Propostes monumentals

Amb la mateixa incertesa amb què s'esperaven les corrides de l'inefable Curro Romero, capaç de la genialitat més gran i de la faena més vergonyosa. Amb idèntica capacitat d'esquivar la indiferència. D'aquesta manera es perfila l'incert futur de la centenària plaça Monumental, un zombi des de l'abolició dels toros. Raresa i una part singular i imprescindible de la història de Barcelona, per a uns. Icona anacrònica i pegat estètic en el futur de la ciutat, segons altres.

Debat agitat i polièdric, amb la mateixa càrrega simbòlica de les actuacions del Faraón de Camas. Controvèrsia en la tècnica, discrepància en l'art, asprors sobre la manera de procedir. Polèmiques caigudes del cel. El mateix cel que enfronta els que taparien la plaça per consagrar l'edifici a una utilització tan polivalent com sigui possible amb aquells que mantindrien l'arena al descobert. El promotor musical Gay Mercader s'apunta a aquesta primera opció, pràcticament 40 anys després d'haver portat els Stones a la plaça. «Amb el Palau Sant Jordi, la Monumental queda desfasada per als espectacles. Però a cobert i amb una logística més sofisticada tornaria a ser alternativa», afirma.

ZONA EN AUGE / Una alternativa que descarta l'arquitecte Daniel Mòdol, que és autor del redisseny socialista per a les Glòries descartat per CiU. Destaca la pertinència d'encertar-la amb el destí de la Monumental, ja que està situada a la zona «amb més auge de Barcelona», però, encara que hi veu un futur lligat a la cultura, prescindiria de la faceta de l'espectacle: «No falten espais a la ciutat més aptes per a aquesta finalitat», argüeix.

Tampoc coincideix amb Mercader l'urbanista Jordi Garcés, que prefereix conservar la plaça oberta al cel. Tan oberta com el destí que li donaria, «ja que no pot tenir el seu ús original», cosa que lamenta «profundament». «Si la gent veiés l'escenari des de l'arena apreciaria tota la seva bellesa», addueix. Per això, espera que sigui un espai «de la gent del carrer», perquè el puguin «disfrutar». «Com un parc, aprofitant la seva disposició radial, amb la gent transitant de l'entorn cap al centre», suggereix.

El seu col·lega Juli Capella coincideix en la pretensió de no tocar ni un element que no sigui «l'horrible tancat posterior que impedeix disfrutar de les vistes de l'edifici». Apel·la a la necessitat de preservar una arquitectura «absolutament insòlita». «És un tros d'història petrificada, molt més que un edifici, i l'intent de canviar-ne qualsevol cosa seria una animalada», proclama. Si acabés triomfant algun projecte que no en respectés l'aspecte, preferiria «posar-hi una bomba i consagrar un espai verd a la ciutat». «Abans un jardí que el frankenstein de Les Arenes», conclou.

Veu discrepant la de Jordi Rogent, que va ser cap de Patrimoni de l'ajuntament. Aposta per una solució híbrida per a l'estructura, amb sostre i «mínimament condicionat per mantenir el buit central i, al màxim, la diafanitat dels espais que l'envolten». Rogent espera no veure-hi «mai més» una corrida, malgrat que admet la dificultat de redefinir un espai concebut per a una funció tan específica. Recorda que el Grup Balañá, propietari de les instal·lacions, les té «més que amortitzades», i espera que no se sobreexplotin, i «s'aprofitin les cantonades» per ubicar-hi altres activitats sense «malaguanyar» la seva imatge de circumferència.

Notícies relacionades

La tarifa de Rodalies perjudica els viatgers de Mitjana Distància

Queixes per la venda d’heroïna en un bloc de pisos del Besòs

Una forma que la fa «singular», recorda Josep Parcerisa, director del Laboratori d'Urbanisme de Barcelona. «A part de les places i del panteó de Roma, ben pocs edificis tenen forma de tambor», diu. S'esprem el cervell per rendibilitzar l'espai i proposa un lloc polivalent en el qua poder organitzar festes populars i concerts, i fins i tot s'atreviria a fer-hi «batejos de testimonis de Jehovà» i funcions de circ.

NO APTA PER AL CIRC / Un punt que no aprova Carlos Raluy, que creu que és «massa gran» per acollir la seva companyia, tot i que mai la readaptaria, reivindicant el seu valor com a «reclam turístic». Al pol oposat, Aïda Gascón, directora a Espanya d'Anima Naturalis, posa veu al corrent rupturista i no li faria res que s'enderroqués per «modernitzar l'espai i adaptar-lo a la sensibilitat i l'skyline de la Barcelona del segle XXI». Impossible: és un edifici catalogat i qualificat com a equipament per a ús cultural, lúdic o esportiu. Propietat per a més informació del Grup Balañá, que és qui decidirà què se'n fa. Si no és que arriba a alguna mena d'acord amb l'ajuntament.