Els SMS de la guerra civil

Advertència: aquesta no és una altra història d'un jubilat amb traça. Sí, Pedro de la Prada s'ha jubilat recentment, però aquest no és un fet clau en aquesta narració. De la Prada va iniciar la seva investigació molt abans. El més important d'aquest home curiós no és la seva situació laboral, sinó la professió a la qual va dedicar la seva vida: treballador de Correus. Com el seu pare, i els seus avis. «Ells treballaven a Telègrafs. Abans estava separat», precisa l'autor d'Expediente KDO, llibre on recopila una selecció de telegrames i d'expedients oberts als treballadors de Telègrafs de Barcelona durant la guerra civil només pel fet de treballar per a la República.

El detall no és intranscendent, és clau en la història. Malgrat que l'obra se centra en els expedients oberts a la capital catalana, la idea del llibre neix com un homenatge al seu pare, treballador de Telègrafs a Sevilla, sancionat durant 30 anys, que, després de la tenaç espera, es va reincorporar, digne, al seu lloc de treball.

Els telegrafistes van poder ser testimonis privilegiats de la història, encarregats de transmetre ordres i notícies. Però, ¿què significa KDO? De la Prada respon llegint del pròleg les paraules d'Alfonso Cid-Fuentes, cap de trànsit de telègrafs a Barcelona: «La història del telègraf és la història d'una lluita constant per aconseguir més rapidesa en la comunicació escrita». Així, per anar ràpid, i com el telegrafista mai sabia qui hi havia a l'altre costat, si home o dona -hi havia moltes dones en l'ofici-,

s'interpel·lava l'altre com a KDO, és a dir querido, dècades abans dels SMS i els whats­aps.

Ofici femení

De la Prada posa èmfasi en això que l'ofici de telegrafista era principalment femení. La seva àvia n'era. La mare del seu pare, Concha, va treballar a Telègrafs a Sevilla fins a l'inici de la guerra. «Va ser sancionada i va patir un trasllat forçós a Barcelona», explica a la penúltima pàgina del llibre, que amb prou feines té text. «Els documents tenen suficient força per ells mateixos. No feia falta apuntar gaire cosa més», explica.

No li falta raó. Un dels principals valors del llibre és, precisament, que la majoria dels seus documents eren inèdits fins ara. Perduts als arxius de Correus. Un exemple: «Tinc el sentiment de comunicar que el dia 19 del mes actual va morir víctima del bombardeig d'aviació que sobre aquesta ciutat van portar a terme els facciosos a les 11.50 del matí la telegrafista Doña Santiaga Amor Montoya Muñoz». Telegrama firmat a Barcelona, el 25 de gener de 1938. El 23 de febrer del mateix any, el llibre recull un altre telegrama amb la suspensió de feina i sou, «preventivament, en virtut de les vehements sospites d'accentuat dretanisme que pesaven sobre el funcionari».

Notícies relacionades

La bandera groga oneja en l’inici de la vaga dels socorristes

El rescatador viral del patrimoni

Tenen especial valor els telegrames de la postguerra, amb els expedients oberts als transmissors dels telegrames de la guerra, com un de firmat el 12 d'abril de 1942 en què Juan Vich Parets es defensa de l'acusació d'haver-se parat a parlar «amb un roig». «Cert és que vaig delinquir al sortir estant de servei, si bé va ser pel doble motiu d'anar a buscar el berenar oblidat i al mateix temps conèixer l'estat del meu pare. M'interessa fer constar que no mantinc relacions amb el roig amb qui em van veure parlar, a qui conec molt superficialment i l'única simpatia que m'uneix a ells és la derivada de ser tots dos mallorquins».

Els beneficis de la venda del llibre es destinaran al menjador social de Sant Adrià de Besòs.