Les Glòries, ciutat oberta

La mort del mastodòntic tambor viari de la plaça de les Glòries, polvoritzat en milions de fragments, s'ha consumat. Després d'un part olímpic no precisament barat i d'una curta vida de 22 anys, la piqueta ha acabat en 193 dies de mossegades al formigó amb aquest alambinat tram elevat d'autopista al cor de Barcelona. El seguiment fotogràfic sistemàtic del procés que ha portat a terme EL PERIÓDICO DE CATALUNYA des de la planta 22a de la torre Agbar mostra en aquestes pàgines la transformació històrica de l'enclavament. Ahir, dissabte, les màquines no van parar i a última hora amb prou feines quedaven dretes les restes dels últims quatre pilars de l'estructura a la zona pròxima a Meridiana-Independència, que es poden apreciar a la dreta de la fotografia inferior. La plaça, i amb ella la mateixa urbs a la qual haurà de donar centralitat, ja apareix oberta, lliure del dogal de ciment i acer.

El tercer intent des de mitjans del segle passat d'adequar i donar sentit a aquest espai nuclear de la ciutat genial d'Ildefons Cerdà, obra repudiada, no obstant, de la passió olímpica del 92, ha passat a la història. I sense laments. El quart projecte, ambiciós, global, radicalment verd i, aquesta vegada sí, consensuat per veïns, partits i institucions, encara que amb algun intent frustrat d'alteració o despenjament d'última hora, està en marxa.

L'alcalde, Xavier Trias, repeteix sovint que iniciar d'una vegada l'enderrocament després de tanta indecisió exhibida a partir del Compromís per les Glòries del 2007 era una decisió arriscada. Amb el formigó desintegrat i l'enorme espai de 13 hectàrees ara més que diàfan, si bé encara amb l'impacte dels més de 100.000 vehicles diaris de la Gran Via, els veïns dels quatre barris que envolten l'enclavament consideren que el canvi és irreversible.

La demolició de l'últim tram del viaducte s'ha aconseguit completar just abans de la Diada, com es pretenia des del seu inici el 27 de febrer. Queda encara feina fins a final de mes per treure i reciclar tota la runa, però el paisatge és ben diferent i més suportable. Tant, que avui mateix el director artístic Lluís Danés ja hi pot començar a muntar, per encàrrec de l'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, l'escenari del vèrtex de la manifestació en forma de V de victòria que dijous espera ocupar cinc quilòmetres de la Gran Via i cinc més de la Diagonal.

Amb l'exhibició sobiranista de l'Onze de Setembre, una plaça que està de cap per avall i que així continuarà en diferents graus i al llarg d'uns quants anys fins que finalitzin les obres dels túnels de la Gran Via i el futur parc, s'estrenarà com a gran recinte ciutadà.

Horitzó, 2018

L'horitzó per completar aquestes obres se situa en el 2018 o més enllà. Però les Glòries no serà durant tots aquests anys un espai tancat i inert, envoltat de tanques. L'ajuntament, d'acord amb els veïns, n'ha dissenyat una urbanització provisional, que en part s'adequarà a la definitiva, per donar-hi ja vida ciutadana a partir de principis de l'any que ve. Aquest mateix setembre comencen al costat mar els treballs que finalitzaran al mes de desembre. La segona fase, al costat muntanya, es desenvoluparà del gener al maig.

En una superfície total de nou hectàrees i amb una inversió de 5,3 milions s'habilitaran zones esportives (bàsquet, patinatge, voleibol, atletisme, gimnàstica), àrees de jocs infantils i espais polivalents per a activitats culturals. Igualment s'aixecarà una torre mirador de 12 metres entre la Gran Via i la Diagonal, costat Besòs, una pèrgola oberta i enjardinada davant l'edifici del Disseny Hub, un pavelló d'informació, un viver amb les alzines recuperades de l'antic parc del tambor i un altre d'espècies que creixeran amb destí a la gran àgora de la futura zona verda definitiva.

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

Els guanyadors del concurs per transformar la plaça, l'Agència Ter, del francès Olivier Philippe, i la professional catalana Ana Coello de Llobet, estan redactant el projecte definitiu del seu pla Canòpia Urbana. Amb 30 milions ompliran l'indretde naturalesa integral per etapes, del maig del 2015 al 2018.

La primera fase del túnel de 508 metres que traurà el trànsit de la Gran Via de l'edèn verd entre Padilla i Ciutat de Granada s'iniciarà al mes de gener amb una primera despesa de 15 milions. En el nou mandat, a partir del maig, s'hi han d'invertir els 80 restants per acabar el 2016. Llavors ha de ser el torn del segon tram, de 500 metres més, fins a la rambla del Poblenou amb un parell d'anys més d'obres i al voltant de 80 milions de cost.