Els numantins de Sants

Les xifres parlen soles, i diuen molt. L'associació de comerciants dels voltants del mercat de Sants tenia 74 comerços associats el 2004. Solament una dècada més tard, en queden 12. Una dotzena de numantins comerços que han aguantat la decadència d'una llotja que en els últims anys abans del tancament per reformes passava per hores més que baixes, les obres de l'arribada de l'AVE a la capital catalana, que va partir el barri i van fer que la gent de l'altre costat de les vies ja no hi accedís; la clausura durant un llarg temps de la parada de metro de Mercat Nou, que va disminuir de forma dràstica la circulació a peu per la zona ja que l'esborrava del mapa de llocs de pas; el tancament per obres del mercat des del 2009, a més a més de les més recents obres per fer els carrers per a vianants, i l'omnipresent crisi que afecta, també, el comerç.

Ara tot ha d'anar a millor. No pot ser de cap altra manera», assenyala, optimista, Rosa Ortiz, propietària des de fa 23 anys de l'establiment per a nens petits Nadons, situat al carrer de Sant Medir, presidenta de l'ara lànguid eix comercial de la soferta zona, que afronta l'última fase del seu renaixement.

RECUPERAR CLIENTS /Joaquim Feuroux Piulachs regenta Cafès Caribe, al número 3 del carrer de Sant Medir des de fa 58 anys. És un botiguer dels d'abans. Amb bata i somriure sempre a punt. La viva imatge del comerç de proximitat en vies d'extinció a la Barcelona aparador. «Quan vam obrir, Sant Medir era l'eix comercial de Sants», recorda l'home, que ha estat testimoni de la mort del teixit comercial del barri. Després de tot el que s'hi ha viscut, està convençut que la reobertura del mercat, prevista per a la primavera -un any i mig després del que estava previst-, i la remodelació dels carrers del seu entorn -Sant Jordi, Sant Medir, Daoíz i Velarde, i Càceres, que passaran a tenir una plataforma única pavimentada amb peces de formigó prefabricat, amb una inversió d'1,15 milions- faran tornar a pujar moltes de les ara baixades persianes i faran tornar veïns i visitants a la zona. «És un barri molt poc dens, únicament amb els habitants d'aquesta zona no vivim. Hem de recuperar les persones que vénen expressament al mercat», apunta Feuroux.

Menys optimistes són els comerciants del carrer de Sant Jordi, els que s'han emportat la pitjor part de les obres, ja que la sortida de camions del mercat es feia per aquesta via, just davant dels seus negocis. David Martínez és la tercera generació al capdavant de Teixits Pàdua, al damnificat carrer, just davant del mercat. «Hem perdut un 80% de les vendes. Han sigut uns quatre anys que no es poden recuperar amb res», explica, visiblement decebut. «En principi només falten quatre mesos, però ja no ens creiem res d'aquests polítics, que en tot aquest temps no ens han ajudat gens», prossegueix el comerciant, que sempre ha denunciat la falta d'ajudes concretes per poder superar aquests anys de penúries.

Notícies relacionades

Les bonificacions impulsen fins a xifres rècord el transport públic

L’Ajuntament exigeixa Airbnb esborrar anuncis il·legals en 48 hores

Eduard Marull, propietari de la joieria Marull, situada al carrer de Sant Medir des del 2002, és un altre dels 12 que han resistit a la zona, a l'espera que la reforma del mercat i el seu entorn la faci ressorgir. Té la data del tancament de la llotja marcada a foc: l'1 de desembre del 2009. «Per no recordar-la. Tot això va quedar mort -se sincera l'home-, a més a més, recordo que ens van dir que les obres durarien dos anys i mig, i així seguim encara».

La remodelació d'aquests carrers, que es preveu que estigui llesta a l'abril, amb el mercat, transformarà la zona en 4.232 metres quadrats amb prioritat per a vianants, amb dos trams de carrers reservats exclusivament per a transeünts: Sant Medir, entre Sants i Càceres, i Daoíz i Velarde, entre Sant Jordi i Sant Medir. El dubte ara és quin tipus de negocis s'obriran als locals tancats actualment.