(quasi) Tots amb Rubianes

El pregó de Pepe Rubianes a les festes de la Barceloneta era un dels actes més esperats del barri mariner de la capital catalana. Va pujar al balcó en dues ocasions, i haurien estat tantes com vegades l'haguessin cridat per dirigir-se als que considerava els seus veïns des que va arribar a Catalunya sent un nap-buf. Oriol Casabella presideix l'associació de veïns i defineix l'actor com una persona pròxima. No dubta, doncs, a sumar-se a la campanya iniciada ahir per EL PERIÓDICO perquè l'Ajuntament de Barcelona li dediqui un carrer. «Sempre es va prestar a donar un cop de mà. Aquest és un homenatge més que merescut. I si és a Ciutat Vella, molt millor».

Lluís Rabell, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), opta per parlar a títol personal perquè és un tema que encara no ha pogut tractar amb la resta de membres de l'entitat. Confessa que era un personatge que li queia «molt bé i que era molt estimat per la ciutadania», informa Helena López. Sense venir a tomb, però amb tota la intenció, Rabell se'n recorda del cas de Juan Antonio Samaranch, per a qui el PP va reclamar un carrer que al final no podrà ser perquè, segons l'alcalde Xavier Trias, «no existia el consens suficient que la família de l'expresident del COI exigia». Això no passa amb Rubianes. «És diametralment diferent perquè era una persona molt estimada per tota la ciutadania».

En això no l'acaba d'encertar el president de la FAVB. Alberto Fernández Díaz prefereix «marcar distàncies amb la proposta a causa de les polèmiques declaracions que va fer en el seu moment», ja saben, allò «que es posin Espanya al puto cul a veure si els explota a dins i queden els ous penjant d'un campanar», o allò de «la unitat d'Espanya em sua la polla per davant i per darrere». El líder del PP segueix, doncs, una lògica comprensible, més encara si es té en compte que Rubianes es referia a José María Aznar com el «llepaculs del borratxo cocaïnòman americà», recordant-se de George Bush fill.

Menys pegues hi ha entre el front d'esquerres del consistori. Jordi Martí, que a més de ser president del grup municipal socialista és un cultureta de tota la vida, recorda que l'actor galaicocatalà «va ser capaç de crear un llenguatge propi, de desplegar un nivell creatiu molt alt, d'identificar-se com pocs amb la Barcelona més rebel i canalla». Lògicament, està a favor de la iniciativa. «Té tot el sentit del món -assenyala-, perquè és un dels personatges que més han sabut identificar-se amb la ciutat».

Sensible irreverència

Ricard Gomà (ICV-EUiA) dóna tot el seu suport a la campanya. Perquè es tracta d'«un artista que va donar molt, com a actor i com a persona», i perquè «combinava magistralment la irreverència amb una exquisida sensibilitat humana i compromís social». «El recordem i el trobem a faltar. Avui seguiria, com sempre, fent-nos riure i obligant-nos a pensar».

Notícies relacionades

Més de 20.000 firmes demanen que Pepe Rubianes tingui un carrer a Barcelona

5 anys sense Rubianes

Jordi Portabella (ERC) dóna suport a la iniciativa «per la gran estima que despertava entre els ciutadans», i recorda que Rubianes va rebre el 2001 el premi Ciutat de Barcelona, distinció que demostra «la seva adhesió i el seu compromís» amb la capital catalana. «De la mateixa manera que sol·licitem una revisió exhaustiva del nomenclàtor per evitar reiteracions i dedicar quatre carrers i un monument a la persona que va bombardejar Barcelona, com és el cas del general Prim, cal donar pas a noms com el de Pepe Rubianes, que desperten un gran consens entre els barcelonins». 

Mercè Homs, regidora de Ciutat Vella, troba «fantàstica» la idea de dedicar un carrer a l'actor, mort l'1 de març del 2009. «Seria un honor i estaria encantada que fos en aquest districte, pel seu profund arrelament a aquests barris», diu la regidora, amb un lúcid optimisme que suggereix que alguna cosa ja es mou al consistori.