«La meva il·lusió és que la gent torni al cine»

Ventura Pons (Barcelona, 1945), director de pel·lícules intimistes que s'endinsen en les carències de l'afectivitat com Amic Amat i Carícies, ha invertit els seus estalvis a ressuscitar el cine Texas, del qual ara és propietari del 80% d'accions. La inauguració arriba després d'un any molt dur per a ell, després que el febrer passat tingués un greu accident de trànsit mentre conduïa una bicicleta per la Diagonal.

-¿Com es troba?

-Ha sigut un miracle. Vaig acabar a l'uci amb hemorràgies intracranials. Vaig perdre la parla i la coordinació de moviments. Els metges pensaven que no me'n sortiria. Quan em vaig recuperar, em van portar a l'Institut Guttmann perquè aprengués a anar en cadira de rodes. I ja ho veus, set mesos després camino i fins i tot pujo i baixo les escales del Texas. Crec que l'alegria de reobrir aquest cine és el que m'ha salvat.

-De petit, ¿havia anat al Texas?

-Sóc de Gràcia, però vivia a la plaça de Lesseps, i per això tenia més a prop el Mundial i el Proyecciones, tots dos al carrer de Salmerón (avui Gran de Gràcia) i la Sala Comedia, que estava al costat del que avui és l'Hotel Casa Fuster.

-¿Què l'ha motivat a recuperar un antic cine de barri?

-La il·lusió que em fa que la gent torni al cine i disfruti. ¿Per a què vull els meus estalvis al banc? No pretenc guanyar diners amb el Texas. Si cobreixo despeses és suficient.

-¿Com motivarà el públic?

-Lluitant contra la crisi amb entrades a 3 euros i a canvi una bona programació en sales digitals totalment reformades i butaques comodíssimes que mantenen espai entre fila i fila. Apliquem les tres bes: bo, bonic i barat. M'he trobat més d'una tarda sol en una sala de cine. ¡És molt trist! La manera de recuperar la confiança de l'espectador és que surtin satisfets. Per això, el Texas no és una barraca; tot al contrari.

-No són les úniques sales de Barcelona propietat d'un director.

-Segueixo els passos de Carles Balagué, que el 1996 va obrir els cines Méliès de Barcelona, i de Quentin Tarantino, que fa quatre anys va adquirir el New Beverly de Los Angeles, que freqüentava de petit. I molts més.

-¿Per què títols de reestrena?

-L'avantatge d'avui és que al cap de 15 dies ja disposes de pel·lícules que s'acaben d'estrenar. Moltes amb prou feines duren dues setmanes. El Texas no competirà amb sales convencionals, però apliquem una altra política de preus després de l'estrena. Això s'ha d'estendre com una gota d'oli, si no cada dia moriran més sales.

Notícies relacionades

El renaixement del llegendari cine Texas revitalitza el barri de Gràcia

El museu viral de Belén Esteban

-Totes seran pel·lícules en versió original subtitulades al català.

-I les pel·lícules catalanes subtitulades a l'anglès. A Gràcia hi viuen molts estrangers. El català és molt important en aquest projecte. No entenc com encara l'oferta del doblatge en castellà està tan per sobre. D'entrada, a mi el doblatge no m'agrada. Només l'aplicarem a les sessions matinals infantils, però els subtítols seran en català.