Les cares de Barcelona

«Hola, Barcelona. ¿Vols fer-te un retrat?» Amb aquest lema va començar a l'abril la campanya del fotògraf Jorge Represa que ja compta amb més de 600 primers i mitjans plans de barcelonins que han posat, amb més o menys naturalitat i més o menys espontaneïtat, al seu estudi de l'escola La Recámara. «Hi ha una cosa que distingeix els barcelonins, però no he volgut retratar només blancs hetereoexuals o gent del mateix perfil. Volia reflectir la multiculturalitat que es viu als carrers de la ciutat, perquè crec que aquest és un moment històric únic», explica.

De tots aquests retrats, Represa en té preseleccionats un centenar que nodriran una futura exposició i un llibre retrospectiu. «Ha sigut tal  la resposta i els resultats que una editorial vol organitzar el mateix en altres ciutats. És una manera molt atractiva de presentar una ciutat», explica Represa, que durant anys va retratar famosos a les pàgines de Dominical d'EL PERIÓDICO.

«Feia 10 anys que no feia retrats. Vaig canviar de vida i vaig deixar estar la vanitat dels famosos. Quan puc m'escapo a Itàlia on he emprès el meu treball fotogràfic més intens i llarg. Però ara estic disfrutant molt amb Hola, Barcelona», diu el fotògraf, que fa un any va decidir instal·lar-se a la capital catalana i començar a recopilar rostres anònims, després d'haver retratat, al llarg de la seva carrera, estrelles com el compositor B.B. King, el cineasta Woody Allen, el filòsof francès Bernard Henri-Lévy, el guitarrista John Lee Hooker, la cantant Gloria Estefan, el director Quentin Tarantino, l'actriu Penélope Cruz, Miguel Delibes, Vittorio Gassman...

GENT EN VAMBES / Els trets més comuns els aporten els ulls i la indumentària. «Aquí tothom va amb vambes. També m'ha sorprès la quantitat d'ulls clars. A Valladolid, d'on sóc originari, és raríssim veure una mirada blava», explica Represa. Els retrats, segons ell, han estat a favor. «Era la meva manera de presentar-me als nous veïns. Però en lloc de picar a la seva porta i portar un pastís, els he retratat descontextualitzats, sense cap adorn arquitectònic. Només un fons clar».

La seva intenció ha estat no condicionar res. «L'únic que he buscat una miqueta a través d'amics és la varietat de races. L'absència d'aquesta campanya són els dos extrems dels diners. No hi ha ni milionaris ni vagabunds. Tampoc representants del poder. Hi ha col·lectius a qui els agrada moure's entre les ombres, que mai anirien de voluntaris a una sessió de fotos col·lectiva. I d'altres que sempre diuen que sí per pura vanitat», exposa el retratista. «Sóc un fotògraf, no un sociòleg. És impossible reflectir Barcelona amb cent retrats, però alguna cosa hi aporto», se sincera.

Lorena Pestana, nascuda al Brasil, viu a Barcelona, on acaba de ser mare de la seva primera filla amb un economista barceloní. Va arribar a la sessió de fotos de La Recámara una setmana abans que naixés la Carla. «Em feia il·lusió participar en aquesta campanya en un dels moments més feliços de la meva vida. Em sento barcelonina. El meu futur i la meva família són aquí», explica.

Per a Represa, el retrat és pura intuïció, la percepció que sobre l'altre té el fotògraf. «Però no és una recerca a cegues, existeix la tècnica i no em refereixo a la utilització de les eines, per no perdre's en la sessió de fotos. Des que naixem, imitem comportaments i ens amaguem darrere de tota una coreografia textual per ocultar el nostre jo verdader. Tenim un gran temor a mostrar-nos tal com som. Ni tan sols els grans artistes de Hollywood acostumats com estan a la càmera se senten a gust en una sessió de retrat», va escriure ell mateix, en un text dedicat a la tècnica del retrat.

LLAVOR INTERNACIONAL / El treball que s'està desenvolupant a Barcelona és la llavor de la qual brotaran, més endavant, els projectes Hola, Berlín; Hola, Londres; Hola, Nova York; Hola, Roma i Hola, Calcuta.

Com a autodidacte, els seus mètodes no són convencionals, i la seva escola, tampoc. Es basen a aprendre fotografia analitzant les imatges captades pels grans mestres del gènere, sempre amb música de fons. A La Recámara s'imparteixen també tallers de llenguatge fotogràfic i de retrat psicològic. «Aquesta escola comporta un esforç personal molt gran, però vull que Barcelona tingui una generació de fotògrafs sortits de La Recámara», confessa.

Notícies relacionades

La tarifa de Rodalies perjudica els viatgers de Mitjana Distància

Queixes per la venda d’heroïna en un bloc de pisos del Besòs

La difusió d'Hola, Barcelona s'ha realitzat en l'entorn de les xarxes socials i amb el suport d'Objectiu Barcelona. Retratem la ciutat, un ambiciós projecte de fotografia documental impulsat per l'Ajuntament de la capital catalana i comissariat per Samuel Aranda, multipremiat fotògraf del diari The New York Times, oriünd de Santa Coloma de Gramenet. La proposta compta, també, amb el suport de 12 centres cívics de la ciutat, on al llarg d'aquest any prestigiosos fotògrafs, com Walter Astrada, Juan Manuel Castro Prieto, Cristina García Rodero, Joan Guerrero, Fernando Moleres i Emilio Morenatti, entre d'altres, imparteixen les classes magistrals de fotografia i organitzen sortides per retratar la ciutat.

Les aules a les quals al final del 2014 hauran assistit un total de 200 persones es troben a Can Basté, Albareda, Besòs, Can Deu, Can Felipa, Casa del Rellotge, el Coll, Casa Golferichs, Guinardó, Navas, Pati Llimona i Vallvidrera-Vázquez Montalbán.