Anar al contingut

exposició. 'MOTOS ÚNIQUES I SINGULARS'

Les motos més curioses

EL PERIÓDICO
BARCELONA

Barcelona és una de les ciutats més motards d'Europa. Tant en nombre de motos com en passió per les dues rodes. Des de l'any 2011 disposa, a més, d'un espai dedicat a aquest univers. És el Museu de la Moto, un local de 600 metres quadrats que ocupa els baixos de l'antic convent de Sant Felip Neri. Un temple dedicat a difondre la cultura motard que ha renovat parc mòbil amb una petita exposició temporal que concentra grans dosis d'imaginació.

La mostra es titula Motos úniques i singulars i reuneix una selecció de 20 peces especials entre les quals destaquen una dotzena de models únics al món. Hi ha prototips que mai van arribar a la gran sèrie, motos dedicades a especialitats esportives tan minoritàries que tan sols es practiquen en molt pocs països del món, curioses motocicletes urbanes o algunes de les idees més originals de tots els temps.

La mostra es divideix en quatre àmbits. El primer, Espectacle pur, permet veure la sorprenent Moto Rueda Michelín 2, amb una roda posterior de 2,30 metres de diàmetre, i una Harley Davidson Panafina del 1956 amb la qual Ferry Clot va guanyar el 2009 el títol de campió del món de constructors de motos custom. En el segon espai hi ha les motos Inigualables, prototips creats amb una finalitat molt concreta que després no van tenir continuïtat. Com una Derbi 4 cilindres del 1954, una Ossa monobuc del 1970 i una Bultaco caça-rècords del 1960.

¿Això és per competir? és l'apartat dedicat a models d'especialitats esportives ja desaparegudes o gairebé desconegudes, com el dirt-track que Juan Bultó va intentar sense èxit implantar a Espanya; el ciclisme darrere moto amb què s'entrenava Guillermo Timoner; les carreres sobre gel (ice racing) nascudes a Suècia a principis dels anys 30 i l'insòlit motoball (futbol en moto) que encara sobreviu en diversos països. L'àmbit dedicat a les Espècies urbanes inclou la Bultaco Gaviota que el fundador de la marca va fabricar per a la seva filla Inés i el primer prototip presèrie d'Ossa Urbe, de vida breu.

0 Comentaris
cargando