A peu de carrer

Guimerà, envoltat de senyeres i turistes

La imatge de l’escultura d’Àngel Guimerà, divendres.

La imatge de l’escultura d’Àngel Guimerà, divendres. / CARLOS MONTAÑÉS

2
Es llegeix en minuts
CATALINA GAYÀ

L'escriptor està assegut, recolzat en una roca. Àngel Guimerà dóna l'esquena a la Casa Fivaller, ara en un oblit amarg i potser la casa més bonica de Ciutat Vella. Busco les estàtues dels intel·lectuals del segle XIX i trobo que la representació escultòrica sol ser la d'un personatge masculí representat en bust, o de cos complet, com un personatge pensatiu de barba perfecta i posat contemplatiu. A les dones, siguin escriptores, cupletistes o anònimes, se les sol esculpir en moviment. Fa mesos, en aquesta secció, ja els vam explicar que Serafí Pitarra, Frederic Soler i Hubert, reposa sobre el que és el gran bany públic del centre, en plena Rambla.

Àngel Guimerà descansa sobre un terreny que va ser el cementiri de l'església del Pi. La plaça de Sant Josep Oriol ocupa el lateral de l'església i diumenge, com cada cap de setmana des de ja fa 39 anys, era l'escenari d'una mostra d'art a l'aire lliure de l'Associació de Pintors del Pi, que, tot i situar-se a la plaça del sant, porta el nom de la plaça veïna perquè la del Pi està en la memòria de Barcelona.

En una cadira plegable, Vicenç Curto, amb ulleres i posat contemplatiu, s'asseu cada cap de setmana al costat de l'escriptor. M'explicava que l'interès per Guimerà és genuí, tant de turistes com de locals. «Quan em pregunten, els dic, fent broma, que és el meu avi». Hi ha una certa semblança, és cert. En les pintures de Curto, com a mínim en les que tenia exposades diumenge, hi apareix el mar. Es tracta de pintures amb formes geomètriques del Mediterrani.

Assegurava que aquest és el millor lloc d'Europa per exposar obra a l'aire lliure. Obra pròpia, recalcava. Li preguntava per què: en altres llocs d'Europa, «a Venècia o a París, ja hi ha molta còpia feta a la Xina». A la plaça, Curto distingia entre pintura souvenir, obra pròpia de format petit i apte per a compra de maleta low cost, i pintura de gran format.

Notícies relacionades

Estàvem als peus de Guimerà. Un grafiter ha fet amb una plantilla el símbol de prohibit fotografiar. A la cantonada, ja a la plaça del Pi, una placa recorda que Miracle va dir que Guimerà havia entrat en el món de les lletres catalanes traspassant la porta del que abans era una farmàcia, la Botica Central. Ara és una gelateria on al cartell es llegeix la paraula «Happy».

La plaça és una gran pissarra d'història. Hi ha les plaques del Milicià Desconegut i la que anuncia un accident que va tenir allà mateix un dels mecenes del temple. És políticament incorrecta: s'hi llegeix que tot i que estava extremadament gras, l'home no va morir. Buscava més plaques, vaig trobar senyeres penjant de molts balcons i l'anunci d'una «tourist experience». Són les plaques perennes de la història contemporània.