Barcelona té Gràcia

AGràcia se l'adora o se la detesta. Fins i tot hi ha qui l'estima tot l'any, perquè hi viu, però la menysprea durant la festa major del barri, perquè de sobte es converteix en el centre de Barcelona, cosa que, tal com està el centre de veritat, Ciutat Vella, comença a ser més un insult que un elogi.  El cas és que ahir, amb el pregó al vespre, va començar la festa major de Gràcia, una celebració realment insòlita per la seva factura (no l'econòmica, sinó l'arquitectònica) i deliciosa si se li dóna una oportunitat.

El que caracteritza la festa major de Gràcia és el concurs d'ornaments en què participen carrers i places. No és un invent del barri. Durant bona part del segle XX, en alguns carrers del Raval (llavors Barri Xinès gràcies al fet que el periodista Francisco Madrid el va definir així en un dels seus reportatges, Sangre en Atarazanas), els veïns i comerciants elaboraven unes decoracions gairebé hollywoodianes, perfectes per fer passar el singlot, però, és  clar, qui està avui a Ciutat Vella per a això. Així que això de Gràcia té el seu què. És un fòssil viu d'una tradició local.

Aquest any participen en el concurs 18 carrers i places, un més que l'any passat. En certa manera, la xifra és un termòmetre de l'estat de salut del barri. És un senyal inequívoc que encara no s'hi ha produït el que els urbanistes coneixen com la gentrificació, un procés pel qual els veïns d'un barri són expulsats a poc a poc de casa seva, víctimes de les lleis del mercat immobiliari, i són substituïts per una nova classe social de poder adquisitiu més alt. Si algun dia això arriba a passar, adéu festes de Gràcia.

Fans francesos

El concurs (diumenge el jurat donarà a conèixer el seu veredicte) pot semblar, si no se li presta molta atenció, un simple pols de rentar plats entre els de Villarriba i els de Villabajo. Però no és així.

«No tots som veïns d'aquest carrer. Mira, aquells dos d'allà són un parell de francesos que des de fa dos anys vénen des del seu país a ajudar-nos perquè s'ho passen bé». Això ho explicava ahir la Marta, una de les caps d'operacions de la decoració del carrer de Mozart, que l'any passat es va quedar a mig pas de guanyar el concurs amb una retrofuturista ambientació d'una carrera de globus. El que explica la Marta, però, és que en el fons el que importa  menys és el concurs. El que agrada són els llaços d'amistat que es creen durant els preparatius, amb les seves estones per a la cerveseta i la xerrada. Això és remarcadament obvi als carrers que abans de començar ja saben que no tenen opcions al concurs. Puigmartí i la Perla, per exemple, se solen disputar l'últim lloc de la classificació, però s'ho passen d'allò més bé, per no dir superbé.

L'any passat, la gran notícia al barri va ser que Verdi no va guanyar. Es va emportar el trofeu Progrés, amb una decoració juràssica. Aquest any aspira a repetir amb una matèria també molt cinematogràfica. La cosa va de zombis. «En tenim preparats cinquanta. N'hi ha un que fins i tot es posa dret des del seu taüt». Ahir, els caps, perfectament maquillats, estaven amagats en un magatzem, però només amb el bosc tenebrós pel qual hauran de passar els visitants ja s'intuïa que a Progrés no volen esperar 29 anys més per guanyar el concurs, com l'últim cop.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Progrés és una visita obligada si un vol fer un volt per Gràcia però té poc temps. El seu avantatge és que just al costat hi ha dos carrers més decorats, Llibertat i Tordera. Tres ocells d'un tret. Però la visita a Verdi és gairebé imprescindible. Aquest any han optat per una ambientació selvàtica, amb cocodrils i tucans gegants, i unes aranyes de la mida d'un puny la mar d'originals per la seva confecció (el cos és una pinya de pinyer). En aquest punt val la pena reparar en un detall gairebé simptomàtic. Hi ha dos tipus de decoracions recurrents any rere any: la vegetació i el mar. A Gràcia els arbres són escassos i el mar és allò que té la ciutat del costat, Barcelona, ja que poc o molt als veïns del barri els agrada de vegades comportar-se com si allò encara fos un municipi independent (va deixar de ser-ho el 1897). Encara diuen de vegades que van a la plaça de l'ajuntament, i no és la de Sant Jaume.

Total, que des d'avui a les nou del matí, les 18 places i carrers estan a punt per a revista. Hi passaran desenes de milers de persones. Durant una setmana, allò és el centre de Barcelona. La visita és gratis. Només s'exigeix correcció i respecte per la feina dels veïns. No sempre s'aconsegueix. Ja es veurà.