La vil·la de la Sagrera creix amb 2 noves excavacions

Tot va començar en realitat fa dos mil·lennis, però per als ciutadans del món actual va ser avui fa tres anys. El 2 de setembre d'un estiu, aquell sí, molt canicular, molts van saber amb sorpresa, després de publicar-ho aquest diari, que les obres de la megaestació de La Sagrera i de la línia de l'AVE havien topat amb una important vil·la romana. Feia setmanes que més de mig centenar d'arqueòlegs hi treballaven. Actuaven a preu fet, perquè el formigó de la infraestructura collava i ho continua fent, i també amb un secretisme inversemblant, darrere d'espesses tanques i sota un silenci informatiu. Després de dues fases d'excavacions successivament divulgades que han remogut 7.500 metres quadrats amb un balanç que documenta una enorme, potent i inèdita a Barcelona finca rural romana, el descobriment afronta dues noves etapes. Una, i immediata, al nord de la futura estació i encara dins de les obres del gestor estatal d'infraestructures Adif. Una altra, posterior, al costat del carrer de Santander, majoritàriament sota terreny municipal. La vil·la pot créixer encara més i hi ha feina per a estona.

Les zones excavades i documentades ja han desaparegut sota el formigó del vial segregat per a cotxes del costat mar, o de Sant Martí, que enllaçarà l'estació i el nus de la Trinitat. La primera ho va fer mesos després de la sorprenent troballa. La segona i més extensa i important ho ha fet des del juliol fins ara, després d'un llarg període d'excavacions que es van iniciar arran de l'enderrocament de l'antic pont del Treball Digne.

El primer sector descobert i excavat el 2011 correspon a l'àrea urbana o residencial amb restes d'habitacions, un pòrtic i un atri central. Aquí es va començar a extreure un mosaic, tasca que va continuar amb una superfície més gran en el segon sector d'actuació. Aquesta part pertany principalment a l'àrea rural o productiva de la finca i hi han aparegut fins a 11 premses de vi. Aquestes i altres instal·lacions vinculades a l'activitat vitivinícola, com gerres, canalitzacions o dipòsits, han certificat la magnitud del celler que possiblement va estendre la seva activitat al llarg de 500 anys. La vil·la va ser fundada no gaire temps després de la creació de la mateixa Bàrcino per algun notable emigrat de la Campània romana (actual regió de Nàpols) però lluny de les muralles, al suburbium de la nova colònia.

COM TOTA BÀRCINO / Fins a la decadència i abandonament del segle V va funcionar com una gran heretat productora de vins laietans. Les restes trobades, de molt més valor documental que no pas patrimonial, segons insisteixen a dir els responsables municipals de les excavacions, a causa del relatiu volum i estat de parets, pintures, escultures i objectes conservats, s'inscriuen en una finca amb 12 hectàrees de terreny.

Aquesta és una superfície enorme equivalent a unes nou illes de cases de l'actual Eixample i que, com ha destacat Carme Miró, responsable de l'actiu i ampli pla Bàrcino de promoció de la Barcelona romana, era similar ni més ni menys que a l'extensió de tota la colònia que va fundar l'emperador August l'any 14 abans de l'era actual. El descobriment de la vil·la de la Sagrera està reescrivint la història romana de la capital catalana tant per la seva ubicació allunyada de la ciutat antiga, com per la seva activitat i mida. Els arqueòlegs assenyalen que és un fet sense precedents en el pla de Barcelona.

Notícies relacionades

Barcelona estrena l'X3, la tercera línia de bus exprés que unirà L'Hospitalet i el Paral·lel

L’atropellament revifa el malestar veïnal a Cornellà pel trànsit

REPRESA / Aquesta setmana els responsables de l'empresa especialitzada Codex, contractada per Adif, que és qui paga les prospeccions com a titular de les obres de l'estació, planificaran la nova fase de treballs al solar de la zona nord, un sector més pròxim a l'àrea privada o domèstica que va aflorar en els inicis. La construcció d'un mur en les últimes setmanes permetrà la continuació de les obres de la infraestructura en aquell punt al mateix temps que es desenvolupen també les excavacions, segons ha informat el Servei d'Arqueologia de Barcelona.

La fase següent per furgar entre el vial segregat i el carrer de Santander, fora de l'espai de la Sagrera i per tant amb un altre finançament, ja té projecte però no data d'execució. Mentrestant, les peces destacades (vegeu la informació adjunta) s'han traslladat al taller de restauració del servei d'arqueologia a la Zona Franca. En el futur la intenció municipal és que tornin al barri on han passat tants segles en un lloc per decidir. L'ajuntament també prepara un muntatge en 3D per recrear la vila.