La caiguda del clan Palmira

«Aquí no busqui ni miri tant, que no hi ha res a dir. I tot el que expliqui serà mentida».

Hi ha coses que no canvien al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs. En els sinistres túnels que hi ha sota els mastodòntics blocs de vivendes que comuniquen els carrers de Venus i de Saturn, un grup d'homes, amb els ocellets engabiats al costat, mostren a la seva manera el seu empipament per l'última batuda dels Mossos d'Esquadra contra el tràfic de drogues a petita escala.

Si el novembre passat els investigadors van detenir 33 membres del clan Fernández Alunda, la matinada passada li va tocar el torn al clan Cortés, més conegut com el clan Palmira. Els mossos de la unitat d'investigació de Badalona, amb el suport de la comissaria de la Mina, van detenir 11 persones. Gairebé totes a la Mina, en diversos pisos del carrer de Saturn i Venus, i només un al barri d'Artigues de Badalona. Entre els arrestats hi ha un pakistanès, la resta són espanyols, dones i homes que ahir van dormir als calabossos de la comissaria de Badalona i que en les pròximes hores passaran a disposició judicial.

L'operació es va desenvolupar a partir de les quatre de la matinada, aprofitant que a les cases tothom dormia. En un mateix bloc, els agents de l'àrea regional de recursos operatius (Arro) van entrar en pisos del tercer pis i de l'àtic. Al setè pis ho va fer el Grup Especial d'Intervenció (GEI) perquè, tal com se sospitava, els inquilins guardaven armes: un fusell d'assalt kalaixnikov, amb la corresponent munició i els seus carregadors, i una altra arma més petita.

En els diferents registres fets a les vivendes els investigadors van confiscar droga i diners en efectiu, a prop de 7.000 euros. Les quantitats d'estupefaents no eren gaire grans. Cent grams de cocaïna i uns 50 d'heroïna. Després de la batuda feta al novembre, els traficants vigilen prou bé de no acumular garie droga a casa, la suficient per comerciar diariàment.

Durant el matí, amb el dispositiu dels Mossos ja desmuntat, hi havia tensió. Els toxicòmans deambulaven de casa en casa buscant mercaderia. «S'ho han emportat tot, fill. Vés a un altre lloc, res», li deia una gitana gran a un jove perdut i capcot.

Acabava de sortir del bloc de Saturn on els mossos van registrar fins a tres pisos. A baix als túnels, escarxofada en una cadira de platja, amb una ampolla d'aigua fresca a terra i un fuet i dues llaunes de sardines a la mà, la senyora Isabel assegurava que ni sabia res, ni havia vist res. Uns minuts més tard reconeixia que estava desperta des de dos quarts de cinc de la matinada quan l'estrèpit dels mossos tirant a terra les portes de diversos veïns l'havia desvetllat completament.

El seu fill rondava a prop i vigilava el que explicava la seva mare. Un altre home, calb, a l'altre costat del túnel, assegut en un tamboret de fusta, feia les funcions de vigilant de tothom que entrava i sortia: «Avui no és un bon dia. Estem molt nerviosos i sense ganes de parlar. És millor que se'n vagi».

«Això és l'Oest»

A l'esplanada central del bloc de deu pisos del carrer de Venus, que en època del Fòrum fins i tot s'havia previst enderrocar, un cartell recorda que s'ha de respectar el descans dels veïns. Un jovenet amb la cabellera tenyida de ros platí al manillar d'un ciclomotor de soroll infernal s'encarrega d'impedir qualsevol instant de tranquil·litat. Es passeja amb la seva moto amb tota la barra i impunitat possibles. ¿No està prohibit? «Això és l'Oest, aquí està tot permès», advertia la Isabel.

A molt pocs metres, a la rambla de la Mina molt poca gent esperava al vestíbul de la comissaria dels Mossos. Els responsables no poden parlar del barri sense autorització dels seus superiors.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

El Fòrum va impulsar un pla de transformació que es va quedar a la meitat i que no ha acabat de resoldre els problemes socials d'aquest barri. Davant d'una carnisseria, una gitana ven seitons a quatre euros el quilo. «Estan frescos», pregona mentre s'encarrega que a les dues caixes de porexpan on guarda el peix no els toqui el sol.

Un toxicòman s'acosta: «¿Saps d'algú que en tingui una mica?»