Memòries de la Perona

Deu anys van ser els que Esteve Lucerón, fotògraf català, va dedicar a conèixer l'extint barri de la Perona, antigament ubicat a la Ronda de Sant Martí de Provençals, a la Verneda. Va ser un dels últims reductes barraquistes de la ciutat, on van arribar a refugiar-se al voltant de 200 famílies amb escassos recursos. El resultat final es va materialitzar en forma d'un exhaustiu i minuciós documental fotogràfic que ha acabat convertint-se en un retrat social d'un dels moments més importants de la història contemporània de la capital. I ara, la sala Barcelona Visions ha decidit rescatar part del llegat del fotògraf amb l'exposició La Perona 1980-1989, una mostra que reuneix 47 imatges captades per Lucerón i recuperades per Jordi Gratacós.

La retrospectiva, que va ser inaugurada el dia 13, continuarà oberta al públic fins a l'11 de juliol, coincidint amb el Festival de Fotografia Documental de Barcelona, un cicle dedicat al fotoperiodisme que comptarà amb una oferta de fins a 40 exposicions gratuïtes repartides per tota la ciutat.

Notícies relacionades

Una penya gastro amb dos premiats

Una llamborda daurada per a Joan Riba

Precisament es tracta del mateix esperit que al seu dia va portar Lucerón a emprendre la seva tasca d'investigació: «Quan vaig cursar els meus estudis fotogràfics, em vaig interessar molt per l'escola documentalista americana i d'aquí va néixer la meva fascinació per la Perona. Vaig voler retratar en profunditat la marginalitat que acompanyava el col·lectiu gitano en aquella època, mostrar la vida paupèrrima que tenien, i guardar-la per a la posteritat», argumenta el fotògraf.

EL PROCÉS CREATIU / El 1980, aprofitant que havia reunit una raonable suma de diners, Lucerón va decidir començar el seu ambiciós projecte. Va conèixer la Perona perquè va treballar en un programa especial per a l'eradicació del barraquisme. Així es va començar a passejar per la zona marginal i a fer fotografies d'escenes quotidianes que presenciava. Els primers a aparèixer van ser els avis i els nens. De mica en mica es va anar introduint al barri fins a arribar a ser un més de la comunitat. Malgrat la duresa de les seves vides, els protagonistes de les imatges sempre mostren orgull, dignitat i força, i també revelen la gran complicitat que tenien amb Lucerón.