El Fòrum va repartir 3,5 milions en primes tot i el fiasco econòmic

Els gestors del Fòrum de les Cultures van repartir quantiosos incentius entre el personal i els directius per compensar l'«alta dedicació i la bona tasca» que s'estava realitzant, malgrat la ruïna que va suposar l'esdeveniment, tant a nivell econòmic, on el fiasco va suposar una despesa superior al que estava previst en 18 milions d'euros, com d'assistència (3,3 milions de visites, enfront dels cinc milions esperats).

La Sindicatura de Comptes revela en el seu informe fiscalitzador, que surt a la llum 10 anys després que el recinte tanqués les portes, que entre el 2001 i el 2004 es van desemborsar 3,3 milions d'euros en primes al personal. Aquesta és una de les múltiples irregularitats en els comptes del Fòrum que assenyala la Sindicatura, com adjudicacions a dit i pagament d'actes inexistents.

El primer incentiu que va cobrar la plantilla del Fòrum es remunta al 2002. El 10 de juliol d'aquell any, la comissió permanent va aprovar el pagament d'una quantitat basant-se en uns percentatges variables vinculats a l'antiguitat de l'empleat. Per aquest concepte, es van abonar 346.458 euros.

Un any i mig després, el 19 de febrer del 2004, el consell d'administració, presidit pel llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos, va acordar donar una altra retribució per «motivar» els treballadors de plantilla. Es va proposar que l'import d'aquesta retribució variable fos un màxim del 25% del salari brut. El 10% era per fidelitat al projecte i un altre 10% si s'aconseguien cinc milions de visites i la cita s'acabava sense dèficit. L'altre 5% s'atorgava a partir de la valoració dels caps. Malgrat que les dues primeres condicions no es van aconseguir, els gestors van abonar per això 3.090.338 euros.

L'informe de la Sindicatura, a més, especifica el pagament d'indemnitzacions i gratificacions al personal d'alta direcció. En aquest sentit, el dictamen exposa, per exemple, que el primer conseller delegat de la societat que gestionava el Fòrum va percebre 142.787 euros quan va cessar el juliol del 2001. També detalla que, el març del 2004, el president del consell d'administració va concedir una gratificació extra a qui era director general adjunt per «la seva tasca i dedicació professional». Segons consta a l'expedient, la seva baixa no va ser voluntària i, per tant, no li corresponien els 42.000 euros que va cobrar al deixar l'entitat, sinó 30.000. En va cobrar 11.000 de més. Un any abans, aquest mateix executiu havia percebut 17.922 euros en concepte d'allotjament retroactiu des del juliol del 2002.

Un altre cas: el 24 de novembre del 2004, el president del consell d'administració va concedir una gratificació extraordinària a favor de qui llavors era conseller delegat per la seva contribució a l'hora d'«aconseguir els objectius del Fòrum». El desemborsament va ser de 42.455 euros (el 25% del seu salari anual brut). La Sindicatura exposa que aquesta gratificació no estava prevista en el seu contracte laboral. El març del 2005, qui va aconseguir una gratificació especial pel mateix motiu de 82.244 euros (el 50% de la seva retribució brutal anual) va ser el director general. El Fòrum no ha facilitat el contracte laboral d'aquest directiu.

Entre les primes al personal i als directius, la suma final desemborsada va superar els 3,5 milions d'euros.

La Sindicatura vol destacar les dietes que percebien els membres del consell d'administració. Des del 1999 fins al 2004 es van repartir 722.656 euros. Aquest import correspon sobretot a dietes cobrades en qualitat de membres del consell, malgrat que també s'incloïen les retribucions que podien cobrar les mateixes persones per altres conceptes, com ara l'assistència a les reunions de la permanent.

DIETES IRREGULARS / La Sindicatura sosté que els estatuts del Fòrum no recollien la possibilitat que els membres de cap òrgan directiu rebessin una retribució per assistir a les reunions. Afegeix que tampoc s'ha aportat cap acord de la junta d'accionistes de la societat gestora que quantifiqués els imports que podien rebre els membres del consell. Per tant, segons l'auditor públic, l'assistència a les reunions no s'hauria hagut de retribuir.

Els síndics sí que han pogut comprovar que els membres del consell d'administració que no assistien a les reunions i, això sí, justificaven la seva absència, podien cobrar la dieta, sempre que deleguessin el seu vot a un altre conseller. La llei estableix que  per percebre les dietes per assistència s'ha de participar en persona en les reunions.

Els procediments de contractació del Fòrum, segons l'informe, no garantien els principis de publicitat i concurrència. Però és pitjor el cas d'alguns actes que es van pagar malgrat que mai es van celebrar, com ara una exposició que va sortir per 174.000 euros o un concert amb uns serveis de disseny que pujaven a 155.000 euros.

El president del consell d'administració era el llavors alcalde de Barcelona, Joan Clos (foto). En van ser vicepresidents l'actual alcalde, Xavier Trias; l'avui conseller de Cultura, Ferran Mascarell; la ministra Ana Pastor; qui va ser conseller de Cultura Jordi Vilajoana, i l'exconseller d'Educació Ernest Maragall, entre d'altres.

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Els estudis de fiscalització se centren en el consorci organitzador del Fòrum, participat a parts iguals per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Govern central, que van aportar 220,8 milions entre el 1999 i el 2007 per finançar l'esdeveniment, així com sobre la societat Fòrum Universal

de les Cultures Barcelona 2004, executora del certamen.