verger de Gaudí -per accedir al qual ara s'ha de passar per taquilla i pagar vuit euros- per l'espectacular mirador, que encara és gratuït.