'Sturm und drang'

Amb aquest nom, extret d'un llibre de Klinger, es coneix una escola d'artistes alemanys que van acampar en la literatura i que van contaminar altres arts. El nom del corrent significa tempesta i ímpetu, i es tractava de convertir cada una de les obres en un verdader manifest dels sentiments de cadascú. D'aquest sturm und drang inicial es va passar al romanticisme alemany del qual encara bevem. La imatge de la tempesta i de la naturalesa es troba en la famosa pintura de Caspar David Friedrich titulada El caminant sobre el mar de núvols, on les bromes i les boires es van esfilagarsant entre els avets mentre un home d'esquena al pintor, sens dubte el primer excursionista de la història, les veu passar.

Abans-d'ahir la tempesta perfecta amenaçava els penya-segat de la Costa Brava. Queia la nit quan l'últim cotxe festiu es disposava a introduir-se en el gran embús. L'aigua de les cales era plàcida i planxada, però els núvols semblaven voler-se cobrar la venjança dels coets de la matinada anterior. Per això vaig abandonar lentament les procel·loses aigües de la piscina i em vaig dirigir, cingles avall, cap a aquests finisterre on ni tan sols els pins s'atreveixen a arrelar.

Va passar l'última gavina de la nit i van començar a caure les primeres gotes sobre el granit erosionat pels anys. Entre la pedra i el cel només hi era jo abraçat al meu petit quadern d'apunts, com si les paraules poguessin salvar-me de la rufaga. Fins i tot les roques semblaven comissures de llavis devoradors i entre les seves esquerdes semblaven lliscar llàgrimes minerals. La pluja va ser fugaç i van tornar a aparèixer les llums de les poques cases habitades davant la costa. El vent es va emportar la tempesta cap a l'horitzó i d'allà semblaven sorgir llums blavoses com el rastre d'un déu irritat. La llum d'aquella electricitat salvatge s'havia quedat sense veu i sense estrèpit. Un llunyà tro em recordava la salvació de l'Apocalipsi, però el mar continuava en calma, teixint petites puntes blanques al voltant de les roques massisses.

Notícies relacionades

La nova Via Laietana s’inaugura el dia 29 amb una gran festa popular

BCN vol inspeccionar els clubs cannàbics al setembre

A la llunyania van arribar les llums de les barques de pescadors. Cinc embarcacions que deixaven llambrejar els seus fars sobre un mar espès. Es van aturar davant de l'enorme paret del cap de Begur per hissar a bord el suculent besuc de la piga

Molt lluny d'allà, el centelleig dels llampecs anaven a sembrar el terror còsmic en altres illes i en altres platges mullades d'aigua dolça. A l'arribar a la carretera em va semblar creuar-me amb un home callat. Duia boina i anava encenent la brasa del seu cigarret. «Passi-ho bé, senyor Pla», li vaig dir. La tempesta havia amainat, l'ímpetu relliscava per les roques i aquell home havia tornat en plena nit per controlar que el seu Empordà continuava a l'abast de la seva ploma. A vegades, en el fragor de les tempestes, apareixen fantasmes.