"Era en aquesta columna"

Rebutja el comentari d'«estació mimada» per les inversions que hi ha fet la companyia i ho atribueix a la mala fortuna que va suposar haver de viure un dels incidents més greus de la història elèctrica recent de la ciutat de Barcelona. L'incendi de l'estació de Maragall, a finals de juliol del 2007, el va enganxar al mateix lloc on avui rep aquests periodistes. «Vaig tenir la desgràcia de ser aquí quan va passar tot. En aquella columna», assenyala Josep Franch, cap de la subestació de Maragall, al passeig del mateix nom, a la cantonada amb el carrer d'Escornalbou.

Han passat més de sis anys. Des d'aleshores, s'han desemborsat milers d'euros per posar a punt aquesta instal·lació, on va començar l'incendi que va posar al descobert certes mancances de l'elèctrica i de la seva germana gran, l'encarregada del transport de l'energia, Red Eléctrica Española (REE). De fet, la funció de la instal·lació és rebre el subministrament a 220 kilovolts (kV), transformar-lo gràcies a un dels cinc transformadors i després distribuir-lo. El mètode és exactament el mateix aleshores que ara, però la proliferació de dispositius de seguretat, recintes compartimentats, mètodes de detecció de fum, aïllants a les parets o escales estratègicament disposades, per citar alguns exemples, donen una idea de com s'ha posat a punt.

«Aquestes coses es posen en marxa quan hi ha coses a millorar», encaixa Franch mentre es desfà en explicacions sobre la gran seguretat que ofereix actualment la subestació. Parla amb una cura extraordinària de cada detall. «Sort que el tenim a ell», admet el seu superior, el cap de subestacions del Barcelonès, Amadeu Plaza, mentre es deixa guiar per les estances fins a l'última adquisició, la càmera termogràfica.

Els pocs tècnics d'Endesa que hi ha un dijous al matí a Maragall estan concentrats en les seves pantalles d'ordinador però saluden amablement els visitants. En aquesta subestació fa molt de temps que no hi havia visites. De fet, durant els primers mesos després de l'incendi va estar en boca de tothom i fins i tot va rebre la visita de les autoritats -entre altres del llavors alcalde de la ciutat, Jordi Hereu- però des del 2007 no hi havia tornat a entrar cap mitjà de comunicació.

Els bombers van ajudar molt. Després del foc, van testar tot el que hi passava i van fer una sèrie de recomanacions. Van repetir les proves cada tres mesos. Josep Franch insisteix que la vigilància no es limita a allò que obliga la llei, sinó que la companyia elèctrica ha preferit sumar-hi sistemes nous, opcionals, que redundin en aquesta vigilància. Com per exemple, l'anomenat NAS.

Un nas intel·ligent

Notícies relacionades

Sistema de vigilància pioner a l'estació elèctrica de Maragall

L’ambulància de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet no circularà més

En aquest cas coincideixen les sigles de la marca i la seva funció. El NAS és un nas electrònic. Uns petits tubs aspiren constantment l'aire de les sales de control, dels transformadors, dels habitacles de mitja tensió o de qualsevol altre racó de la subestació que sigui susceptible de patir un incendi. Aquest aire s'analitza al NAS, que dispararia l'alarma en el cas que detectés el més mínim indici de fum, molt abans que els detectors convencionals o que l'ésser humà.

Franch explica el peculiar dispositiu amb cert aire d'alleujament. Però aquesta mateixa satisfacció es llegeix als seus ulls amb altres de ben diferents, com les fotos d'època dels anys 70 quan el solar on ara hi ha la subestació era una fàbrica de fustes.