«El Bon Pastor va ser l'últim barri a tenir metro»

Salvador Angosto (Barcelona, 1947) no és historiador, però ningú coneix tan bé com ell la història del Bon Pastor. Va néixer en una de les cases barates edificades als anys 20 i durant dècades va lluitar per la millora d'aquest barri mitjançant el treball veïnal, sindical i polític. Ja jubilat, es dedica des del 2008 a organitzar les rutes històriques del Bon Pastor amb el Museu d'Història de Barcelona.

-Vostè ha sigut testimoni de la transformació d'aquest barri.

-Sí, aquí vaig néixer i aquí visc encara. Vaig ser el primer president de l'Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, on vaig estar de 1974 a 1980. El nostre primer objectiu va ser la construcció d'un centre mèdic el 1976. També vam aconseguir instal·lacions esportives, transport... Fins fa cinc anys, érem l'únic barri de Sant Andreu que no tenia metro.

-¿Han crescut demogràficament?

-I tant. En la dècada dels 70, érem 9.000 veïns; ara, uns 13.000. De totes maneres, el Bon Pastor és un barri relativament jove, d'uns 100 anys escassos. Poc abans del 1916 es va instal·lar aquí la indústria de productes químics Enrique Sanchís i així es va crear un primer nucli de casetes per als seus treballadors. Era la barriada Sanchís. Ara hi ha la plaça de Robert Gerhard, al costat de la biblioteca municipal.

-Justament on vostè comença les seves rutes històriques pel barri.

-Exacte, aquest va ser el primer nucli residencial del Bon Pastor. El segon nucli era el barri Estadella, amb gent de Santa Coloma i de Sant Andreu. I hi havia un tercer nucli de 784 cases barates anomenades Milans del Bosch, ocupades el 1929 per població murciana, extremenya, andalusa i valenciana i per barraquistes de Montjuïc. En aquella època, la zona de les cases barates i part de Sanchís era de Santa Coloma; el 1945, va passar a ser de Barcelona.

-Eren cases molt petites.

-Sí, de 48 i 64 metres quadrats. A la meva, de 48, hi vivíem tres famílies. En un dormitori de tres metres quadrats estàvem el meu pare, la meva mare, la meva germana, la meva àvia i jo. En dues habitacions més, dos matrimonis amb els seus respectius fills.

-¿Per quins llocs passa la ruta?

-Comencem a la biblioteca, on faig una xerrada i veiem un vídeo. Després anem a l'església del barri, al centre cívic, agafem el carrer de Sant Adrià en direcció al riu Besòs, visitem dues cases barates gràcies al fet que dues veïnes m'obren les portes, el gimnàs...

-¿Hi ve gent de tota la ciutat?

-Sí, en grups d'unes 30 persones amb una mitjana d'entre 45 i 55 anys. La sortida és trimestral i gratuïta. L'última va ser al juny, la següent probablement serà al setembre, però hem de confirmar-la.

-¿Com és el barri del Bon Pastor?

-A mi m'agrada molt. Tenim una particularitat: és un barri completament pla. A més, no hem perdut l'esperit de poble, perquè hi ha molta solidaritat entre veïns i entenem el carrer com una part més de casa nostra. Encara que és veritat que tenim certs problemes d'inseguretat.

-Vostè va ser pintor industrial.

-Sí i els 13 anys abans de jubilar-me vaig ser professor d'institut. I vaig estar en política: del 1980 al 1999 vaig ser conseller del Districte de Sant Andreu.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

-I va ser testimoni, des del 2002, de la transformació de les Cases Barates.

-Així és. En aquesta transformació, que tindrà una tercera fase que s'acabarà el 2015, hi han participat el 90% dels veïns afectats del Bon Pastor, cosa que ha evitat una especulació del terreny. On hi havia 784 cases, se'n faran poc més de 800. I a les parcel·les lliures es crearan espais verds.